L'altre dia, en els tastets, vaig publicar un fragment d'una obra per veure si algú endevinava per on anaven els tirs. A més d'algun comentari al respecte, ningú no va esmentar ni títol ni autor. Es tracta de l'obra Despietat país de les meravelles i la Fi del Món, publicat per Empúries, amb una molt bona traducció d'Imma Estany. M'ha agradat. Una mica rar, però m'ha agradat. Al respecte de la raresa, ho vaig comentar a l'institut i algú, després de llegir la sinòsi de la contraportada, em preguntà què esperava d'una novel·la a mitjan camí entre la ciència-ficció i el gènere de lladres i serenos escrita per un japonés. Doncs això: una mica rara, però paga la pena.. Us en deixe uns quants fragments més.
* Potser m’agradaven aquestes coses abans, i per això em van enviar aquí. Però va ser fa molt de temps. He oblidat l’abans…
* - De tota manera, no era cap cosa, la meua vida. No tenia un gran cervell.
- Però no has dit que estaves satisfet de la teva vida?
- Jocs de paraules. Tot exèrcit necesita una bandera.
* M’agraden els moments foscos abans de l’alba. Probablement perquè és una pissarra en blanc. Neta i sense utilitzar.
If You Read One Article About , Read This One
-
Choosing the Right Commercial Makeover Contractor for Your Job When it
concerns industrial makeover, the success of your project heavily depends
on choosin...
Fa 5 hores
Entrades
3 comentaris:
Em penso que l'aniré a buscar, perquè en Murakami em sembla un tipus molt interessant i no sabia res d'aquest títol. De manera que gràcies per citar-lo.
Me'n vaig cansar del Murakami i ara descanso.
Tu, carabassa, i el tastet d'esta semmana? A tot això, vindràs a manifestar-te a Sueca el dissabte?
Publica un comentari a l'entrada