divendres, 25 d’abril de 2008

CRÍTICA LITERÀRIA 5 / LES VEUS DEL PAMANO



Títol: Les veus del Pamano
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa
Enquadernació: Cartoné
Nombre de pàgines: 696
Llengua: Català
ISBN: 84-8437-473-4

Què us diré? Sé que ja n'he parlat, del Cabré i de Les veus del Pamano. Però l'he rellegit aquests dies i tinc ganes de parlar-ne. I començaré amb una obvietat: guanya amb la relectura.

Les veus del Pamano, com gairebé totes les obres de Cabré, és, en primer lloc, un artifici estructural admirable. Diverses històries en diferents llocs i en diferents lapses temporals acaben confluint per afaiçonar un tot homogeni i d'una efectivitat sorprenent. El fil argumental es basteix al voltant de la Tina, una mestra d'escola en un poble del Pallars, que intenta esbrinar què va passar realment amb un col·lega d'un poble veí fa seixanta anys, poc abans, durant, i poc després de la guerra civil. Saltant del present al passat, entrelligant històries dels personatges principals i d'altres de secundaris, entre els quals hi ha maquis i feixistes, rectors i pedrapiquers, rics i misserables, que vénen a dir la seua, l'obra sembla durant la lectura un trencaclosques que difícilment encaixarà. Però encaixa. I per si fóra poc, a la mestria per portar tants fils d'un mateix cabdell sense que s'embolique la madeixa, s'uneixen una elegància narrativa i un bagatge lèxic extraordinaris.

Tot amb tot, em quede amb detalls que un a un poden resultar nimis, però que en conjunt acaben dotant la novel·la d'una qualitat extra. Per no desembolicar massa la troca, tenint en compte que al cap i a la fi el meu escrit té una finalitat apologètica gens dissimulada i el que pretén és que llegiu el llibre aquells que encara no ho heu fet, només esmentaré un artifici que em va semblar genial: el fet de condensar tota la vida d'una persona en el guionet que separa la data de naixement i de mort en la làpida mortuòria.

En definitiva, un llibre llarg (696 pàgines) d'aquells que demanes que no s'acaben mai. Però podeu fer com jo: tendir a la relectura.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Absolutament d'acard amb tu, si em preguntaren un llistat de llibres amb què he gaudit aquest figuraria entre els primers. D'una banda perquè les més de 600 pàgines es fan curtes i d'altra perquè la història no deixa de sorprendre't tot el temps.

Paraula ha dit...

El vaig llegir l'estiu passat a la fresqueta de les nits a la platja d'Oliva. Recorde amb goig els moments de lectura, perquè feia temps que un llibre no m'enganxava així, i ja en tenia ganes. Tant o més que la història em va atrapar la manera de narrar. Per a mi, un llibre fantàstic. El recomane sempre.