SÓN JUSTES LES OPOSICIONS?

L'enquesta de la dreta se'ns ha fet una mica antiga. Entre unes coses i unes altres està penjada tres mesos. Recapitulem, doncs.
De vint-i-nou vots, la qüestió que fa referència al fet que estiguen manipulades o no està quasi al 50%. La meitat pensa que no, i l'altra meitat que sí (15 a 14). Quant al fet que les proves siguen les més adequades, el resultat és rotund: 24 (88%) vots que no i 5 (12%) que sí.
Dic la meua. Estic convençut que no hi ha trampa. Almenys a les de Llengua i literatura valenciana, que són les que conec. M'han comentat que en altres especialitats és diferent. No ho sé, però el sistema es garantista i hi ha poc de lloc per a la trampa. I si algú en fa, per a alguna cosa estan els altres quatre membres del tribunal: per denunciar-ho. Pel que fa a si les proves són les adequades o no, jo també crec que no són les adequades. El problema és que tampoc sabria dir quin mètode empraria.
S'accepten suggerències.

NOVA ENQUESTA: OPOSICIONS

Anem a penjar una nova enquesta. Aprofitant que han acabat els processos d'oposició en què molta gent s'ha vist immersa, per una causa o per altra (opositors, membres de tribunal, preparadors, els sofrits familiars d'uns i altres...), intentarem veure què en pensa la gent. Hi ha dos vessants. Primer, si el sistema d'oposició és el més adequat o no. És a dir, si les proves són les més ajustades a les necessitats: si entren els més preparats o no. Ací podeu considerar el que vulgueu: si es dóna prioritat als interins en la fase de concurs, si els exercicis són els més adients, si la prova pràctica és necessària o no... Ho podeu deixar als comentaris. I per un altre costat, es tracta de saber si penseu que hi ha trampes en el procés o és completament legal. És a dir, si hi ha nepotisme, prevaricació... En el suborn no vull ni pensar. Però també podeu dir la vostra. Quan acaben les votacions jo diré la meua. A la dreta teniu l'enquesta, amb quatre opcions, que barreja els dos vessants de què hem parlat. Apa! A votar.

EL MÓN DELS OPOSITORS II

Bé, una setmaneta de relax. Relax blogaire, vull dir, perquè no he parat. Què he fet? És un secret. Almenys de moment. També he esperat. Amb impaciència. He esperat les notes de les oposicions. No, no m'hi presente, però molta gent estimada sí. Al final, han eixit les notes definitives. Fa uns dies que pul·lulaven els resultats, però fins que no són oficials sempre tens la quimereta voltant. Ara ja són definitius. Els ho han fet guanyar: som a 24 de juliol. Enhorabona a molta gent. A tots els que han aconseguit plaça, però també a d'altres que no l'han aconseguida tot i fer una molt bona oposició. Penseu que la faena sempre ix, i l'any que ve heu de tornar al tall amb aquesta idea. Però sobretot l'enhorabona a la gent que hem preparat Nati i jo i ha aconseguit plaça. Així que, un brindis per Carme, Clara, Elena, Emili, Eva, Marga, Paco i Pep. També per dues persones que vaig preparar l'any passat i han aprovat enguany. En ambdos casos, unes valentes. Amb moltes càrregues familiars, han tret temps d'on no en tenen i han tret una plaça molt valuosa. Enhorabona també a Gràcia i a Puri. Si us fixeu, l'ordre que he seguit per enumerar-los és l'alfabètic. Ara per ara, me'ls estime a tots igual. Després el temps en dirà. Arriben com a alumnes, un tant insegurs, un tant desesperats... Després aproven i volen sols. Uns s'en recorden més, de tu, altres menys... Però són tots amics estimadíssims.

Vinga, que m'estic posant sentimental. Ara mateix anem a celebrar-ho. Ho mereixen. Ho mereixem. Ens espera un arròs amb llamàntol al Palmar. Em vénen ganes de bufar-me, però de casa al Palmar hi ha molts sequiols. Un altre dia, potser.

EL MÓN DELS OPOSITORS

Sí, ja sé que l'any passat per ara vaig escriure alguns posts amb el mateix títol (i amb la mateixa foto!). Però és que l'època s'ho porta. És molta la gent que es juga la seua vida professional en quinze dies. En els primers quinze dies de juliol. És a dir, ara. Però no ens posem excesivament encarcarats, perquè això no és del tot cert. Jugar-se la vida, ni que siga la laboral... L'any que ve n'hi haurà més, d'oposicions. Però també és cert que has de traure la plaça com més aviat millor. Recorde que només volia aprovar per no haver de tornar a passar pel tràngol de les proves, cada any amb més nervis, perquè cada any anava més preparat i tenia més possibilitats d'aprovar. Bé, ja queda poc. Alguns, fins i tot, ja saben la nota (en el cas de Valencià, els del tribunal 3 de València). De moment notícies bones per als coneguts (un 10! Mare meua!) i notícies dolentes. Sempre és així. Qui ha treballat i ho mereix pot tindre mala sort i no traure plaça. Qui no n'ha fet un brot, no traurà plaça (sí, ja conec les llegendes urbanes, però són falses, que voleu que us diga?). Sort a tots i a totes. I jo espere les notes amb tanta impaciència com vosaltres.

EL MÓN DELS OPOSITORS / 3

Bé, dilluns van eixir les notes definitives del procés d'oposició. He deixat passar tres dies per acabar-ho de pair. La nota de tall ha estat altíssima (7.3865). Això dels quatre decimals explica que la cosa és ben complicada. Algú, per un 0.0001 pot quedar-se fora. De fet, dues persones conegudes (i estimadíssimes) han quedat fora per una misèria. Crec que mereixien la plaça, perquè han treballat molt i han fet una bona oposició. Però també crec que qui l'ha treta la mereixia, i han de tallar per algun lloc, amb la freda objectivitat de quatre decimals. Des d'ací només puc enviar una forta abraçada a Leo Cerdán i a Emili Chaqués, que s'han quedat a la porteta. Per la vostra capacitat i pel vostre esforç, estic segur que l'any que ve caurà. Recordeu-ho: no és un any perdut, és un any que porteu d'avantatge.

Perquè no siguen tot plors, també estic molt content per les deu persones que he preparat (en tres anys diferents, no us penseu) i que han obtingut plaça. En tots els casos, sense excepció, una plaça ben merescuda, i molt treballada. Enhorabona doncs a Sara Pardo (la vida por ser injusta un any, però dos seguits no), Elionor Pérez, Núria Miguel, Carmen Rodríguez, Sol Martínez, Pepa Pastor, Doménec Palomares, Anna Vallés, Bruno Díez i Cristina Barea. S'ha acabat el patiment. Alguns veuran el seu treball consolidat i podran fugir, com diu Bruno, del desterrament a la Vega Baja. D'altres han triat "desterrar-se" voluntàriament a Eivissa (Cristina). Però tots, sens dubte, són molt feliços a hores d'ara. Felicitat que compartesc amb ells.

Enhorabona.

EL MÓN DELS OPOSITORS II

Bé, finalment han eixit totes les notes. Bones per a uns, regulars per a altres i nefastes per a un parell de persones. El meu amic David diu que l'Estadística és la disciplina segons la qual si jo fume un paquet de tabac al dia i la meua dona no fuma, en conjunt fumem mig paquet cadascú. Crec que, pel que fa a les oposicions, les estadístiques no serveixen de res, perquè nómés importa el resultat propi. Però des del meu punt de vista (el de preparador) estic satisfet. Molt satisfet. El dia abans de l'examen solc posar els resultats dins dins sobre i segellar-lo. Abans posava noms d'aprovats, però l'experìencia em va fer veure que m'aproximava als caps, però no als barrets. És a dir, sempre aprovaven més o menys un nombre d'opositors que jo pensava, però algú que tenia com a aprovat segur queia i algú en qui no pensava ni remotament com a possible funcionari en pràctiques clavava el cap. Acabe d'obrir el sobre (sense notari ni hòsties consagrades, que no cal tanta cosa). Diu:

1 aprovat amb plaça: malament
2 aprovats amb plaça: regular
3 aprovats amb plaça: bé (és el que jo espere)
4 aprovats amb plaça: molt bé
5 aprovats amb plaça: estratosfèric
6 aprovats amb plaça: impossible

Finalment em sembla que trauran plaça quatre persones. N'hi ha una que té opcions, però remotes, perquè calculen que tallaran més o menys pel 7 ponderat. En definitiva, que la cosa estarà molt bé: una plaça més de les que pensava i amb possibilitats (remotes, ja ho he dit) que la cosa siga estratosfèrica. Però ja ho és si es té en compte que com a mínim quatre persones que vaig preparar l'any passat i als quals enguany he assessorat en els canvis de programació que havien d'introduir, també han tret plaça. Per tant, estic molt content. La meua part de culpa en el seu aprovat, els ho dic sempre, és nul·la: ho han guanyat ells amb el seu esfoç. També tinc el regust amarg de veure persones que han treballar molt tot l'any i que crec que mereixien un resultat millor. Ja ho sabeu, ja us ho he dit al llarg del curs i no us he enganyat ni us he donat falses il·lusions: amb els mèrits que teníeu, era pràcticament impossible. L'any que ve. És cosa d'insistir-hi.

Canviant una mica de tema, al post de l'altre dia em va contestar Àlan per aclarir-me de qui era el text a què feia esment i on el podia trobar. Eternament agraït, com deia. I en llegir el seu nom, m'ha vingut al cap que, a més dels opositors preparats, els que només han estudiat uns temes, i els que no han fet un brot, hi ha un quart grup que se me n'havia passat per alt: el grup dels que després de traure amb tota la justícia del món una plaça després de molt d'esforç, la veuen en l'aire molt de temps perquè el procés ha estat impugnat. És a dir, els que estan amb l'ai al cul per culpa de la inutilitat d'uns quants sabuts (pretesament sabuts, és clar). Patiment barata res, perquè en la majoria dels casos (el d'Àlan i el del meu cosí Enric, per exemple) la plaça era ben seua es baremara la cosa com es baremara. En fi, una més per fer el món dels opositors completament desballestat. I més cruel. I, en aquest cas sí, més injust.

EL MÓN DELS OPOSITORS

Recorde que a la facultat, en l'assignatura de Cometari de Textos vam treballar un article que començava (o acabava, o portava enmig) amb una oració que deia, textualment, "el món dels opositors és un món desballestat". L'he buscat milers de vegades, perquè m'agradaria rellegir-lo, però no l'he trobat (si algú me'n pot facilitar alguna pista li estaré eternament agraït). El cas és que llegint el bloc de l'Emili Morant, i després de parlar diàriament amb uns quants opositors als quals he preparat, l'adjectiu desballestat em sembla més aviat tebi. Jo crec que el món dels opositors és un món cruel. No dic injust, dic cruel. Els diversos processos que vaig passar fins que vaig obtindre plaça són sens dubte els pitjors tràngols de la meua vida acadèmica (i potser de la vida en general), fins a tal punt que quan vaig aprovar la primera reacció no va ser alegrar-me per haver obtingut la plaça, sinó perquè no hauria de tornar a passar mai més per aquell suplici. Però això només quan anava realment preparat.

De fet, hi ha diversos tipus d'opositors. Un primer grup de gent que no ha pegat brot en tot l'any i va més o menys que a esmorzar amb altres queferosos només traguen les boletes. Uns segon grup és el que formen els qui han estudiat selectivament uns pocs temes i van a provar sort, com qui juga a la primitiva. I un tercer grup és el d'aquells que s'han pegat una panxada d'estudiar i hi van amb els colzes pelats i temorosos per si tenen la desgràcia que entre tants temes com porten no els n'eixirà cap. Els dos primers grups són els que jo dic que van de "bulto". Sí, ja sé que els que porten pocs temes poden tenir la sort de veure's agraciats per la boleta (ai! La fatídica boleta). Però encara que aproven el primer exàmen, hauran de fer un segon exercici i defensar una programació que de segur que no porten ben preparada. Després sempre sents la típica història de "la meua companya que es va llegir un tema la nit abans de les proves i va tindre tanta sort que li va eixir i va traure plaça". Mentida. L'amigueta en qüestió tenia els colzes rojos de tant d'estudiar (i una bona programació; i una bona estratègia de defensa; i un bagatge suficient per enfrontar-se al tribunal; i...). El que passa és que el món dels opositors, a més de ser cruel (i desballestat) està ple de fantasmes als quals els agrada fer creure que han aconseguit l'èxit sense esforç, no sé si com a estretègia per a excel·lir, o més aviat per enfonsar la resta en la misèria. Féu-me cas: no els feu cas (valga la redundància, o l'al·literació, o el que siga).

Els que em preocupen són els que van preparats i finalment no trauran la plaça. Alguns es veuran impossibilitats d'accedir-hi per falta de punts en el concurs de mèrits; d'altres, per la mala sort. Perquè atenció: crec que no es pot treure una plaça per sort, però perdre'n una per mala sort és d'allò més fàcil: un mal dia, un tribunal que puntua baix, falta de temps, nervis... Penseu que l'any que ve també hi ha opos, i que açò és una carrera de fons. No penseu que és un any perdut, perquè la pròxima cita serà un any guanyat, un any d'experiència, un any de coneixements que portareu d'avantatge a la resta.

En fi. Avui eixiran les notes. Sabeu que estic tan nerviós com vosaltres. Al voltant del migdia començarà a sonar el telèfon. Uns estaran eufòrics perquè han tret una notassa que els catapulta a l'olimp dels funcionaris (encara que quan hi siguen se n'adornaran que d'olimp res de res); uns altres completament enfonsats perquè amb la qualificació obtinguda no optaran a res; uns darrers amb un atac de nervis, perquè la puntuació final pot deixar-los dins o fora... Avui tinc feina de la grossa. I en tindré fins que isca el llistat definitiu de places. Sort a tots.