dimarts, 23 de juny de 2009

ROMANÇO LITERARI 41 / QUÈ NO FER QUAN ET PRESENTES A UN PREMI LITERARI

Després de la meua experiència intensiva com a jurat de premis literaris (tres en sis mesos!) encara no he descobert el secret per guanyar-los. Crec que no exisiteix una fórmula infal·lible, i ho hem de fiar tot a l'esforç i la qualitat del producte final. Ah! I a la sort. Recordeu que no sempre guanya la millor obra. Ni tan sols quan guanya la teua. El que sí que he vist són moltes coses que fan impossible aconseguir el premi en cap certamen. És per això que he decidit de fer-les públiques, per tal d'aconseguir una doble finalitat: ajudar algú, si puc (sobretot els autors novells) i que els jurats no s'hagen de veure obligats a llegir originals impossibles. Encara que en alguns casos semble mentida, tots els consells estan extrets d'experiències reals. Allà van:

a) Si escrius en castellà i després de passejar la teua novel·la per cinquanta-tres certàmens no has aconseguit cap resultat positiu, traduir-la amb el SALT (o altres traductors) i presentar-la a un concurs en català NO és recomanable. Sobretot si et limites a prémer el botó de "sí a tots els canvis", sense cap revisió posterior. Aquests originals solen ser intrínsecament roïns, i tant se val presentar-los en valencià, com en castellà, com en lapó o serbocroata. Però és que a més si un personatge diu que de menut llegia "contes de Carreró" (traducció del SALT de "cuentos de Calleja") el ridícul és espantós. L'estratègia contrària (és a dir, del valencià al castellà) amb fragments com ara "circulaba por la carretera en dirección a Aceituna, pasando por el Salero y Cuchara", també és altament rebutjable.

b) No perdeu el temps "editant" una obra que no s'ajusta a les bases de la convocatòria. Normalment els concursos demanen que l'obra estiga en lletra de gra 12 i a doble espai. Això vol dir 30 línies per 70-80 caràcters. A més, en alguns casos fixen un mínim o un màxim de fulls (o ambdues coses). Presentar una obra a espai senzill o amb 20 línies per pàgina no passa el garbell. És més, si l'obra s'acosta a allò que s'exigeix (per exemple, es demanen 200 fulls i la presentada en té 180) es llegeix igualment i, en alguns casos, pot fins i tot ser premiada. Si li interessa, ja s'encarregarà l'editorial de fer-la entrar dins dels paràmetres, però fer la mangarrufa pel nostre compte està mal vist. Ah! I una novel·la eròtica ha de ser eròtica. Si no ho és, no pot guanyar el premi de la Vall d'Albaida (per exemple), per bona que siga.

c) No acabeu les obres a correcuita. Si la data de presentació acaba en quinze dies, les presses per acabar-la, relligar-la i presentar-la en l'últim moment solen conduir al fracàs. No val això de "la presente com està i després l'arregle". Efectivament, deprés l'hauràs d'arreglar, però per a un altre concurs, perquè de segur que no guanyes. I a més vas cremant el producte. Doneu-vos temps. Si no la podeu presentar enguany, l'any que ve. I si no voleu esperar, hi ha altres premis. Però recordeu-ho: a foc lent tot està millor.

d) Lliureu enquadernacions sòbries. Les lletres rares tipus Comic-sans, els ninotets grimpadors, les coloraines i les icones només fan que molestar, infantilitzar, i convertir l'original en una festa de carrer. Negre sobre blanc (color només a la portada, si de cas); lletra Times Roman, Arial o Georgia (i ben poques més).

e) No dediqueu l'obra a un membre del jurat. És més que probable que ni a ell mateix li faça gràcia. Però, cas que li'n fera, tindríeu la resta menystinguts i enutjats. Les dedicatòries, en l'edició definitiva, no en els originals a concurs. El mateix pel que fa a les cites d'autoritat: millor per a l'edició final, però en tot cas, els fragments d'obres dels membres del jurat estan taxativament prohibits.

f) No telefoneu ni envieu correus ni us poseu en contacte amb membres del jurat, entitats organitzadores ni editorial encarragada de la publicació del premi. L'efecte que aconseguireu és justament el contrari del que preteneu.

I crec que és tot. Si algú vol afegir algun altre consell a partir d'experiències personals, serà benvingut.

7 comentaris:

anmonbar ha dit...

Home! experiència : tres zeros, però s'agraeixen consells tan assenyats...

Parlem d'una altra cosa ha dit...

Una vegada vaig participar en un concurs literari (era jove, influències dolentes, estudiava filologia, és a dir, era gilipollas). Al jurat hi eren uns quants poetes i narradors d'aquestos que dona la terra: joves promeses que es jubilen sent joves promeses i que reben subvencions de la conselleria i premis de les llibreries progres y fan revistetes (o feien) on publiquen els seus amics... total que els refills de sa mare em donaren només una menció i premiaren alguns amics de llit y barra perque la majoria estaven parats i encara no els havíen fet concejals de cultura de Benifotrem... Ostres quina mala llet se'm posa amb aquest tema.

Anònim ha dit...

Estic absolutament d'acord amb les teues recomanacions, excepte amb una. (He guanyat algun premiet, poca cosa, però premiets humils i dignes perquè no anunciaven els components del jurat d'antuvi, cosa que al meu parer no s'hauria de fer mai)Crec que les cites d'autoritat mai no han de ser de cap autor del jurat, d'acord. Però quan una cita dóna claus interpretatives del text o el matisa, tot i enriquint-lo, és de nicis no posar-la en l'original presentat al premi (Parle sobretot de poesia)Per últim, et pose un exemple: estic llegint El silenci per a ressenyar en Caràcters i resulta que el guanyador utilitza un dels membres del jurat (Baltasar Porcel) com a personatge en la novel·la, i va i guanya el Premi Josep Pla. Com t'ho menges? Tots dos sabem la resposta, de segur que sí. Però serem elegants i no la direm.
Signat: Hui signe JO.

Salva Pérez ha dit...

Gràcies pels teus consells i per les teues experiències, Urbà. SEgur que a molta gent ens seran molt útils.

Allau ha dit...

Com a tipus de lletra, afegeix la Garamond, que sempre queda bé.

Meritxell Martí ha dit...

És poc elegant criticar els concursos perquè no n'has guanyat. Ja sabem que hi ha un component de subjectivitat important. Però aquesta subjectivitat ens fa ben feliços quan ens acarona la galta.

Ferran Cerdans ha dit...

Molt interessants els consells, i tot i que alguns haurien de ser ja de sentit comú, si els poses és perquè cal llistar-los, és a dir perquè t'hi has trobat.
La meva relació amb els premis és ben peculiar, ja que l'extensió dels meus relats sol ser d'entre un i dos fulls per la seva pròpia naturalesa, el que els fa massa curts pels premis de contes normals, i massa llargs pels de microcontes, així que no entro en cap. Tot i així, i tal i com dius en un dels teus consells, mai no he adaptat cap dels meus contes per a fer-lo encabir amb calçador en cap concurs. Senzillament, tenen l'extensió que tenen de tenir, la que em surt de dins, i són així perquè no poden ser de cap altra manera. Trobo força estúpid posar límits a l'extensió, com si un relat de menys de 10 pàgines no es pogués considerar tal, però què hi farem; tot això que m'estalvio, segons les experiències que vaig recollint de participants!