dilluns, 1 de desembre de 2008

EL TASTET 6 / JOAN BAPTISTA HUMET

Avuí, que definitivament li ha vingut el silenci, un tastet amb regust amarg. La lletra d'una cançó de Joan Baptista Humet, que podeu escoltar punxant ací. Adéu, amic.

I així com l'home té por i es destrueix
per no escoltar la vida,
així la vida el persegueix,
el fa parar i el crida.

Fora del temps,
Allà on les coses són simples moments
i no hi ha angoixa;

Allà on no podem burxar les nostres mans
ni malejar un paisatge,
lluny de les màquines triomfants,
lluny del seu esclavatge;

Fora del temps,
mirant al seu endins,
buida la ment
fins que el silenci ve,
fins que el silenci ve,

Silenci breu
que a cops t'atrau,
silenci nau
que camina,
silenci por
que fuig o rondina,
silenci plor
que puja i cau.

Silenci cor
que t'obre el pit,
silenci crit
que desespera;

silenci llum
que els ulls allibera,
silenci arreu
que escolta Déu.

Que l'home perdi la por a la solitud
i ja veurem què passa;
potser veurà que va perdut,
potser se'n torni a casa.

2 comentaris:

A peu coix ha dit...

Aquesta canço també m'agrada molt.
Tenia unes lletres molt bones.Jo també l'hi he dit adéu

Comtessa d´Angeville ha dit...

Vaja, no tenia ni idea de que havia mort...

Com m'agradava esta cançó i quant temps sense escoltar-la, sense escoltar-lo...