dilluns, 31 de maig de 2010

ANDRÒMINES. RAFA GOMAR

Els tastets que us vaig posar la setmana passada, aquest de dimarts i aquest altre de dissabte, eren de la novel·la Andròmines, de Rafa Gomar, com molt bé havia dit Gustav Scholandz (que no sé qui és) en un comentari. Curiosament, la peça guanyà el Premi Andròmina 2009, per la qual cosa ha estat publicada per 3 i 4.
La veritat és que tenia ganes de llegir el que molts han qualificat com la primera novel·la de Rafa Gomar, després d'una producció més aviat centrada en la narrativa curta, però on també podem trobar dietarisme i altres obres de difícil qualificació. Sempre efectives, això sí. En el cas que ens ocupa, hauríem de matisar la consideració de novel·la. Ho és, perquè hi ha un fil conductor que amalgama tot el text, però també és cert que alguns fragments poden considerar-se autònoms i funcionar com a textos breus completament descontextualitzats de la resta. Si l'obra en conjunt és molt recomanable, alguns d'aquests fragments inserits amb l'epígraf Decorats de diumenge són directament sublims.
En definitiva, una obra contundent i eixerida de Rafa Gomar, com la resta de la producció de l'autor. Com Gustav, també recomanaria molt especialment Vianant, però en qualsevol cas la marca Gomar és una aposta segura.