dimarts, 14 d’octubre de 2008

CRÍTICA DE PLAGIS A LA REVISTA ESPAI DEL LLIBRE


La voràgine Plagis ha fet que deixe de banda altres assumptes, com ara els relacionats amb els seus germans literaris. M'assabente de l'aparició d'una crítica de Femení singular a la revista Espai del llibre. El text és de Josep Vicent Cabrera, i em limite a reproduir-lo.

No hi ha cap sorpresa amagada en llegir el títol del llibre. Efectivament, l’obra és un recull de contes on la protagonista és la dona, o més exactament un munt de dones que podrien compondre la dona. Deixant de banda qualsevol polèmica sobre si hi ha literatura de dones diferenciada de la dels hòmens, o si un home (perquè l’autor del llibre és un home, detall que podríem menystenir perquè, al remat, el que hauria d’interessar-nos a l’hora de llegir és la veu del narrador) pot tenir una veu narrativa femenina (o que una veu narrativa masculina pot parlar del que pot sentir una dona), aquest llibre de relats ens presenta un seguit ben llarg de dones, i aquestes es retraten en unes situacions determinades,de les quals ixen amb més dignitat, o no tanta, vencedores o acabades. Cada dona està caracteritzada amb un tret psicològic (en alguns casos tòpics, com la dona que és una suma d’indecisions, o la dona patidora, que pateix per la filla adolescent que se’n va de marxa per les nits; en alguns altres no tan tòpiques, com la dona perseverant que ha de renovar el permís de conduir).Cada conte té com a títol un d’aquests trets psicològics i ja amb això intuïm de què va la narració. Per tant, el que trobarem al llibre és l’anècdota d’aquestes dones que actuen d’acord amb aquesta caracterització mental, i per a la narració la veu hi fa servir l’humor, la tristesa, la ironia, l’amargor, etc. És possible que moltes dones puguen veure-s’hi reflectides, però de fet també pot un home repensar-s’hi (com hem fet en algun conte), com serien els casos dels contes de la dona calculadora o la viciosa. En llegir el llibre hom podrà trobar alguns relats més reeixits que altres, més que res perquè algunes caracteritzacions femenines són prou tòpiques,com en el cas de la dona indignada o la voraç (amb final sorprenent). Però al remat, vist des del conjunt, podem dir que és un recull de contes que entreté amb eficàcia.

2 comentaris:

Joc literari ha dit...

Al llegir el el conte de la dona calculadora que viatjava en tren, em vaig reconéixer en moltes actituds, jo tinc la ventaja de viatjar quasi tot el trajecte i puc reconéixer més registres i llocs.

Ara, vaig trobar dos errades, no es tracta de errades ortogràfiques, es tracta més be de coneixement de l'entorn.
Podries fer un concurs a veure qui és capaç de trobar-les.

ginjol ha dit...

D'acord, fem el joc. Penjaré un post proposant-lo, però com que no sé qui ets ni puc enllaçar-te, abans m'hauries de dir per correu intern quines són les dues errades. L'adreça la tens al bloc, però per si de cas, és ulozano994q@cv.gva.es.