divendres, 10 de juliol de 2009

EL MÓN DELS OPOSITORS


Sí, ja sé que l'any passat per ara vaig escriure alguns posts amb el mateix títol (i amb la mateixa foto!). Però és que l'època s'ho porta. És molta la gent que es juga la seua vida professional en quinze dies. En els primers quinze dies de juliol. És a dir, ara. Però no ens posem excesivament encarcarats, perquè això no és del tot cert. Jugar-se la vida, ni que siga la laboral... L'any que ve n'hi haurà més, d'oposicions. Però també és cert que has de traure la plaça com més aviat millor. Recorde que només volia aprovar per no haver de tornar a passar pel tràngol de les proves, cada any amb més nervis, perquè cada any anava més preparat i tenia més possibilitats d'aprovar. Bé, ja queda poc. Alguns, fins i tot, ja saben la nota (en el cas de Valencià, els del tribunal 3 de València). De moment notícies bones per als coneguts (un 10! Mare meua!) i notícies dolentes. Sempre és així. Qui ha treballat i ho mereix pot tindre mala sort i no traure plaça. Qui no n'ha fet un brot, no traurà plaça (sí, ja conec les llegendes urbanes, però són falses, que voleu que us diga?). Sort a tots i a totes. I jo espere les notes amb tanta impaciència com vosaltres.

3 comentaris:

Paco Fuster ha dit...

Jo he parlat aquesta vesprada amb dos companys meus de promoció (Història, 2002-2007) que es presentaren la setmana passada. Zero. Res de res. En Geografia/Història/Història de l'Art hi havia 60 places per a més de mil opositors. Al marge d'açò, aquests són -com la majoria- dels que han anat "a provar" (no "a aprovar"). Això sí: s'ho han prés relativament bé, si ho comparem amb algunes escenes de plors i laments que m'han descrit. Ja he quedat amb ells per a sopar: "és el millor per a superar el tràngol", diuen. No seré jo qui els contradiga...

Parlem d'una altra cosa ha dit...

Açò de les oposicions és molt depriment però també dóna per a curiositats: a les opos de Castellà de l'any passat un/a opositor/a va descobrir que Fernando de Rojas va ser l'autor del "Lazarillo"; una altra persona va portar la programació escrita a mà; una altra la portava en un disquette perquè se li havia trencat la impressora justament el dia anterior; alguns companys i companyes opositors actuaven com si el tribunal fos el jurat d'Operación Triunfo i cuestionaven, inclús amb pèssima educació, les sues dicissions , tot i que no hi havia cap de Risto... Algú va comentar que l'ESO havia arribat a les oposicions. No vull jutjar ningú, prou de nervis que passem tots: "Que Dios reparta suerte" (i valerianes)

ginjol ha dit...

I més, que jo te'n podria contar. Però dius una cosa que és certa i és preocupant: la operaciontriunfització de les oposicions. Fa fàstic.