dimarts, 15 de juliol de 2008

EL MÓN DELS OPOSITORS II

Bé, finalment han eixit totes les notes. Bones per a uns, regulars per a altres i nefastes per a un parell de persones. El meu amic David diu que l'Estadística és la disciplina segons la qual si jo fume un paquet de tabac al dia i la meua dona no fuma, en conjunt fumem mig paquet cadascú. Crec que, pel que fa a les oposicions, les estadístiques no serveixen de res, perquè nómés importa el resultat propi. Però des del meu punt de vista (el de preparador) estic satisfet. Molt satisfet. El dia abans de l'examen solc posar els resultats dins dins sobre i segellar-lo. Abans posava noms d'aprovats, però l'experìencia em va fer veure que m'aproximava als caps, però no als barrets. És a dir, sempre aprovaven més o menys un nombre d'opositors que jo pensava, però algú que tenia com a aprovat segur queia i algú en qui no pensava ni remotament com a possible funcionari en pràctiques clavava el cap. Acabe d'obrir el sobre (sense notari ni hòsties consagrades, que no cal tanta cosa). Diu:

1 aprovat amb plaça: malament
2 aprovats amb plaça: regular
3 aprovats amb plaça: bé (és el que jo espere)
4 aprovats amb plaça: molt bé
5 aprovats amb plaça: estratosfèric
6 aprovats amb plaça: impossible

Finalment em sembla que trauran plaça quatre persones. N'hi ha una que té opcions, però remotes, perquè calculen que tallaran més o menys pel 7 ponderat. En definitiva, que la cosa estarà molt bé: una plaça més de les que pensava i amb possibilitats (remotes, ja ho he dit) que la cosa siga estratosfèrica. Però ja ho és si es té en compte que com a mínim quatre persones que vaig preparar l'any passat i als quals enguany he assessorat en els canvis de programació que havien d'introduir, també han tret plaça. Per tant, estic molt content. La meua part de culpa en el seu aprovat, els ho dic sempre, és nul·la: ho han guanyat ells amb el seu esfoç. També tinc el regust amarg de veure persones que han treballar molt tot l'any i que crec que mereixien un resultat millor. Ja ho sabeu, ja us ho he dit al llarg del curs i no us he enganyat ni us he donat falses il·lusions: amb els mèrits que teníeu, era pràcticament impossible. L'any que ve. És cosa d'insistir-hi.

Canviant una mica de tema, al post de l'altre dia em va contestar Àlan per aclarir-me de qui era el text a què feia esment i on el podia trobar. Eternament agraït, com deia. I en llegir el seu nom, m'ha vingut al cap que, a més dels opositors preparats, els que només han estudiat uns temes, i els que no han fet un brot, hi ha un quart grup que se me n'havia passat per alt: el grup dels que després de traure amb tota la justícia del món una plaça després de molt d'esforç, la veuen en l'aire molt de temps perquè el procés ha estat impugnat. És a dir, els que estan amb l'ai al cul per culpa de la inutilitat d'uns quants sabuts (pretesament sabuts, és clar). Patiment barata res, perquè en la majoria dels casos (el d'Àlan i el del meu cosí Enric, per exemple) la plaça era ben seua es baremara la cosa com es baremara. En fi, una més per fer el món dels opositors completament desballestat. I més cruel. I, en aquest cas sí, més injust.

3 comentaris:

Rosa ha dit...

Hola Urbà,
esperem que l'any que ve isquen places i puguem tornar a opositar. Res és debades, però a vegades hi ha qui fent poc trau la plaça, o no està en condicions de tornar a una aula perquè amb tota probabilitat agafarà una baixa per depressió i també té una plaça (que tan de moda està)...
Casuística inevitable, però a l'any que ve més: amb més mèrits i més experiència. Segur que arriba el dia en què pense que ja no he de tornar a passar per ahí.

Narven ha dit...

Hola Urbà!
Ací teniu una opositora a qui quasi li costa la pell treure una plaça. Encara avui no m'ho crec,pense que és una de les experiències més dures de ma vida. Ara bé, considere que és imprescindible envoltar-te de persones que, de veritat, t'aprecien i que no et desitgen cap mal. Això sí hi ha un responsable directe que jo avui estiga dient aquestes paraules i eixa persona ets tu, Urbà, perquè tu em retornares la confiança perduda i mai t'estaré el suficientment agraïda.

ginjol ha dit...

Narven? Potser siga l'acrònim de Natàlia i el que ve darrere? Crec que ets tu. He anat al teu bloc però no ho he pogut esbrinar del tot. Bé, sempre t'he dit que exageres pel que fa a la meua participació en el teu èxit. De tota manera, amb un any de perspectiva crec que encara estaràs gaudint d'allò que tant t'ha costat (que tant ens ha costat!), ara amb més tranquil·litat.
Una abraçada i sort en les adjudicacions. Enguany estaràs molt més prop, ja ho veuràs.