Efectivament, com s'apuntava als comentaris, el plagi confés de la setmana passada era un fragment d'El músic del bulevard Rossini, de Vicent Usó. Magnífica novel·la. En parlaré un dia d'aquests. I ara va el d'aquesta setmana. Recordeu que, com no hi ha premi, podeu dir tot el que us vinga de gust als comentaris. Allà va el fragment.
He de contar una història, però els morts no tenim mots. Tenc una història secreta, una conjura que ningú no ha relatat. Les paraules eren el meu tresor més preuat. Jo les escrivia i adquirien significat. Sense mi no són ningú, les meues paraules. Sense elles, jo no sóc. El zero, el forat. El pou.
"El qui la fa la paga! No haver començat!"
-
"El qui la fa, la paga! No haver començat!"
La gent que mor a Palestina no ha començat res. És gent i prou, que ha
nascut a on l i ha tocat néixer. No ...
Fa 4 hores
1 comentari:
"El cos deshabitat"
Publica un comentari a l'entrada