Avui, tres de juliol, fa tres anys del tràgic accident de metro a València. Cap responsabilitat política, de moment. L'associació de victimes 3 de juliol, l'oposició i un seguit de moviments cívics i persones particulars s'han adherit als actes.
Actes commemoratoris i també reivindicatius. A Canal 9 la informació s'ha circumscrit a unes declaracions del conseller del ram dient que la Generalitat sempre estarà al costat de les vícitimes (sic). I la cridadissa de fora de palau silenciada, obertament censurada, com han volgut silenciar-los el 3 de cada mes mitjançant la prohibició de l'ús de megafonia i altres mesures coercitives. Uns quaranta segons, ha durat la notícia. Tot seguit han estat més quatre minuts dient que fa molta calor, per si algun imbècil no se n'havia adonat. I per si hi ha algú que és més imbècil encara, s'han dedicat a donar consells per suportar les temperatures altes: quan fa sol, tirar les persianes; quan corre el vent, obrir les finestres; quan es va pel carrer, caminar per l'ombra. Han oblidat de dir que ens comprem una botija d'obra i que fiquem un rajolí de cassalla barrejat amb l'aigua (fresca, si pot ser!). Ens tracten com a subnormals. Quina poca vergonya! Quina gentola!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada