Ella obria la finestra, es recolzava sobre l'ampit i mirava el paisatge inclinant el cos per deixar entreveure les cuixes i les calces. Albert estava segur que ella comptava el temps i jugava a temptar la seua resistència. Monique tenia la certesa que en un moment determinat deixaria la lectura o l'ordinador i l'agafaria per darrere amb les dues mans palpant-li els pits. Li besaria el coll i el bescoll; li descordaria la resta de botons de la bata i relliscaria els llavis i la llengua per l'esquena fins a agenollar-se i llevar-li les calces. Més o menys, iniciaven un joc amorós semblant al que encetaven en aquell sofà, davant alguna pel·lícula de sessió de tarda en la televisió; o semblant també al que en aquella mateixa sala, algunes nits, amb els llums apagats, començaven ballant al ritme de les esplèndides Jersey Girl de Tom Waits, Love Letter de Nick Cave o T'estimo de Lluís Llach al tocadiscos, i arrancant-se la roba sense parar de ballar, amb el cor agitat i les mans àgils lliscant per les seues pells sumptuoses queien nus, rodolant pel terra, rebolcant-se en el sofà, damunt l'escriptori, sobre la taula gran, buscant el llit de l'habitació o improvisant per on els portés l'instint...
La planta dels castells
-
El *garrofer del diable* (o *de moro*, com li diem també en aquestes
terres) és, per molts motius, una espècie singular. La majoria dels noms
amb els què...
Fa 3 hores
1 comentari:
'Andròmines' de Rafa Gomar, sens dubte. Premi Andròmina de 2009. Gomar, sens dubte, un dels millors narradors actuals en llengua catalana. "Altament recomanable" és el seu 'Vianant'. Imprescindible si hom vol descobrir narració per sobre de molt en el dietari, generalment gènere de reflexions i de memòries.
Publica un comentari a l'entrada