Efectivament, com s'apuntava als comentaris, el plagi confés de la setmana passada era un fragment d'El músic del bulevard Rossini, de Vicent Usó. Magnífica novel·la. En parlaré un dia d'aquests. I ara va el d'aquesta setmana. Recordeu que, com no hi ha premi, podeu dir tot el que us vinga de gust als comentaris. Allà va el fragment.
He de contar una història, però els morts no tenim mots. Tenc una història secreta, una conjura que ningú no ha relatat. Les paraules eren el meu tresor més preuat. Jo les escrivia i adquirien significat. Sense mi no són ningú, les meues paraules. Sense elles, jo no sóc. El zero, el forat. El pou.
A on són les ments que em van guardar?
-
*Where are the minds that once cared for me?*
They nursed me more than they nursed themselves.
Some years ago, they went away
to the earth of the lands...
Fa 2 hores
Entrades
1 comentari:
"El cos deshabitat"
Publica un comentari a l'entrada