Anem a penjar una nova enquesta. Aprofitant que han acabat els processos d'oposició en què molta gent s'ha vist immersa, per una causa o per altra (opositors, membres de tribunal, preparadors, els sofrits familiars d'uns i altres...), intentarem veure què en pensa la gent. Hi ha dos vessants. Primer, si el sistema d'oposició és el més adequat o no. És a dir, si les proves són les més ajustades a les necessitats: si entren els més preparats o no. Ací podeu considerar el que vulgueu: si es dóna prioritat als interins en la fase de concurs, si els exercicis són els més adients, si la prova pràctica és necessària o no... Ho podeu deixar als comentaris. I per un altre costat, es tracta de saber si penseu que hi ha trampes en el procés o és completament legal. És a dir, si hi ha nepotisme, prevaricació... En el suborn no vull ni pensar. Però també podeu dir la vostra. Quan acaben les votacions jo diré la meua. A la dreta teniu l'enquesta, amb quatre opcions, que barreja els dos vessants de què hem parlat. Apa! A votar.
Bé, una setmaneta de relax. Relax blogaire, vull dir, perquè no he parat. Què he fet? És un secret. Almenys de moment. També he esperat. Amb impaciència. He esperat les notes de les oposicions. No, no m'hi presente, però molta gent estimada sí. Al final, han eixit les notes definitives. Fa uns dies que pul·lulaven els resultats, però fins que no són oficials sempre tens la quimereta voltant. Ara ja són definitius. Els ho han fet guanyar: som a 24 de juliol. Enhorabona a molta gent. A tots els que han aconseguit plaça, però també a d'altres que no l'han aconseguida tot i fer una molt bona oposició. Penseu que la faena sempre ix, i l'any que ve heu de tornar al tall amb aquesta idea. Però sobretot l'enhorabona a la gent que hem preparat Nati i jo i ha aconseguit plaça. Així que, un brindis per Carme, Clara, Elena, Emili, Eva, Marga, Paco i Pep. També per dues persones que vaig preparar l'any passat i han aprovat enguany. En ambdos casos, unes valentes. Amb moltes càrregues familiars, han tret temps d'on no en tenen i han tret una plaça molt valuosa. Enhorabona també a Gràcia i a Puri. Si us fixeu, l'ordre que he seguit per enumerar-los és l'alfabètic. Ara per ara, me'ls estime a tots igual. Després el temps en dirà. Arriben com a alumnes, un tant insegurs, un tant desesperats... Després aproven i volen sols. Uns s'en recorden més, de tu, altres menys... Però són tots amics estimadíssims.
Vinga, que m'estic posant sentimental. Ara mateix anem a celebrar-ho. Ho mereixen. Ho mereixem. Ens espera un arròs amb llamàntol al Palmar. Em vénen ganes de bufar-me, però de casa al Palmar hi ha molts sequiols. Un altre dia, potser.
El fragment de la setmana passada, com ha quedat clar als comentaris, era de L'últim tren, de Vicent Borràs. No cal dir que us el recomane, com la resta d'obres de l'autor i com totes les obres que apareixen en aquesta secció.
Aquesta setmana, introduïrem una mica de marro, que de tant en tant també va bé. Qui ha escrit açò? En quina novel·la? Una pista: algun desaprensiu s'ha inspirat en aquest passatge i l'ha introduït en un relat propi com si fóra de la seua collita. És que hi ha gent...
Ell accelera el sacseig, compassat, enèrgic, l’alé se li mig talla, les parpelles d’ella se li acluquen fins que només s’hi distingeix una ratlleta de blanc de l’ull i l’altaveu sosté miraculosament una nota de mig minut eterna, eterna, eterna... que ofega l’aliret aflautat d’ella i el gemec inhàbil d’ell.
La cançó de la setmana. Després d'uns dies coll avall i sense fre, busque la tranquil·litat per mig de la música. Així que Suzanne, de Leonard Cohen. Gaudiu-la.
Suzanne takes you down to her place near the river You can hear the boats go by You can spend the night beside her And you know that she's half crazy But that's why you want to be there And she feeds you tea and oranges That come all the way from China And just when you mean to tell her That you have no love to give her Then she gets you on her wavelength And she lets the river answer That you've always been her lover And you want to travel with her And you want to travel blind And you know that she will trust you For you've touched her perfect body with your mind. And Jesus was a sailor When he walked upon the water And he spent a long time watching From his lonely wooden tower And when he knew for certain Only drowning men could see him He said "All men will be sailors then Until the sea shall free them" But he himself was broken Long before the sky would open Forsaken, almost human He sank beneath your wisdom like a stone And you want to travel with him And you want to travel blind And you think maybe you'll trust him For he's touched your perfect body with his mind.
Now Suzanne takes your hand And she leads you to the river She is wearing rags and feathers From Salvation Army counters And the sun pours down like honey On our lady of the harbour And she shows you where to look Among the garbage and the flowers There are heroes in the seaweed There are children in the morning They are leaning out for love And they will lean that way forever While Suzanne holds the mirror And you want to travel with her And you want to travel blind And you know that you can trust her For she's touched your perfect body with her mind.
PD: He enganxat la traducció al català feta per Josep Maria Andreu i facilitada per Emili Chaqués. Aquest xicon no té preu. El Chaques, vull dir.
Susanna té una casa enllà de la ribera. Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre. I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta. I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres. I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella, de seguida us capta l'ona. Mira el riu i deixa entendre que ella té un amor per sempre. I voleu fer el camí amb ella. I sabeu que ella el fa a cegues. I sabeu que ella es confia, que el seu cos es dóna al vostre per no res. I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua, va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven de tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven. I va dir: «Des d'ara, els homes mariners seran i amb barques aniran...». Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre. Solitari com un home, deixà anar sobre nosaltres el seu clam. I el camí que ell fa feu vostre i voleu seguir-lo a cegues. Confieu potser per sempre. L'esperit d'ell mou el vostre com un cos. I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa. Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres, mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra. I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure, entremig d'escombraries i entremig de flors enceses, com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen. I Susanna el mirall desa. I voleu fer el camí amb ella. I voleu seguir-la a cegues. Confieu potser per sempre. L'esperit seu ella ajusta al vostre cos.
Durant un mes hem tingut l'enquesta penjada a la banda dreta. Ja s'ha acabat el termini per votar i el resultat ha estat bastant ajustat: 20 persones pensen que sí, i 18 que no. 53% contra 47%. La veritat és que ha estat més parell del que pensava, però tot i això em preocupa que la majoria de gent pense que hi ha trampa, quan en realitat no és així. Us ho puc assegurar. O he tingut sort i tots els jurats en què he caigut són una excepció, o la majoria són legals. Compte! En sé d'alguns que no ho són. Però repetesc, són miniritaris. I a més, per a això estan els membres del jurat: per fiscalitzar que el procés siga net. L'altre dia em parlava algú que havia estat en el jurat d'un premi (no us diré quin) i que allò era una presa de pèl, perquè ell era l'únic dels cinc membre no compromés amb una editorial i un autor deteminat, que finalment va ser el guanyador amb una obra que feia pena. Molt bé. Publicitat. No m'ho diuges a mi, amb el compromís de no difondre de quin premi es tracta. Digues-ho tu, a tot arreu. Que la gent ho sàpia. Així seran encara més nets. O és que el meu amic té por que no el tornen a cridar per fer de jurat? Ja veus quina desgràcia! En definitiva, que a defensar els concursos nets i a denunciar els corruptes. La resta, bufes de pato i parlar per no callar. Si algun dia em trobe en una situació semblant, em faltaran cames per vindre a contar-vos-ho. Ja diu ma mare que tinc la panxa de revallada.
Avui una foto artística, amb els núvols reflexats a l'aigua... Mica en mica anirem deprenent. La pregunta és fàcil: on està? El premi, el de sempre: un exemplar de Femení singular. Com que no em feu cas, i igual contesteu al correu que als comentaris i després he d'anar pledejant per veure qui ha respost primer, ho faré més fàcil: contesteu on us vinga de gust. Pel que fa a la imatge de la setmana passada, evidentment es tractava del convent de la Mercè de Sollana. El més ràpid a contestar, Vicent Baydal. Després, un sollaner, Francesc Vera, ens donava més informació de l'indret. És d'agrair. Però el llibre, per a Vicent, si em passa les dades on vol que l'envie (en aquest cas sí, si us plau, per via interna)
Cinquanta anys sense Carles Riba. Fent una llambregada ràpida per la catosfera he vist que en són molts, els blocs que el reconden. Us n'enllace uns quants.
I m'hi sume a l'homenatge: un tastet de les Estances.
Amor, adesiara sento mon pensament que un sacre horror l'assalta en sa tranquil.la via: a l'un costat vas tu, la usada companyia; però ens volta una turba pàl.lida i vehement. Tàcites ombres, òrfenes de fesomia! L'alba neix plena de records; d'elles, ni el nom se salva de dins la mar udoladora del present.
Amor, elles amaren també, i de ventura va ser llur pit desesperadament avar; ¿no sents -cendra tornà llur pit- el secular heretatge de joia que dintre l'aire dura difús? Les ombres vénen de llur estatge mort no a captar de llur tresor la dolça usura.
Amor, l'innúmer deute clama de dins l'abís! Vivim dels juraments, els sospirs, les besades infinites de tantes gèneres escolades! També un dia la casa clara i el verd país seran buits de nosaltres i sonors d'altres vides ignorants que jo i tu, ombres engelosides, en cada cosa amada ventrem un flam d'encís.
Sí, ja sé que l'any passat per ara vaig escriure alguns posts amb el mateix títol (i amb la mateixa foto!). Però és que l'època s'ho porta. És molta la gent que es juga la seua vida professional en quinze dies. En els primers quinze dies de juliol. És a dir, ara. Però no ens posem excesivament encarcarats, perquè això no és del tot cert. Jugar-se la vida, ni que siga la laboral... L'any que ve n'hi haurà més, d'oposicions. Però també és cert que has de traure la plaça com més aviat millor. Recorde que només volia aprovar per no haver de tornar a passar pel tràngol de les proves, cada any amb més nervis, perquè cada any anava més preparat i tenia més possibilitats d'aprovar. Bé, ja queda poc. Alguns, fins i tot, ja saben la nota (en el cas de Valencià, els del tribunal 3 de València). De moment notícies bones per als coneguts (un 10! Mare meua!) i notícies dolentes. Sempre és així. Qui ha treballat i ho mereix pot tindre mala sort i no traure plaça. Qui no n'ha fet un brot, no traurà plaça (sí, ja conec les llegendes urbanes, però són falses, que voleu que us diga?). Sort a tots i a totes. I jo espere les notes amb tanta impaciència com vosaltres.
El fragment de la setmana passada, com molt bé apuntava als comentaris , pertany a la novel·la El cos deshabitat, d'Esperança Camps. Si voleu saber què en pense, podeu fer-ho en aquest enllaç. I el tast que trie per a aquesta setmana és el que teniu a sota. Una mica més difícil que els dos anteriors, perquè es tracta d'una novel·la més antiga. Concretament, de l'any 2001. Com es diu? De qui és?
Més o menys d'aquesta manera anaren les nostres primeres converses, ella xarrant pels colzes i jo, com un babau, escoltant-la, assentint a cada paraula, a cada comentari, mai gossant mirar-la als ulls ni preguntar-li res comprometedor. De tant en tant, el reguitzell de les seues paraules, que entretenia la meua tornada en aquell tren cada vegada més confortable, ensopegava amb alguna ferida mal cicatritzada que el record feia supurar i passava un àngel i els seus ulls blaus quedaven suspesos uns segons enlaire (hauria donat un any de la meua vida per saber què passava per la seua ment en aquells efímers segons), fins que com un sanglot tornava la lletania, normalment fent un canvi de cent vuitanta graus en el tema del monòleg. Mai, però, em deixà entreveure del tot de quin color eren els descosits de la seua ànima.
Avui toca romanço literari. De fet tocava ahir, però me'l vaig saltar. En realitat perquè no tinc res a dir-vos relacionat amb la literatura. Res confessable, vull dir. Ja us vaig contar un dia que quan escric no llig, perquè les lectures immediates, especialment si m'agraden, contaminen els meus textos. Estic en un estat encara embrionari (potser només latent) però... i si la gallina tinguera ou? Coc-coc-coc-coc-coc.
Amb tanta merda com ens està plovent a sobre, em ve de gust posar Viurem, una cançó d'Al Tall que crec que ens pot servir, com a mínim, per refermar als convençuts que una altra realitat és possible. De consum intern, ja ho sé. I contra corrent, ja ho sé. Però necessari. Perdoneu el el pesimisme (i l'esperança!), però és que la cosa cada dia fa més pudor.
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem! Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem! Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem! Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Per damunt de les muralles que han alçat en el carrer! Per damunt de tot viurem! Per damunt de lleis i muralles que han alçat en el carrer armarem la muixeranga i entre tots la muntarem! Passarem a l'altra banda! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem! Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Ni amb la guerra de València pararan als dolçainers! Per damunt de tot viurem! No els podran ni amb la guerra de València, els dolçainers tocaran la muixeranga i entre tots la muntarem! Passarem a l'altra banda! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem! Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem! Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem! Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Per damunt de bords i lladres! Per damunt de tots els pactes! Per damunt de botiflers! Per damunt de tot viurem! Per damunt de botiflers! Per damunt de tot viurem! Per damunt de botiflers! Per damunt de tot viurem!
Si la llengua que parles diuen que és llarga, no deixes que la tallen per acurtar-la, no deixes que la tallen... diuen que és massa llarga per no escoltar-la i amb la llengua tallada perds la paraula.
No deixes que la cuide qui vol tallar-la, l'únic que se proposa és amagar-la, no deixes que la cuide... tota la maniobra és una trampa i amb la llengua tallada no tindràs parla.
Per damunt de bords i lladres! Per damunt de tots els pactes! Per damunt de botiflers! Per damunt de tot viurem! Per damunt de botiflers! Per damunt de tot viurem! Per damunt de botiflers! Per damunt de tot viurem!
I els que esteu en política en clau possible, mireu com no és possible i torneu a casa, mireu com no és possible... feu política nostra, feu per la casa, no obediu als de fora que el temps se'n passa.
Agarreu la senyera, que està dins l'arca i deixeu l'espanyola que torne a Espanya, agarreu la senyera! Recobreu la memòria i feu per la casa! Treballeu per la terra que el temps se'n passa.
Per damunt de bords i lladres! Per damunt de tots els pactes! Per damunt de botiflers! Per damunt de tot viurem! Per damunt de botiflers! Per damunt de tot viurem! Per damunt de botiflers! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem! iurem! Viurem! Per damunt de tot viurem! Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem! Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Per damunt de les muralles que han alçat en el carrer! Per damunt de tot viurem! Per damunt de lleis i muralles que han alçat en el carrer armarem la muixeranga i entre tots la muntarem! Passarem a l'altra banda! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem! Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem! Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem! Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Un altre clàssic. Com us vaig dir, en posaré alguns, a partir d'ara, tot i que barrejats amb coses més actuals. Avui toca el poema que és conegut amb el nom de Presoner i que narra una vivència personal de Jordi de Sant Jordi: el fet d'estar reclòs en poder dels Sforza. Tot i que el més important, sens dubte, és la demanda final al seu propi rei que trobem a la tornada. Em passa sempre que m'acoste a algun poema clàssic musicat. Em sembla que el suport musical és boníssim per popularitzar el nostre llegat poètic. Però al mateix temps, i com que per raons òbvies de vegades no es pot cantar tot el poema, la tria final passa sovint a ser una mena de poema definitiu, mentre que les parts suprimides no les coneix ningú. És per això que us pose (ho faig sempre) la versió integra del poema, tot i que en la cançó de Raimon només en trobareu unes estrofes.
1. Desert d'amics, de béns e de senyor, 2. en estrany lloc i en estranya contrada, 3. lluny de tot bé, fart d'enuig e de tristor, 4. ma voluntat e pensa caitivada, 5. me trob del tot en mal poder sotmés 6. no vei algú que de me s'haja cura 7. e sui guardats, enclòs, ferrats e pres 8. de què en fau grat a ma trista ventura
9. Eu hai vist temps que no em plaisia res; 10. ara em content de ço qui em fai tristura 11. e los grillons lleugers ara preu més 12. que en lo passat la bella brodadura. 13. Fortuna vei que ha mostrat son voler 14. sus me, volent que en tal punt vengut sia; 15. però no em cur, puis hai fet mon dever 16. ab tots los bons que em trob en companyia
17. Car prenc conhort de com sui presoner 18. per mon senyor, servint tant com podia, 19. d'armes sobrat e per major poder, 20. no per defaut gens de cavalleria. 21. E prenc conhort quan no puc conquerir 22. haver en res sens que treball no senta, 23. mas d'altra part cuid de tristor morir 24. con vei que el món del revers se contenta.
25. Tots aquests mals no em són res de sofrir 26. en esguard d'u qui el cor me destenta 27. e em fai tot jorn d'esperança partir: 28. com no vei res que ens avanç d'una espenta 29. en acunçar nostre deslliurament, 30. e més que vei ço que ens demanda Sforça 31. que no sofir algun rahonament, 32. de què llangueix ma virtut e ma força.
33. Per què no sai ni vei res al present 34. que em puixa dar el valor d'una escorça, 35. mas Déu tot sol, de qui prenc fundament 36. e de qui fiu, i ab qui mon cor s'esforça: 37. E d'altra part del bon rei liberal, 38. qui em socorrec per gentilesa granda 39. lo qui ens ha més del tot en aquest mal, 40. que ell me'n traurà, car soi jus sa comanda.
41. Reis virtuós, mon senyor natural, 42. Tots al present no us fem altra demanda, 43. Mas que us record que vostra sang reial 44. Mai defallí al qui fos de sa banda
Difícil la imatge de la setmana passada? Difícil. És l'església de santa Maria, a la ciutat gascona d'Auloron-Senta Maria, ciutat que ens va acollir durant la XVI Trobada d'Escriptors al Pirineu. Una mena d'homenatge, tot i que entenc que per als lectors habituals del bloc fóra difícil endevinar-la. Per això no ho ha encertat ningú. Per compensar, aquesta setmana una imatge molt més propera i molt més fàcil. On està? El primer que escriga la resposta correcta guanyarà un exemplar de Femení singular.
Aquesta setmana molt sobre l'accident de metro a València fa tres anys i molt sobre la mort de Baltasar Porcel. Sobre la darrera notícia, no insistiré. Pel que fa a la primera, us passe un vídeo d'INFO TV, amb una entrevista de Clara Esteve muntada per Hèctor Màñez. També m'és molt fàcil enllaçar amb l'Àngel Canet Català, que fa al seu bloc un resum setmanal. Allà em remitesc, perquè la tria és sucosa. I seria de mala educació no fer referència a la Comtessa d'Angelville, que al seu bloc (représ) m'agraeix que li haja enviat l'exemplar de Femení singular que va guanyar ja fa unes setmanes. Podeu veure-hi també precioses imatges de Noruega. Jeta de santo, es diu el post.
Avui, tres de juliol, fa tres anys del tràgic accident de metro a València. Cap responsabilitat política, de moment. L'associació de victimes 3 de juliol, l'oposició i un seguit de moviments cívics i persones particulars s'han adherit als actes. Actes commemoratoris i també reivindicatius. A Canal 9 la informació s'ha circumscrit a unes declaracions del conseller del ram dient que la Generalitat sempre estarà al costat de les vícitimes (sic). I la cridadissa de fora de palau silenciada, obertament censurada, com han volgut silenciar-los el 3 de cada mes mitjançant la prohibició de l'ús de megafonia i altres mesures coercitives. Uns quaranta segons, ha durat la notícia. Tot seguit han estat més quatre minuts dient que fa molta calor, per si algun imbècil no se n'havia adonat. I per si hi ha algú que és més imbècil encara, s'han dedicat a donar consells per suportar les temperatures altes: quan fa sol, tirar les persianes; quan corre el vent, obrir les finestres; quan es va pel carrer, caminar per l'ombra. Han oblidat de dir que ens comprem una botija d'obra i que fiquem un rajolí de cassalla barrejat amb l'aigua (fresca, si pot ser!). Ens tracten com a subnormals. Quina poca vergonya! Quina gentola!
Efectivament, com s'apuntava als comentaris, el plagi confés de la setmana passada era un fragment d'El músic del bulevard Rossini, de Vicent Usó. Magnífica novel·la. En parlaré un dia d'aquests. I ara va el d'aquesta setmana. Recordeu que, com no hi ha premi, podeu dir tot el que us vinga de gust als comentaris. Allà va el fragment.
He de contar una història, però els morts no tenim mots. Tenc una història secreta, una conjura que ningú no ha relatat. Les paraules eren el meu tresor més preuat. Jo les escrivia i adquirien significat. Sense mi no són ningú, les meues paraules. Sense elles, jo no sóc. El zero, el forat. El pou.
Una cançó enigmàtica, avui. Es tracta d'una peça popular mallorquina que es diu La presó de Nàpols. A Catalunya però, pràcticament amb la mateixa lletra i la mateixa música hi ha La presó de Lleida. Al País Valencià hi ha també La Presó de Tibi. A d'altres llocs la situen a Tortosa, fins i tot, i, segons sembla, n'hi ha altres versions que roden pel nord d'Itàlia i per Occitània. També és coneguda a tot arreu amb un altre nom: La presó del rei de França. Quina és l'original i quines les imitacions? No se sap. Podeu buscar més informació ací. Us deixe la versió d'un grup eivissenc que és diu UC. És del 1974, recollida al disc Cançons d'Eivissa.
La presó de Nàpols
A la ciutat de Nàpols hi ha una presó, la vida mia; hi ha una presó, la vida mia, amor.
Hi ha vint-i-nou presos que canten la cançó. La dama està en finestra escoltant la cançó.
Els presos se'n temeren, ja no cantaven, no. - Per què no cantau, presos? Per què no cantau, no?
- Com cantarem, senyora, si estam dins la presó, sense menjar ni beure més que algun rosegó?
A mes vençut, sempre fem un resumet dels apunts més vistos. Això és complicat de saber, perquè només conec quins han estat vistos directament. Si entreu a la pàgina principal, com fa la majoria, no queda enregistrat com a visita a l'apunt, sinó a l'adreça general. Al mes de juny en destaquen bàsicament tres. El primer, Vot útil, amb 129 visites directes. També Què no fer quan et presentes a un concurs literari, amb 82. S'ha de dir que aquest és bastant recent, i encara tindrà recorregut. I per últim Professor perplex, amb 58 visites.
un brindis per Dickens i per Pegagrega
-
*Dickens consagrà el seu geni, en un sentit una mica especialitzat, a la
descripció de la felicitat. Cap altre home de lletres de la seva eminència
no ha c...
Any Dickens: David Copperfield (1848-1849)
-
Des que la meua tia Trotwood em va canviar el nom de David pel de Trot la
meua vida va anar millor. Havia començat tràgicament amb la mort del meu
pare ...
La nena i el nino
-
Aquesta tarda, en tornar del dentista, m'he creuat amb una senyora que empenyia una cadira amb una nena que duia un nino entre els seus braços. Semblava un n...
seguici de l'inici a la meva manera
-
*l’alè dels infants de somriure fàcil
m’han fet un pitrall d’escalf
han fos el gebre
tinc un vestit d’irisats colors
que em salven el cor i l’ànima
m’han p...
JAS! al Botànic de València
-
*Els protagonistes de JAS!*
Ahir dissabte 4 de febrer, vaig anar a veure l’espectacle *JAS!*a l’auditori Joan Plaça del
*Jardí Botànic de Valè...
-
La Universitat de Vic investirà Doctor Honoris Causa l'escriptor Emili
Teixidor. El primer rector del centre, Ricard Torrents, serà l'encarregat
de pronunc...
MOBILITZACIONS SEGONA SETMANA DE FEBRER
-
Noves mobilitzacions. A més dels tancaments i de les concentracions a la
porta dels centres, aquest dissabte hi ha organitzades concentracions a
Castelló,...
Orlando Guillén a L'Atzucac
-
Nit de poetes irats, ahir, a L’Atzucac, la taverna de l’esquerra
independentista de Mataró. L’Enric Casasses, exuberant. La Blanca Llum,
voltaica. En Roc ...
LLEGINT UN FRAGMENT DE SOMIANT AMB ALEIXA
-
Mercè i jo llegint un fragment de la novel·la eròtica Somiant amb Aleixa
(Bromera, 2011) durant la presentació a la Biblioteca Pública de l'Olleria
(la Val...
T-94
-
Hi ha dues frases que solen repetir aquells que el visiten: "Jo no podria
viure aquí" i "¿No et sents massa sol?". Ell acostuma a respondre: "He
viscut a...
Nosaltres, (els) Països Catalans
-
Cinquanta anys de la publicació de Nosaltres, el valencians (i també de
Questió de noms). Enguany llegirem, possiblement, moltes coses –algunes de
substa...
FESTA GRAN AL MICALET
-
Compartesc amb vosaltres un dels moments de la presentació del nou treball
de Miquel Gil, X Marcianes, al Teatre El Micalet de València.
ŽENSKA
-
Ženska, čedni inprijetni kavalir, ki ga ljubiš,
ter zmaj zahrbtnih in trpečih misli, ki se ga bojiš,
je dvoglava pošast, zmožna najnežnejših dotikov,
pa tu...
FÒSSILS vs SOCIALISME LÍQUID
-
Supose que la decisió que havien de prendre els delegats del 38 Congrés del
PSOE no era còmoda. El dilema entre una opció en clau interna, de
reconstrucc...
Cristian Tello i la caverna mediatica
-
*Cristian Tello* és el darrer descobriment de Pep Guardiola. Segur que
aviat vindran d'altres!!! Mai no ens cansarem de lloar la tasca de
potenciació dels...
Endevinalla 347
-
E347.- Quan tothom dorm / jo estic despert, / els qui vetllo / són a milers
/ i molts no em veuen, / ves si és casual, / fins vigílies de Nadal.
Sobre "El finançament dels valencians"
-
Hui a l'Informatiu comence parlant del "Resacón en Levante" que vam haver de patir l'altre dia, però, alhora, l'aprofite per a comentar un altre dels temes q...
Entrevista a Alta fidelitat de Ràdio 9
-
Em complau compartir ací l'enllaç a l'entrevista sobre la col·lecció "Els
llibres de Marc i Andrea" que em van fer, al ritme de Pocoyó, per al
programa "Al...
Millor Iniciativa Blogaire 2011
-
La tropa dels c@ts ens planteja una nova votació per escollir la millor
iniciativa blogaire de l'any. *Aquí *teniu les instruccions. Els finalistes
d'aque...
080 Barcelona Fashion & MBFWM favorites
-
Tras finalizar la novena edición de la* 080 Barcelona Fashion* el pasado 28
de enero y la 55º edición de la *Mercedes-Benz Fashion Week Madrid*, he
prepara...
Més raons, encara
-
Jesús M Tibau, també parla del llibre Raons de sang i foc al seu bloc: Tens
un Racó dalt del món.
Si voleu saber què diu, podeu clicar ací.
La neu, per fi
-
*L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu un...
-
Llach, novel·lista
Publica la seva primera novel·la, 'Memòria d'uns ulls pintats', arribarà
dijous a les llibreries · El cantant en parla en una entrevista ...
ROMA NEVADA
-
El vídeo que hi ha a l'enllaç està posat per criticar la imprevisió davant
la possible nevada (m'he rist molt per les crítiques que s'ha fet a
Catalunya pe...
Zoomorfisme del Príncep: vents d'hivern.
-
A Xavier Aliaga, cirurgià dels sentiments.
Asseguts damunt la pedra freda d'aquest febrer, Jana, sentim clamar el
vents.
Tu rosegues pinyes quan ...
POEMA AMB DATA (III): 4 DE FEBRER DE 1945
-
(Imatge no identificada presa de la xarxa)*I tu, papà, gran cabronàs, ¿què
hi feies
a dalt de la tribuna, si no eres feixista?
Vestit de blau marí, pal...
Es fon el dia...
-
Es fon el dia, com la neu blanca i delicada que ahir va abrigar terres i
cases. A la cuina... la llenya crepita, m'acompanya en un so pausat, dolç,
que ...
Més contes... Imma Monsó
-
Últimament, continue llegint contes, de tota mena i de totes les
literatures i èpoques. Des que vaig fer un curs al Cefire de Gandia sobre
literatura crea...
La Teoria de l'Evolució, a l'IES Almussafes
-
L'any 2009 es commemorà el 200 aniversari del naixement de Darwin i els 150
anys de la publicació del seu llibre L'origen de les espècies.
En aquella data,...
Temps de ferro
-
Sobre els ensenyants pesa la tradició il·lustrada de què l'educació és una
espècie de garantia de progrés i transformació social cap a un món més
just. N...
La generació de la meua filla
-
La generació de la meua filla és una generació peculiar. No han aprés el
principi bàsic de la responsabilitat i això se’ls ha tornat en contra d’una
manera...
Dilluns, a la BCNegra
-
Dilluns vinent, marxaré cap a Barcelona i no sé si la trobaré nevada. Si
més no, les previsions meteorològiques vénen a dir que serem encara a dins
de l'em...
Continuar. O un convit a fer 'més compromís'
-
No sé ben bé si el que toca ara és fer una crida o un balanç. “Perquè no es tracta de convéncer els joves perquè participen de Compromís; hem de fer Compromí...
Estratègia
-
Despús ahir volia parlar del Decret que retalla els sectors fonamentals
dels serveis públics, però quan vaig seure a l'ordinador la notícia de la
supressi...
la mà de sant antoni
-
Potser vos pareixerà un acudit molt gastat, però puc assegurar que la cosa
va anar així i que no hem forçat en absolut la cosa.
Un bon dia, vam descobrir q...
La Lluna i la manta elèctrica.
-
Que la nostra gata Lluna és una pesada és un fet incontestable, sempre vol
estar damunt de la gent i que li facen carícies i li diguen cosetes. Ja hem
ex...
Els botxins
-
Dibuixat, en part, amb l'ajuda d'scribbler too
Gener es fa vell i acluca el ulls, cansat i afeblit. Tot just era nat, jove
i ferm, travessàvem la *meseta ...
les no-possessions
-
A casa dels meus pares tenia una gata que va morir fa uns quants anys.
M'agraden els gats. Són molt independents i no has de treure'ls a passejar,
que ja ...
Juegos pacman
-
Juegos pacman
El origen de *juegos PacMan* es bastante singular. Parece que la idea pasó
a Tohru Iwatani durante una cena con amigos viendo una pizza de qu...
‘Soldats’, de Giuseppe Ungaretti
-
SOLDATS (Bosc de Courton, juliol de 1918) Som com a la tardor en els
arbres les fulles Traducció de l’italià de Narcís Comadira, dins Maleïdes
guerres,...
25 anys de la mort de J.V. Foix.
-
HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA
(...)
Res no s’acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a c...
Josep de Calassanç Serra i Puig, "Cala"
-
El 18 de desembre proppassat va morir a l'Hospital de Montpeller a l'edat
de 60 anys (quanta corda li quedava encara!) una de les persones que més ha
fet p...
QUE DESCANSE EN PAZ
-
A Francisco Camps y a Ricardo Costa los han declarado “no culpables” de
haber recibido trajes de la trama Gürtel (por cinco votos contra cuatro).
¿Y qué? ...
L'educació, indignada
-
El món educatiu està sortint al carrer. Les retallades en educació
decretades pel govern valencià aprofitant els dies de Nadal han fet que
entre els prof...
Nit de Reis - William Shakespeare
-
*Shakespeare, William. Nit de Reis.*
*Barcelona: Vicens Vives, 2006*
*Twelfth Nigh*
Traducció de Salvador Oliva
*>> Com comença...*
ACTE I
ES...
El blog Addenda et Corrigenda se traslada
-
Debido a la inestabilidad de Blogia, este blog se traslada a Blogger, con
esta nueva dirección: http://addenda-et-corrigenda.blogspot.com/Rogamos a
nuestro...
Bessonada il·lustrada
-
Com tots els anys des de fa set, el Recital dels Innocents va ser el millor
comboi de l'any no només per la qualitat dels artistes, sinó per la
quantitat d...
Bébés
-
L'anunciaven quan Emili era bebè, i ara que continua sent-ho (ho són fins
als 2 anys!), per fi l'han passada pel plus. Bébés és una producció
francesa de l...
L'Heroi
-
*S'escolten les campanes, ha mort el comandant Ernesto Che Guevara,
comandant de la Revolució Cubana. Es per això que sonen les campanes, doncs
ha mort el...
Relats / Sense títol (encara)
-
Als disset anys li va regalar una flor.Ella, amb un serrellet de cabell
rinxolat que li tapava un poc defront i de cella li va preguntar per què.
Ell no v...
ليلة عيد ميلاد
-
*لا أحبّ إطلاقاً هذه الأيّام العُطلة بمُناسبة عيد الميلاد المسيح لأن
عائلتي المحبوبة بعيداً عن مدينتي البريقال و الزهور المثمرة و بنفس الوقت
يملأ الح...
Bones festes
-
Ha passat un mes des de la meua darrera anotació, però quan vaig reprendre
el blog no fa massa em vaig prometre que m'estalviaria les excuses cada cop
que ...
Polítics d'espardenya
-
«Pinorro, estem de fem fins el gorro» | *RiberaExpress*
~ A l'altre extrem de la política *de guant* que exercirà Joan Baldoví al
Congrés de *Madrí* -del q...
Curiosidades de la pantera rosa
-
A partir de hoy, La Pantera Rosa sigue siendo un simpático personaje en la
publicidad.
El show de la Pantera Rosa introdujo el tema fue utilizado por Nike ...
La vida, i tota la resta
-
Per Petterson Cap a Sibèria Traducció d’Anne-Lise Cloetta i Coral Romà Club
Editor 1984, Barcelona, 2011 Els anys trenta del segle passat i un poble de
Jut...
Saforíssims, l'exemple d'una comunitat en xarxa
-
L’impacte de la revolució digital en el món editorial, tal com ha
transformat la indústria discogràfica, encara està per veure. Segurament,
perquè el paper...
4 anys de blog i...
-
Hui fa quatre anys i tretze dies que vaig obrir este blog ―quasi res porta
el diari!― i per primera vegada després de tot este temps m’he plantejat
tancar-...
Fer tard
-
Por eso se dice que el conocimiento supremo es aquel que llega demasiado
tarde, cuando ya no nos sirve. Ése, que ha sobrevivido a nuestras obras, es
el ...
Exili
-
He passat les vacances en el meu petit món: he tornat a la Terra Alta, he
contemplat la vida de les tortugues al jardí, he ensenyat a distingir una
merla f...
LECTURES ESTIUENQUES (en format breu)
-
He perdut el "ritme" (com els futbolistes) i veig que em costa força
posar-me a escriure, així que ho faré en format breu:
- Un autor de qui cada novel.la...
Comencem prompte!
-
Diàleg amb el meu fill, de 7 anys:
-Mare, qué és això del Facebook?
-Una pàgina web on tens agrupats els amics i escrius coses o poses fotos.
-Quan jo siga ...
Ciutat Particular
-
Passat, Present, Futur
Increïble com una imatge pot ser tan representativa del teu passat i, al
mateix temps, marcar tan clarament el que vols per al pre...
FRONTERES DE VIDRE
-
*Fronteres de vidre* és un recull de vint contes que tenen en comú
l’element fantàstic i la sorpresa. L’autor ens demostra la seua capacitat
per estirega...
Redecorant la vida
-
Si fa un any una pitonissa em prediu tots els canvis experimentats els
darrers mesos li dic: IMPOSSIBLE, jo marxar de Barcelona???? treballar a
Tarragona ...
www.jordimolinera.cat
-
Després de bastant de temps pensant si canviar-me a algo més maco, he
volgut aprofitar les properes eleccions municipals per mudar-me de bloc. Ja
podeu tro...
Subsòl a Morella
-
Dissabte es va constituir a Morella una associació d'escriptors de les
comarques del nord anomenada *El Pont, Cooperativa de Lletres.* Un els
fundadors d'...
Us esperem, president
-
Per Vicent Partal Fa setmanes que el president Pujol va rondant
l’independentisme. Diu i torna a dir que no li resta cap argument per a
oposar-s’hi. I ahir...
Guerra a Líbia
-
Jo, que vinc de les manis del no a la guerra, he de reconèixer que a mi esta guerra em pilla desprevingut, em descol.loca. Com actuar? Que hem de fer la rest...
el Manifest personal de Manuel Baixauli
-
Faig meu aquest manifest de l'escriptor Manuel Baixauli, publicat arran del tancament de la TV3 al País Valencià i que va corrent aquests dies per la xarxa ....
Escampilletes
-
-Què és això, papa? -Una escampilleta. -I com es diu en castellà? El pare
dubta, es queda pensant, recorda aquella unitat de Ciències Naturals de
quan feia...
www.paualabajos.cat
-
La nova web ja està activa! Si voleu pegar-li una ullada, hi trobareu
penjades les cançons del nostre nou disc "Una amable, una trista, una
petita pàtria" ...
Silenci
-
Una vegada em van dir que mai s’ha dir res quan s’està cabrejat. Perquè
segurament no utilitzaríem les millors de les formes i això comporta, de
ben segur,...
NO FEM DE LA TERRA UNA ERA
-
Esta vesprada he anat al bancal a collir un grapat de mandarines per a casa
i me n'he tornat amb mig cabas de taronges, una dotzena de xirimoies, mitja
de...
El món de la il·lustració
-
Comencem una nova etapa al món de la quarantamaula i el primer article que
publiquem volem dedicar-lo als llibres infantils i juvenils, però sobretot
a ...
Com votar independentista (per a indecisos)
-
En Francesc Ribera "Titot" ha publicat un article en què explica clarament
com els indecisos han de votar independentista abans de deixar perdre
l'oport...
Els bolets
-
"En aquestes extasiades, transparents hores de tardor, la gent surt a caçar
bolets. Els vessants dels petits pujols, coberts de pins, del país,
s'emplenen ...
Cues de pansa
-
Quan vaig a fer-me el café pel matí, mire rere de mi per si de cas em
persegueixen els inspectors d'hisenda, la brigada d'investigació de
delictes fiscals ...
Oposicions 2010: quan? com ? i on?
-
Després d'un temps de no guaitar la blogosfera, hui em trobe amb ànims per
a fer constar la mala gestió que vivim els valencians per part del "nostre"
gove...
Palol va visitar Potocki?
-
No es pot llegir “El manuscrit trobat a Saragossa” de Jan Potocki sense
tenir la sensació, molt intensa, que Miquel de Palol hi va passar abans. La
novel·...
Microcontes
-
Amics i amigues: mentre continue esperant que em torne la inspiració per
penjar un article nou, i atenent la demanda de la gent que vol més
activitat a aqu...
NOU ANY, NOU BLOG
-
*UN PROBLEMA QUE NO PUC RESOLDRE M'OBLIGA A CANVIAR DE CASA VIRTUAL. NO
NOTAREU LA DIFERÈNCIA PERQUÈ ÉS MOLT SIMILAR A L'ACTUAL.
*
*AQUESTA ÉS LA NOVA ADREÇ...
nova llar per a les meues paraules
-
He decidit que me’n vaig a un altre indret. Cada vegada tinc menys temps
per a perdre mirant de solucionar petites dificultats tècniques per encabir
allò q...
Els empresaris valencians es tornen a equivocar
-
Els empresaris valencians, concretament per mitjà de la Cierval, han
criticat-amenaçat durament al PSPV per incloure a cinc de les més grans
concessionàri...
Tres. Tres. Tres-cents trenta-tres
-
Doncs això. Com indica el títol, després de tres anys i tres-centes
trenta-tres entrades ens acomiadem. El primer tres, correspon, i
disculpeu-me la meua ...
Tercer aniversari
-
Aquest mes ha estat el tercer aniversari del blog a Vilaweb i desprès de
tant de temps s'imposen una sèrie de canvis, per una sèrie de raons. Aquest
blog ...
"No kids" Corinne Maier (la butxaca)
-
*Llibre de butxaca que tenia aparcat i he retrobat. Sociologia per a tots
el públics. Escriptora d'aquestes que podem anomenar mediàtica. Provocador
a esto...
OLIVA TRENCADA
-
Unirem els dos últims posts i en farem un de nou: Música bona+Mallorca. I
obtenim Oliva trenacada, un grup que venia seguit de fa temps al seu
myspace i d...
Laura Borrás
-
La conferència de Laura Borrás va ser molt interessant fins al punt que no
hi vaig poder prendre cap nota, donat que em va atrapar només comencà a
par...
No sé si riure o plorar
-
Un amic em va demanar de fer un article i li vaig dir que sí.
Li vaig dir que sí per quatre motius: perquè em costa dir que no, perquè
era (i és) un amic, p...
Sóc un lladre. Ho sé. Totes les imatges i tots els vídeos que hi ha penjats al blog han estat baixats de la xarxa, molt sovint sense permís del propietari. Si cap element té drets, o simplement si n'ets l'autor i vols que el suprimesca, només m'ho has de fer saber. Gràcies de bestreta.