dijous, 20 de maig de 2010

IDENTITATS

Uns alumnes del meu centre van anar fa poc de temps a Londres. En tornar, alguns em contaren que estaven indignats pel tracte que hi havien rebut. Escarbant una mica, el problema només havia sigut un: un dia determinat intentaren entrar en grup a un comerç i els ho impediren. El botiguer londinenc no va fer res diferent del que fan altres botiguers d'arreu del món quan veuen una colla d'adolescents: tancar a pedra i a bac. Mon pare té botiga i us puc assegurar que quan abandonen el local és com si haguera passat la plaga de la llangosta. Però ells ho interpretaren d'una manera diferent: asseguraven que no els havien deixat entrar perquè eren espanyols. La seua reacció va ser anar a una plaça pròxima, seure en rotle, i començar a cridar "Viva España!". Vaig intentar fer-los veure que no havien fet la feina completa: que al "Viva España" havien d'haver afegit un "Gibraltar español" ben abrandat. I que una solució millor encara hauria estat no fer el viatge, perquè per a fer el ridícul, des de casa surt més a compte. Després, ja sense ironia, els vaig preguntar què haurien fet si foren els amos d'una botiga i hagueren vist una colla d'adolescents britànics juganers intentant accedir al local. Sense excepció, em van dir que no els haurien deixat entrar, perquè els britànics, quan ixen de les illes, són uns borratxos i uns perdularis.
- Eps! Hem arribat al cap del carrer! No trobeu que ells poden pensar de vosaltres el mateix?
Això ja no ho van veure tan clar. Gens clar, més aviat, perquè ells són espanyols i aquesta consideració no la mereixen. És com parlar amb la paret.
L'anècdota acaba ací, però crec que la cosa, en el fons, va més enllà. Aquesta gent té una idea molt tergiversada de la seua condició identitària. Si anys enrere això de "l'espanyolitat" causava una certa vergonya fronteres enllà, ara la consideració ha fet un gir de 180 graus. Cada dia els unflen el cap (als mitjans de comunicació, preferentment, però no en exclusiva) fent-los creure que ser "espanyol" és el millor que els ha pogut passar a la vida. I ho exemplifiquen amb Rafa Nadal, Pau Gassol, Fernanado Alonso, la Roja i la Coja. I ells, és clar, s'ho creuen, sense caure en el compte que el tracte que donen a aquests personatges és individual i intransferible, per la seua excel·lència en el camp del tennis, del bàsquet, de l'automobilisme o del futbol. No pel fet de ser espanyols! O potser ací tenim una imatge molt més positiva dels portuguesos o dels argentins des que Cristiano Ronaldo i Leo Messi s'han convertit en fenòmens esportius de massa? Valorem Itàlia més que abans des que Valentino Rossi ho guanya tot en el camp del motociclisme? No. Admirem Leo Messi, Valentino Rossi i Cristiano Ronaldo (en el meu cas, en aquest ordre) pel que són, i ací acaba la cosa. Però ara fes que ho entenguen, amb tanta (des)informació en sentit oposat. Difícil. Impossible. És més còmode aixoplugar-se en un model identitari (suposadament) exitós, i entrar en còlera quan s'adonen que la percepció que un té d'ell mateix no es correspon amb la que tenen els altres..
Acabaré amb una paràfrasi augmentada que utilitzava el setmanari El Jueves durant l'època del gran Aznar: España va bien... y el extranjero ni te cuento.

8 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Doncs aquestes campanyes publicitàries brutals que llencen des dels mitjans fan més per a reforçar l'espanyolitat entre la gent que tots els discursos del PP, el PSOE, el Tribunal Constitucional i tota aquesta colla junts. Des que la "roja" va guanyar l'Eurocopa que hi ha hagut una mena d'explosió en aquest sentit. Han aconseguit que, el que abans sonava antiquat i recordava a temps franquistes, soni com a "modern". Ara, amb el Mundial, ens tocarà tragar altre cop més. Quina tortura!!

aivakalokaiva ha dit...

genial l'entrada...

ginjol ha dit...

Totalment d'acord, Albert. Gràcies, aivakalokaiva.

Francesc Vera ha dit...

Si et val una anècdota, et diré que el cunyat d'unes amistats, italià, veient el "telediario" els feu aquest comentari: "és sorprenent la quantitat de vegades que diuen espanyol i Espanya a les notícies". Havia constatat que tot era "espanyol" o "d'Espanya". És evident que hi posen cor i fetge en la campanya per reforçar l'espanyolitat. Fins i tot Xavi, Busquets, Puyol, Cesc i Piqué són jugadors de la selección española, mai no els anomenen com a jugadors catalans.

David ha dit...

Totalment d'acord. El pitjor, però, és que els mitjans que se suposa que són catalans, promuen aquesta propaganda espanyolista amb gran entusiasme. No hi ha absolutament cap mitjà poderós que faci de contrapès d'aquesta onada roja. Salutacions!

Jesús Párraga ha dit...

Trobe que els adolescents estan prou immunitzats contra el raonament. Bé: amb molta sort açò se'n va amb el temps (però ho dubte). Tanmateix n'hi ha una cosa que no entenc massa bé, i és el següent: "Aquesta gent té una idea molt tergiversada de la seua condició identitària" Per què? Amíc Urbà, per què els xiquets del teu institut s'enganyen en sentir-se espanyols? Una cosa és que facen el ridícul (condició de possibilitat de l'ésser adolescent) i una altra cosa és que el facen en tant que es consideren espanyols. No tinc massa conciència de que n'hi haja una espècie de bombardeig propagandístic per a formar una "inexistent" identitat espanyola. Podem admetre que n'hi haja aquesta identitat de manera legítima? Jo crec que sí. I posats a fer el ridícul et contaré que un delegat del Partit Comunista de Mèxic, a la festa del Partit Comunista d'Espanya va acabar la seua intervanció amb un "Viva México!", contestat amb "Viva!" i un "Viva España!" contestat amb un incòmode silenci per les masses militatans del Partit Comunista d'Espanya que sentien vergonya del nom de la pàtria del seu partit... i no hi havia massa adolescents, la veritat.

Valldalbaidí ha dit...

Bonica il.lustració per al que ens passa. I tant, amics. Un dia un alumne de 2n de bat., en dir-li que això d'Espanya... ja pensava que estava dient-li fatxa. En fi... malament ho tenim, molt malament.

Anònim ha dit...

Just want to say what a great blog you got here!
I've been around for quite a lot of time, but finally decided to show my appreciation of your work!

Thumbs up, and keep it going!

Cheers
Christian, iwspo.net