dimecres, 23 de juliol de 2008

EL MÓN DELS OPOSITORS / 3

Bé, dilluns van eixir les notes definitives del procés d'oposició. He deixat passar tres dies per acabar-ho de pair. La nota de tall ha estat altíssima (7.3865). Això dels quatre decimals explica que la cosa és ben complicada. Algú, per un 0.0001 pot quedar-se fora. De fet, dues persones conegudes (i estimadíssimes) han quedat fora per una misèria. Crec que mereixien la plaça, perquè han treballat molt i han fet una bona oposició. Però també crec que qui l'ha treta la mereixia, i han de tallar per algun lloc, amb la freda objectivitat de quatre decimals. Des d'ací només puc enviar una forta abraçada a Leo Cerdán i a Emili Chaqués, que s'han quedat a la porteta. Per la vostra capacitat i pel vostre esforç, estic segur que l'any que ve caurà. Recordeu-ho: no és un any perdut, és un any que porteu d'avantatge.

Perquè no siguen tot plors, també estic molt content per les deu persones que he preparat (en tres anys diferents, no us penseu) i que han obtingut plaça. En tots els casos, sense excepció, una plaça ben merescuda, i molt treballada. Enhorabona doncs a Sara Pardo (la vida por ser injusta un any, però dos seguits no), Elionor Pérez, Núria Miguel, Carmen Rodríguez, Sol Martínez, Pepa Pastor, Doménec Palomares, Anna Vallés, Bruno Díez i Cristina Barea. S'ha acabat el patiment. Alguns veuran el seu treball consolidat i podran fugir, com diu Bruno, del desterrament a la Vega Baja. D'altres han triat "desterrar-se" voluntàriament a Eivissa (Cristina). Però tots, sens dubte, són molt feliços a hores d'ara. Felicitat que compartesc amb ells.

Enhorabona.

3 comentaris:

Francesc ha dit...

Jo sóc un dels beneficiats dels resultats de les oposicions: a partir d'ara tinc casa a Eivissa!

ginjol ha dit...

Enhorabona, Francesc!

Francesc ha dit...

Bé, l'enhorabona ja li l'havies donat tu a la meua germana. Jo tinc casa perquè ella, Cristina, les ha aprovades. Jo no he aprovat cap oposició encara, si acabe la carrera este setembre l'any que ve ja em presentaré.