L'altre dia, en els tastets, vaig publicar un fragment d'una obra per veure si algú endevinava per on anaven els tirs. A més d'algun comentari al respecte, ningú no va esmentar ni títol ni autor. Es tracta de l'obra Despietat país de les meravelles i la Fi del Món, publicat per Empúries, amb una molt bona traducció d'Imma Estany. M'ha agradat. Una mica rar, però m'ha agradat. Al respecte de la raresa, ho vaig comentar a l'institut i algú, després de llegir la sinòsi de la contraportada, em preguntà què esperava d'una novel·la a mitjan camí entre la ciència-ficció i el gènere de lladres i serenos escrita per un japonés. Doncs això: una mica rara, però paga la pena.. Us en deixe uns quants fragments més.
* Potser m’agradaven aquestes coses abans, i per això em van enviar aquí. Però va ser fa molt de temps. He oblidat l’abans…
* - De tota manera, no era cap cosa, la meua vida. No tenia un gran cervell.
- Però no has dit que estaves satisfet de la teva vida?
- Jocs de paraules. Tot exèrcit necesita una bandera.
* M’agraden els moments foscos abans de l’alba. Probablement perquè és una pissarra en blanc. Neta i sense utilitzar.
Es disfressa de tempesta el matí, cançó generada per IA
-
Fa unes setmanes, l'editor de Linx Edicions em passa una cançó feta amb
IA d'un dels meus poemes de Sota la pell hi ha carn encara.
Jo ja feia no massa...
Fa 3 hores
Entrades
3 comentaris:
Em penso que l'aniré a buscar, perquè en Murakami em sembla un tipus molt interessant i no sabia res d'aquest títol. De manera que gràcies per citar-lo.
Me'n vaig cansar del Murakami i ara descanso.
Tu, carabassa, i el tastet d'esta semmana? A tot això, vindràs a manifestar-te a Sueca el dissabte?
Publica un comentari a l'entrada