dimarts, 7 de juliol de 2009

EL TASTET 45 / JORDI DE SANT JORDI. PRESONER

Un altre clàssic. Com us vaig dir, en posaré alguns, a partir d'ara, tot i que barrejats amb coses més actuals. Avui toca el poema que és conegut amb el nom de Presoner i que narra una vivència personal de Jordi de Sant Jordi: el fet d'estar reclòs en poder dels Sforza. Tot i que el més important, sens dubte, és la demanda final al seu propi rei que trobem a la tornada.
Em passa sempre que m'acoste a algun poema clàssic musicat. Em sembla que el suport musical és boníssim per popularitzar el nostre llegat poètic. Però al mateix temps, i com que per raons òbvies de vegades no es pot cantar tot el poema, la tria final passa sovint a ser una mena de poema definitiu, mentre que les parts suprimides no les coneix ningú. És per això que us pose (ho faig sempre) la versió integra del poema, tot i que en la cançó de Raimon només en trobareu unes estrofes.



1. Desert d'amics, de béns e de senyor,
2. en estrany lloc i en estranya contrada,
3. lluny de tot bé, fart d'enuig e de tristor,
4. ma voluntat e pensa caitivada,
5. me trob del tot en mal poder sotmés
6. no vei algú que de me s'haja cura
7. e sui guardats, enclòs, ferrats e pres
8. de què en fau grat a ma trista ventura

9. Eu hai vist temps que no em plaisia res;
10. ara em content de ço qui em fai tristura
11. e los grillons lleugers ara preu més
12. que en lo passat la bella brodadura.
13. Fortuna vei que ha mostrat son voler
14. sus me, volent que en tal punt vengut sia;
15. però no em cur, puis hai fet mon dever
16. ab tots los bons que em trob en companyia

17. Car prenc conhort de com sui presoner
18. per mon senyor, servint tant com podia,
19. d'armes sobrat e per major poder,
20. no per defaut gens de cavalleria.
21. E prenc conhort quan no puc conquerir
22. haver en res sens que treball no senta,
23. mas d'altra part cuid de tristor morir
24. con vei que el món del revers se contenta.

25. Tots aquests mals no em són res de sofrir
26. en esguard d'u qui el cor me destenta
27. e em fai tot jorn d'esperança partir:
28. com no vei res que ens avanç d'una espenta
29. en acunçar nostre deslliurament,
30. e més que vei ço que ens demanda Sforça
31. que no sofir algun rahonament,
32. de què llangueix ma virtut e ma força.

33. Per què no sai ni vei res al present
34. que em puixa dar el valor d'una escorça,
35. mas Déu tot sol, de qui prenc fundament
36. e de qui fiu, i ab qui mon cor s'esforça:
37. E d'altra part del bon rei liberal,
38. qui em socorrec per gentilesa granda
39. lo qui ens ha més del tot en aquest mal,
40. que ell me'n traurà, car soi jus sa comanda.

41. Reis virtuós, mon senyor natural,
42. Tots al present no us fem altra demanda,
43. Mas que us record que vostra sang reial
44. Mai defallí al qui fos de sa banda

2 comentaris:

Manel Alonso i Català ha dit...

És un dels meus poemes favorits.
A casa de vegades com un joc l'he recitat com un rap.
Si els rapers provaren a seguir el meu exemple comprovarien de quina manera més subtil s'adapta aquest poema al ritme del rap. Estic segur que des d'aleshores restarien atrapats pel verí dels nostres poetes clàssics.

ginjol ha dit...

És canònic, pel que fa al ritme: decasíl·labs perfectament cesurats a la quarta, accents secundaris molt treballats... Sí, és una bona peça de rap del segle XV!