dilluns, 24 de desembre de 2007

RÀNQUING (PROVISIONAL) DE LES MILLORS NOVEL·LES EN CATALÀ

Incloc a la columna de la dreta un llistat de novel·les imprescindibles escrites originàriament en català. Només pretenc interactuar per tal de donar a conéixer obres cabdals en la nostra llengua. Podeu deixar suggeriments en forma de comentari en aquest apunt o en altres. Quan tinguem un bon gruix d'obres potser m'engrescaré a fer una mena d'enquesta.
Bon Nadal.

4 comentaris:

Boro ha dit...

T'he deixat els comentaris al post anterior.
bon Nadal!

Pitu ha dit...

Massa sovint oblideu els mallorquins. Jo hi inclouria sens dubte el Bearn d'en Villalonga. També, per concretar-ne alguna d'en Porcel, Cavalls cap a la fosca.
Una abraçada

ginjol ha dit...

Pitu, és cert que entre els cinc primers que vaig citar no hi havia cap mallorquí, però açò no va per quota. Amb la inclusió de Carme Riera i Miquel Mas feta per Àlan la cosa quedava més o menys equilibrada (de nou, dos valencians, dos mallorquins, un de la franja i quatre catalans en sentit estricte). Si cal, mea culpa, però que conste que en l'últim certamen literari en què vaig ser jurat premiàrem l'únic mallorquí que s'hi presentava (En Tomàs Bosch amb "No subestimeu el poder del karaoke", de pròxima aparició). També t'he de dir que cap de les dues propostes que fas no em fan el pes del tot, però açò és totalment democràtic i em limite a incloure les teues suggerències al llistat. Pel que fa a Porcel, crec que és impecable des del punt de vista formal. Té ofici. Però d'ací a que faça obres mestres... Quant a Bearn, una mica de tot. Personalment em sembla una novel·la mediocre, amb una estructura caòtica, no per complexa, sinó per deficient. A més, no tinc clar que siga una novel·la escrita originàriament en català. Villalonga redacta Bearn, en un català molt dialectalitzant, entre el 1952 i el 1954, però mancant-li poques pàgines per acabar-la, es rebel·la davant la correcció d'estil que l'editorial Selecta, de Barcelona, ha fet en la versió definitivament impresa de "Mort de dama". Irritat, refà l'obra de cap a cap en castellà i l'acaba ja directament en aquesta llengua. Més tard, el 1961, fa el camí invers: aprofita el gros de la novel·la en la versió catalana en què havia estat concebuda, i tradueix el final. Tot això ha fet dubtar de si es tracta d'una obra catalana traduïda al castellà o a l'inrevés.
De tota manera, al llistat aprareixen les teus suggerències.

Anònim ha dit...

Jo afegiria l'ultima que he llegit i que m'ha agradat molt. Es "LA MEMÒRIA DEL SILENCI" d'en Ramon Font i publicada per Actéon Editorial. T'en deixò la ressenya que surt al seu blogg per si et vols animar a llegir-la:

En una acció de ritme trepidant, La memòria del silenci, ens narra els avatars polítics i socials de l’Espanya de finals del 1974 i principis del 1975, just abans de la mort d’en Franco, a través d’una història de ficció que podria ser real.
Seguint la investigació de l’Oriol Batlles, un advocat militant del PSUC, sobre la mort d’un recluta en estranyes circumstàncies, desfilen davant dels ulls del lector totes les sigles i institucions que en aquells anys van ser part important de la nostra història: el PSUC, l’Exèrcit, l’IMEC, el SIM, la Junta Democràtica, la UMD, etc. I en el fons de tot aquest entramat, una història d’amor i de compromís social que l’autor adorna amb llocs comuns propis de l’època, com el pòster de Che Guevara, les cançons de Leonard Cohen o les pel·lícules de Bergman.
Al final, tot porta a un desenllaç sorprenent i inesperat, que de ben segur a ningú deixarà indiferent.