Vés per on que ahir a la vesprada, mentre estava tranquil·lament al futbol amb mon pare, vaig tindre un tuacte amb un personatge que qualificaré de sinistre, per no ser massa ofensiu. Un personatge amb el qual havia creuat poques converses, fins en aquell moment, i amb qui no tenia intenció d'establir-ne cap. Però sembla que ell sí. És més, jo diria que m'estava esperant (buscant potser fóra excessiu), per disparar-me al cap. Després de quatre paraules convencionals (encetades per ell, com és clar), soltà a boca de canó:
- Últimament estàs en molts jurats de premis literaris organitzats per entitats dirigides pel Partit Popular. D'ací a quatre dies et fan intel·lectual orgànic de la dreta valenciana.
Ja estem al cap del carrer. Ja sabem què pretenia soltar (Déu sap des de quan), ni que fóra de manera un tant forçada i en un lloc inapropiat. Tants motius com troba la gent per discutir en un camp de futbol, mai se m'haguera passat pel cap que es poguera encetar una disputa per temes literaris! En canvi, la cosa no em venia del tot de nou. Algú altre de la seua corda, darrerament, ja m'havia llançat alguna puntada impertinent. Per sort (o per desgràcia) solc ser ràpid de reflexos. Dic per sort perquè això em permet replicar les impertinències de manera immediata. I dic per desgràcia perquè sovint després m'he de penedir d'haver soltat el que no devia. Però bé, com que li havia d'aclarir diverses coses i les puntades prèvies dels seus adlàters em tenien sobre avís, li vaig abocar el poal. I l'aboques ací també per si algú té la intenció d'insistir pel mateix cantó.
a) Al País Valencià, la immensa majoria d'institucions públiques estan dirigides pel PP, perquè, ens agrade o no, els ciutadans així ho han triat lliurement.
b) No és del tot cert que la majoria de premis en què he fet de jurat (o prejurat) durant l'últim any i mig siguen promoguts per entitats dirigides pel PP. No, no són la majoria: són tots, sense excepció (Premi Vila de Teulada, Premi Ciutat de València, Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida i Premi Alfons el Magnànim; dos ajuntaments, una mancomunitat i una Diputació, totes del PP).
c) En cap dels certàmens he rebut cap pressió per part de ningú per afavorir qualsevol obra, com tampoc per impedir que cap altra fóra premiada. Si els jurats tenen més d'un membre, és per dos motius: perquè la decisió final no siga l'opinió particularíssima d'una persona, i perque diversos individus fiscalitzen el procés amb la finalitat que no hi haja trampa. I si n'hi ha l'han d'impedir, en primera instància, i denunciar-la, si no ho aconsegueixen.
d) Els premis en qüestió han estat atorgats a persones tan susceptibles de ser considerades afins al PP com Tomàs Bosch, Vicent Borràs, Carles Cortés i Iban Llop.
Després d'això només em quedava insultar-lo. No ho vaig fer, tot i que em quedí amb les ganes. Però la cosa no acabà ací, perquè encara em va retrucar.
- Escolta, m'has contestat de manera que em fa l'efecte que portes la lliçó apresa de casa.
Li vaig respondre que sí, que la portava (cosa que és una veritat a mitges), i que a mi em feia l'efecte que ell estava esperant-me per soltar-me un romanço que no m'interessava en aquell moment, que volia veure el futbol, que era al que havia anat al camp. I ací quedà la cosa. L'individu es quedà mirant el partit, i al poc, la mitja part va provocar l'oportuna desaparició de l'element.
Per cert, que l'Alginet, després d'una pèssima primera part i de començar perdent, acabà guanyant 3-1 a l'Énguera. Encara com!
Escrits
