dimecres, 7 de maig del 2008

CRÍTICA LITERÀRIA 6 / SI UNA NIT D'HIVERN UN VIATGER






Títol: Si una nit d'hivern un viatger

Títol original: Se una notte d'inverno un viaggiatore

Autor: Italo Calvino

Editorial: Edicions 62

Enquadernació: Cartoné

Traductora: Montserrat Puig



Certament, Italo Calvino és un escriptor eclèctic. No de bades al seu país l'anomenen l'escriptor de les mil cares. Però, això sí, de les mil cares amb qualitat. L'estil i la manera de fer dels tres llibres que formen la trilogia Els nostres avantpassats (El vesconte esmitjat, El cavaller inexistent i El baró rampant) és molt diferent dels contes recollits a Marcovaldo, per exemple. I aquest recull de narrativa curta és bastant dissemblant de la novel·la que ens ocupa: Si una nit d'hivern un viatger.


De Calvino ho he llegit pràcticament tot. M'ha agradat especialment la simplicitat càustica de Marcovaldo i l'admirable capacitat de fabular d'El baró rampant. Però el summum de la narrativa calviniana, el que d'alguna manera compendia la senzillesa amb la mordacitat, la imaginació amb l'ofici, em sembla sens dubte Si una nit d'hivern un viatger.


La novel·la recupera la manera de contar històries a l'estil de Les mil i una nit. Un relat dóna peu a una altre, que és la gènesi del següent, fins a deu, tot això lligat amb un fil conductor on el protagonista (el Lector) i la coprotagonista (Ludmila, la Lectora) es veuen incapaços d'acabar cap relat. És per tant una successió de contes inacabats. Cadascun d'ells imposta l'estil ben definit de qualsevol dels corrents narratius de les darreries del segle XIX i la primera meitat del XX, abastant des del naturalisme rus molt a l'estil de Chejov fins al psicologisme a la manera de Hesse, passant per la novel·la negra amb reminiscències d'Scott Fitzgerald. És especialment exquisit l'últim relat inacabat, amb clares concomitàncies amb el realisme màgic del Pedro Páramo de Juan Rulfo. Però, i tornem al principi, és admirable la capacitat camaleònica de Calvino per imitar tècniques i estils tan diversos, per afaiçonar onze narracions diferents (deu d'elles inacabades!) i alhora aconseguir que tota l'obra siga coherent, tancada, i amb el segell inconfusible de l'autor.


Vist el que hem dit fins ara, podríem parlar, sens dubte, de metanarrativa. Si el seu compatriota Pirandello havia assajat amb èxit una fórmula similar en Sei personaggi in cerca di autore, el giny metaliterari de Calvino és tan reeixit o més com el del dramaturg. Alguns lectors m'han dit que no els ha agradat l'obra perquè l'han trobada "molt rara". En canvi jo crec que no se li escau ni tan sols l'etiqueta d'experimental, que sovint se li aplica. És, senzillament, literatura de la bona. Siga com siga, en la primera lectura, em vaig quedar tan extasiat que em vaig decidir a buscar rareses semblants. N'he trobades, i us en parlaré. Però de tant en tant, com ara fa poc, no puc deixar de tornar a rellegir Si una nit d'hivern un viatger, una obra mestra. O millor en direm capolavoro, en honor al seu creador.

PD: Per seguir amb les dèries: la traducció de la Montserrat Puig, impecable. I a més, com que l'edició en català de 62 em sembla que està esgotada, us adjunte la portada d'una edició italiana perquè us continueu fixant en com de poc s'escalfen el cap amb aquestes coses en alguns llocs.

4 comentaris:

RibesVal ha dit...

Si algun dia proposes fer una llista d'obres mestres de la literatura universal, crec, sens dubte, que aquesta hi hauria d'estar.
És un llibre que et deixa bocabadat i que, passat un temps, dóna ganes de repetir el plaer de la seua lectura.

ginjol ha dit...

És bona idea això dels cinc millors llibres de la literatura universal, suecanet. Proposa'n cinc, i a partir de la teua proposta i la meua farem una llista i encetarem la roda. Com que la roda ja va en marxa, qualsevol altre pot fer ja la seua proposta de cinc.

Tirant al cap ha dit...

Esgotada dius? Interessant...

ginjol ha dit...

Interessantíssim, tirant. Interessantíssim. El llibre està descatalogat a 62. Però... Ja en parlarem, ja en parlarem. Per cert, que l'edició esgotada que m'ha fet realment il·lusió ha estat una altra.