dilluns, 1 de desembre de 2008

CRÍTICA DE PLAGIS AL SETMANARI EL PUNT


Tenia ganes que eixira una crítica sobre Plagis. Bé, en veritat és la segona. La primera va aparéixer a la revista l'Illa. No dic que no siga sincera, que ho és, però tenia ganes de veure una crítica "independent". No vull dir que l'Illa no siga independent, però com que la publica l'editorial Bromera, que ha fet també l'edició de l'obra... Cada vegada ho embolique més. En definitiva, que ací teniu una transcripció de la crítica apareguda al número 512 del setmanari El Punt. No cal dir que m'agrada. M'agrada molt.

LA FRONTERA ENTRE EL PLAGI I LA REINTERPRETACIÓ

Urbà Lozano presenta deu històries convergents en la novel·la Plagis (Premi Ciutat de València 2007) on aprofundeix en els nostres valors culturals i en els prejudicis quotidians

MARGARIDA C. SANZ

L'última proposta narrativa d'Urbà Lozano, Plagis, és un text híbrid a mig camí entre la narrativa breu, els guions cinematogràfics i la novel·la en el seu sentit més tradicional. L'obra juga amb el lector, amb la lectura mateixa i amb les paraules, encadenades per a donar una cohesió final sorprenent i ben encaixada. Si bé està composta per deu històries que, en un principi, ens poden semblar del tot inconnexes, a mesura que avancem en la lectura anem esbrinant les coincidències, no només entre els personatges, sinó també coincidències intertextuals que ens fan associar de seguida un passatge amb un altre llegit prèviament.

La novel·la, que va guanyar el premi Ciutat de València 2007, ens fa viatjar a indrets d'arreu de la nostra geografia lingüística (des de la Ribera del Xúquer a Sóller, passant per Terrassa i els barris que alguna vegada han estat de moda a València), així com també ens proposa un viatge musical, a través de les cançons que van marcar una època, en un moment i uns personatges concrets: des de Pink Floid o Led Zeppelin fins a Radio Futura.

Dues escenes desencadenen l'entramat literari d'aquesta obra: d'una banda un plagi absolut i rotund d'una obra de Rusiñol presentada a concurs (i que guanya!) i de l'altra, un assassinat violent que la policia relacionarà amb Carles Llorenç, el guanyador del premi plagiat. Partint d'aquestes dues escenes del tot diferenciades -no només temàticament sinó també geogràficament i fins i tot temporalment-, Urbà Lozano ens endinsa en un món de coincidències que acabaran formant un trencaclosques on cada peça adquireix el seu valor i el seu significat cohesionador.

Així doncs, l'autor ens presenta una obra que res té a veure amb el saqueig d'idees i de paraules que suggereix el seu títol. Tal com afirmà Vicent Borràs en la presentació d'aquest llibre, plagiar és sumar; llegir i afegir; corregir, augmentar, matisar.

I és en aquest sentit que l'obra d'Urbà Lozano segueix una coherència interna: frases inacabables, descripcions impossibles, indrets de caire familiar, històries mig contades, seqüències repetides i personatges reviscuts formen part de l'univers plagià i se serveixen d'aquest per a donar forma a l'obra.

Una novel·la intel·ligent que interactua amb el lector per tal de fer-nos reflexionar sobre els nostres prejudicis quotidians i els nostres valors culturals. Una autèntica obra de marqueteria, que juga amb la intel·ligència del lector i el fa partícip d'unes històries i uns personatges d'allò més semblants a personatges reals.

Deu històries que ens situen al llindar que separa la realitat dela ficció, la veritat de la mentida, el plagi de la reinterpretació i, en definitiva, la literatura de la vida mateixa.