La vocació d'escriure li comportava una existència voluntàriament monacal, perillosa per a ell, repleta de recança; però Albert, tot i que en dubtava sovint, ho havia assumit amb totes les conseqüències; és més, estava quasi segur que, entre altres raons més fugisseres, havia triat la literatura com a forma d'occir i gaudir del temps, ateses les característiques del seu temperament.
Supose que algú pot pensar que m'agrada el fragment perquè em sent identificat. En absolut: simplement, em sembla ben trobat per l'autor. Occir i gaudir del temps... Quin autor? En quina novel·la?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada