La cançó de la setmana. Després d'uns dies coll avall i sense fre, busque la tranquil·litat per mig de la música. Així que Suzanne, de Leonard Cohen. Gaudiu-la.
Suzanne takes you down to her place near the river You can hear the boats go by You can spend the night beside her And you know that she's half crazy But that's why you want to be there And she feeds you tea and oranges That come all the way from China And just when you mean to tell her That you have no love to give her Then she gets you on her wavelength And she lets the river answer That you've always been her lover And you want to travel with her And you want to travel blind And you know that she will trust you For you've touched her perfect body with your mind. And Jesus was a sailor When he walked upon the water And he spent a long time watching From his lonely wooden tower And when he knew for certain Only drowning men could see him He said "All men will be sailors then Until the sea shall free them" But he himself was broken Long before the sky would open Forsaken, almost human He sank beneath your wisdom like a stone And you want to travel with him And you want to travel blind And you think maybe you'll trust him For he's touched your perfect body with his mind.
Now Suzanne takes your hand And she leads you to the river She is wearing rags and feathers From Salvation Army counters And the sun pours down like honey On our lady of the harbour And she shows you where to look Among the garbage and the flowers There are heroes in the seaweed There are children in the morning They are leaning out for love And they will lean that way forever While Suzanne holds the mirror And you want to travel with her And you want to travel blind And you know that you can trust her For she's touched your perfect body with her mind.
PD: He enganxat la traducció al català feta per Josep Maria Andreu i facilitada per Emili Chaqués. Aquest xicon no té preu. El Chaques, vull dir.
Susanna té una casa enllà de la ribera. Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre. I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta. I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres. I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella, de seguida us capta l'ona. Mira el riu i deixa entendre que ella té un amor per sempre. I voleu fer el camí amb ella. I sabeu que ella el fa a cegues. I sabeu que ella es confia, que el seu cos es dóna al vostre per no res. I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua, va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven de tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven. I va dir: «Des d'ara, els homes mariners seran i amb barques aniran...». Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre. Solitari com un home, deixà anar sobre nosaltres el seu clam. I el camí que ell fa feu vostre i voleu seguir-lo a cegues. Confieu potser per sempre. L'esperit d'ell mou el vostre com un cos. I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa. Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres, mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra. I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure, entremig d'escombraries i entremig de flors enceses, com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen. I Susanna el mirall desa. I voleu fer el camí amb ella. I voleu seguir-la a cegues. Confieu potser per sempre. L'esperit seu ella ajusta al vostre cos.
5 comentaris:
Emili
ha dit...
Meravellosa cançó d'un canadenc tan enamorat de Federico García Lorca que va posar el nom de Lorca a la seua filla.
Afegesc l'adaptació en català de la cançó feta per Josep Maria Andreu i cantada entre altres per Toti Soler i Serrat.
Susanna té una casa enllà de la ribera. Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre. I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta. I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres. I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella, de seguida us capta l'ona. Mira el riu i deixa entendre que ella té un amor per sempre. I voleu fer el camí amb ella. I sabeu que ella el fa a cegues. I sabeu que ella es confia, que el seu cos es dóna al vostre per no res. I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua, va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven de tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven. I va dir: «Des d'ara, els homes mariners seran i amb barques aniran...». Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre. Solitari com un home, deixà anar sobre nosaltres el seu clam. I el camí que ell fa feu vostre i voleu seguir-lo a cegues. Confieu potser per sempre. L'esperit d'ell mou el vostre com un cos. I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa. Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres, mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra. I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure, entremig d'escombraries i entremig de flors enceses, com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen. I Susanna el mirall desa. I voleu fer el camí amb ella. I voleu seguir-la a cegues. Confieu potser per sempre. L'esperit seu ella ajusta al vostre cos.
La d'hores que he passat escoltant-lo, des d'aquell LP "Songs from a room". Seria l'estiu de l'any 87 0 88 que s'hi va seure al mateix banc en què erem Hortènsia i jo al pati de l'École National de la Photographie a Arles on exposava el seu fill. No ens ho crèiem ben bé que fos ell fins que començaren a fotografiar-lo (i jo sense dur la càmera!).
Uns records de Fuster
-
Fuster em diu, passant per davant del Principal, que pensa començar un
diari. Però dubta si escriure’l en un bloc o en una llibreta.
Raona sense parar, ...
[NI ESTELS NI LLUNA...]
-
*(Imatge no identificada presa de la xarxa)*
*ni estels ni lluna en bosc de serps.*
*l'hostal és buit, la porta closa*
*passejo interrogants*
*a l'om...
Els misteris d'en Mac – Cas 021
-
021 - EL CAS DEL VIATGE A FRANÇA Ja us he parlat alguna altra vegada del
meu cosí Avel·lí. Potser el podríem definir com un mentider compulsiu, però
val mé...
10 sense Gabo
-
Avui fa deu anys que ens va deixar Gabriel García Márquez, potser el meu
autor preferit. Recordo aquella nit, recordo que fou Dijous Sant, recordo
que f...
La percepció de la benignitat de la vida
-
La idea és no perdre en cap moment la percepció de la benignitat de la
vida; aquesta benignitat ho supera tot, fins i tot allò que vol semblar
insuper...
POETES & CIA 2022
-
Ser petit sovint és sinònim de precarietat, però també d’independència i de
llibertat en relació amb els capritxos d’aquest monstre que tothom tem i
q...
Plaça forta
-
Les imatges no li fan justícia, tot i que almenys aquesta volta puc adduir
que, a més de la meua reconeguda imperícia en la matèria, el dia tèrbol i
cali...
En la bona direcció.
-
Si pogués atrapar les paraules que busco i sovint s’amaguen...
Si pogués girar i regirar les frases i que encaixessin sempre em perfecta
harmonia... ...
La font sagrada - Henry James
-
*"¿(...) Hi ha una espècie de ceguesa consensuada, general i amable? Sí...,
en conec alguns casos. La popularitat protegeix i santifica..., té l’efecte...
Entrevista al blog Disfruta Benimaclet
-
En el Blog Disfruta Benimaclet , Loli Benlloch ha publicat una entrevista amb
motiu de la publicació del llibre Laia juga amb el mòbil, a Bromera, i Laur...
La cinquena ciutat de França
-
Article publicat a la revista *Caràcters*, núm. 97 (juliol 2023) i a *La
Veu de Benicarló*, núm. 1427 (5 d'abril de 2024)
*Joan-Daniel Bezsonoff*
*El di...
-
COSCINOMÀNCIA
A finals dels noranta, recorria els camins de la Vall d’Albaida a la cerca
i captura de rellotges de sol oblidats en els murs d’antigues ...
Desencís
-
La flor de Pasqua ha mort.
Fa dos anys, de petita,/
la trasplantí, l'adobava/
i la tenia en bon lloc./
Uns instants de sol, no molts,/
i escapar-la dels c...
A primera fila
-
Un amic meu em passa una captura de pantalla per whatsapp. "Ets tu,
aquest?" És un concert de *Sau* a Zeleste el 1989 i a primera fila hi ha un
noi de 18...
Un pet és l'alegria del pobret
-
2h triant pel·lícula i 2 minuts per dormir-me mirant-la. Això sol ser així
excepte quan la pel·lícula és roïna, que no sé per què el meu cervell
decidei...
El present és un regal
-
En l'anunci de l'exposició d'una serie de quadres en què el motiu principal
són escales, i que es va fer a Maó el mes de maig de 2023, l'artista (Paco
Marc...
Les sabatilles rosa
-
Títol: Les sabatilles rosa Campanya: Llegir en valencià, per a estimar-nos
Any: 2023 De la contraportada: La tardor que ve, Valentina correrà la seua
prime...
L'estat de les coses
-
Per a poder comprendre la societat, l'actual i la de sempre, cal partir
d'uns principis:
- La majoria de la gent NO VOL SER LLIURE (tenen por de ser-ho)
...
Mónica Oltra, molt mediterrània
-
Ahir, mentre anava caminant pel carrer Colom de València, participant en la
manifestació de l'orgull LGTBI+, vaig vore com molta gent s'acostava a
s...
Relats amb ciència. 1a edició
-
Les últimes setmanes de curs s'ha celebrat a l'IES Almussafes la primera
edició de relats científics col·laboratius, amb participació d'una
cinquantena d...
CARMEN PELECHANO NAVARRO
-
Ha faltat
CARMEN PELECHANO NAVARRO
Viuda de Vicente Naval Fez
Vetla, dissabte, dia 10 de juliol de 2021, a partir de les 11 del matí al
tanatori del ...
Blog en pausa
-
Benvolguts amics i participants de les Itineràncies,
Un blog inactiu és un problema i molt més si hi ha tants autors com som
nosaltres aquí. S'omple de c...
-
L’últim apunt aquí és de febrer del 2013. Fa aproximadament posem que
vuit-cents llibres —ai, no he deixat de llegir, no he deixat d’escriure—;
fa miler...
LECTURES 2020
-
Entre *Ordesa *de Manuel Vilas i *Días en blanco* de José Luís Sampedro han
passat una cinquantena de de llibres per les meus mans i, és clar, pels
meus...
Poetizar en tiempos de internet. (I)
-
El poeta y novelista Miguel Astur ha publicado un artículo sobre la
difusión masiva de textos, presuntamente poéticos, a través de las redes
sociales ...
històries de la tele (la nostra)
-
Dissabte:
Miro i escolto l'entrevista a Corbacho. Al final em decep que no li hagin
preguntat per què, a les municipals, prefereix presentar-se a la llist...
Memòria curs 2017/18
-
Després de 13 anys al Clara Campoamor sent la necessitat d'escriure alguna
cosa més que la memòria acadèmica del curs.
Busque sense èxit paraules que desc...
Demà, mostrarem la realitat
-
Mercè Rodoreda: "no he de dir als lectors que la Colometa està desesperada
sinó que li he de fer sentir que ho està". Aquesta és una de les claus de
l'exce...
Entrevista sobre "La llum del curtcircuit"
-
És un plaer adjuntar una entrevista a IB3 ràdio sobre "La llum del
curtcircuit", Josep Lluís Roig, ed. Bromera. Al programa Nura.
Comença amb un preciós poe...
Una nova experiència de lectura
-
En Bromera hem posat en marxa una nova experiència lectora en la qual volem
implicar tota la comunitat educativa: tant famílies com alumnat i
professors. ...
ENTREVISTA :: Tina Vallès, El parentesis más largo
-
*El parentesis más largo s'acaba de publicar al castellà amb l'editorial
Godall i traducció de Gonzalo Torné. Reproduïm l'entrevista que Plataforma
80gram...
Patraix autumnal
-
*Patraix*
Tardor
Primavera d'Hivern, 2017
Hi ha un cúmul de circumstàncies atzaroses que fan de *Tardor* un grup amb
embruix. A hores d'ara, el quintet su...
TV3 al País Valencià
-
JOSEP RAMON GREGORI - Després de 25 anys, les emissions de TV3 al País
Valencià es van interrompre el 17 de febrer passat per l'amenaça de multes
important...
-
MIL MILIONS DE XINESOS
La Xina, oficialment República Popular de la Xina, és l’estat més poblat
del món. El 1960 tenia 667 milions d’habitants i en quarant...
MERCEDES MILÁ Y EL ARGUMENTO AD HOMINEM
-
El pasado 5 de Marzo, Mercedes Milá participó como invitada en el programa *Chester
in love* presentado por Risto Mejide. Pongámonos en contexto indicando c...
Jornades Trash-tornades
-
Todos los días la misma canción
todos los días la misma visión
desde que empieza el día
hasta terminar
veo a las mismas personas
en el mismo sitio
en el mis...
Quan la vida es transforma en literatura
-
Svetlana Aleksiévitx Temps de segona mà. La fi de l’home roig Traducció de
Marta Rebón Raig Verd Editorial, Barcelona, 2015 Svetlana Aleksiévitx és
consc...
Un oceà de memòria (2016)
-
Torno al meu bloc perquè si bé darrerament he llegit llibres amb els que he
gaudit i n’he parlat al facebook, ahir en vaig acabar un que m’ha fet venir
...
Calaix de sastre
-
Malgrat la xafogor, o precisament per això, ens hem decidit a fer-vos a
mans un petit àlbum d'imatges que hem anat publicant a Twitter i Facebook.
Bon es...
‘SOTA LA CREUETA’ FA MUDANÇA
-
Costa molt d’abandonar els primers habitatges. Malgrat les estretors i
incomoditats, tens una estima especial per tots els racons, per les
vivències que ...
De camí cap a un nou bloc
-
Hola amics i amigues,
Aquest és un bloc que estimo molt i molts i moltes de vosaltres encara el
visiteu.
No obstant, he volgut crear-ne un de nou amb wordp...
Harga HP Terbaru 2016
-
http://listhargahp.com/
Daftar Harga Tablet Sony Maret 2016
Daftar Harga HP ZTE Android Maret 2016
Daftar Harga Hp Axioo Android Maret 2016
Daftar Harga H...
No ens alimenten les molles
-
Un dia qualsevol, fa més de vint anys, un home ja major, mestre jubilat
d’escola catòlica, va entrar enfurismat al modest negoci familiar que
regentaven ...
19 de març
-
El taronger se’m mostra descompost en una quadrícula verda que fragmenta la
seua verdor lluenta. Fulles encreuades. La merla voldria ser rossinyol. És
més ...
Silogismo de la corrupción
-
*Premisa primera*: A Carlos Fabra le ha tocado siete veces la lotería y a
David Marjaliza (amigo de Francisco Granados) ocho.
*Premisa segunda*: Carlos Fa...
NOVES LLUNES (El meu nou blog)
-
*"Substrats" de Joan Pasqual, capçalera del blog "NOVES LLUNES"*
*"Nous poemes, nou llibre, nou blog...*
*Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pel...
ZOMBIE ATTACK ZERO
-
Segunda parte de zombie attack
podeis jugar online en http://www.jocmania.com
o descargarlo para android en
https://play.google.com/store/apps/details?i...
Torre Forta
-
Els llibrets de festes són un espai propici per a la nostàlgia. Massa
nostàlgia per al meu gust. Per una part, les fotos que ens mostren, quan en
posen, te...
Llibre del professor, Alexandre Bataller
-
Llibre del professor
Alexandre Bataller
XXX Premi Roís de Corella de Poesia Ciutat de València, 2012 «Bromera
Poesia» /Editorial Bromera / Alzira / 2013
F...
Juego multiplicar
-
Juego educativo para aprender las tablas de multiplicar del 2 al 9
Si quieres añadir este juego a tu blog copia y pega este código en la
pestaña html en ...
Educar, Wert i Pisa (un escrit de Carme Miquel)
-
(Reproduisc un escrit de Carme Miquel) Aquesta setmana he d'anar a l'escola
del meu nét -que és on jo vaig treballar durant 22 anys- a contar contes.
Cada ...
Trencadisses i reconstruccions
-
El mes de març el món es va trencar en mil bocins. Bocinets petits com els
de la lluna del cotxe quan una pedra pica i esclata en una boira feta de
vidre...
El Califa, Canal 9 i l'article 56
-
Ja fa uns quants anys la Trinca cantava la cançó *El Califa* a ritme de
"chotis" madrileny per denunciar amb el seu humor musical la classe
política p...
Magnituds incommensurables
-
Curiosa paraula, “deute”: fins no fa massa apareixia en el Pare Nostre
(“perdona els nostres deutes”, ara “les nostres ofenses”), i no sabria dir
si la des...
En resum
-
· Fins ara era escèptic, ara sóc incrèdul.
· Sí, segurament no tots els polítics són iguals. El problema és que són
masa els que s'assemblen molt.
Valencià per collons
-
Quan anava a l'escola, a l'extinta EGB, d'això ja en fa un cabàs d'anys,
donava la Història en castellà. Recorde que quan donàvem el tema dels grecs
i ens...
Migrem a wordpress. Veniu?
-
*Ens podeu trobar a http://jordipuigm.wordpress.com/*
Com si fórem un au, migrem, és a dir canviem d’un sistema de gestió de
blogs a un altre. En este cas,...
Adéu, Blogger
-
Ja deveu saber que Blogger, l’empresa propietària del domini blogspot.com,
ha posat la cua “.es” o “.fr” a l’adreça del blog de tots els catalans que
fèi...
Presentació de Raons a Castelló
-
Això, que dimecres que ve, que és dia 7 de març, a les 19 hores, a la
llibreria BABEL, presentarem la meua darrera novel.la: Raons de sang i foc.
Que és h...
Xerrada al col·legi Domus de Godella.
-
Fotos amb els alumnes de 3r i de 4t de l'ESO del col·legi Domus de Godella
amb qui el passat dia 7 de febrer vaig tindre un interessantíssim encontre
...
Juegos pacman comecocos
-
Juegos pacman
El origen de *juegos PacMan* es bastante singular. Parece que la idea pasó
a Tohru Iwatani durante una cena con amigos viendo una pizza de qu...
El blog Addenda et Corrigenda se traslada
-
Debido a la inestabilidad de Blogia, este blog se traslada a Blogger, con
esta nueva dirección:
http://addenda-et-corrigenda.blogspot.com/
Rogamos a nu...
Relats / Sense títol (encara)
-
Als disset anys li va regalar una flor. Ella, amb un serrellet de cabell
rinxolat que li tapava un poc de front i de cella li va preguntar per què.
Ell n...
4 anys de blog i...
-
Hui fa quatre anys i tretze dies que vaig obrir este blog ―quasi res porta
el diari!― i per primera vegada després de tot este temps m’he plantejat
tancar-...
Fer tard
-
Por eso se dice que el conocimiento supremo es aquel que llega demasiado
tarde, cuando ya no nos sirve. Ése, que ha sobrevivido a nuestras obras, es
el f...
LECTURES ESTIUENQUES (en format breu)
-
He perdut el "ritme" (com els futbolistes) i veig que em costa força
posar-me a escriure, així que ho faré en format breu:
- Un autor de qui cada novel.la...
Redecorant la vida
-
Si fa un any una pitonissa em prediu tots els canvis experimentats els
darrers mesos li dic: IMPOSSIBLE, jo marxar de Barcelona???? treballar a
Tarragona ...
www.jordimolinera.cat
-
Després de bastant de temps pensant si canviar-me a algo més maco, he
volgut aprofitar les properes eleccions municipals per mudar-me de bloc. Ja
podeu tro...
Silenci
-
Una vegada em van dir que mai s’ha dir res quan s’està cabrejat. Perquè
segurament no utilitzaríem les millors de les formes i això comporta, de
ben segur,...
El món de la il·lustració
-
Comencem una nova etapa al món de la quarantamaula i el primer article que
publiquem volem dedicar-lo als llibres infantils i juvenils, però sobretot
a ...
La Fageda d'en Jordà.avi
-
Abans que s'acabi l'any Maragall, aquesta meravella que ens fa veure la
fageda d'en Jordà sense veure-la, tot i que ara, preparada per al turisme,
no és be...
Microcontes
-
Amics i amigues: mentre continue esperant que em torne la inspiració per
penjar un article nou, i atenent la demanda de la gent que vol més
activitat a aqu...
NOU ANY, NOU BLOG
-
*UN PROBLEMA QUE NO PUC RESOLDRE M'OBLIGA A CANVIAR DE CASA VIRTUAL. NO
NOTAREU LA DIFERÈNCIA PERQUÈ ÉS MOLT SIMILAR A L'ACTUAL.*
*AQUESTA ÉS LA NOVA ADRE...
Com diu?
-
No sóc massa aficionat a llegir els diaris digitals. Què voleu? M'agrada
tocar el paper, oldre'l, passar pàgines amb el dit mullat i tota la
parafernàlia d...
Tres. Tres. Tres-cents trenta-tres
-
Doncs això. Com indica el títol, després de tres anys i tres-centes
trenta-tres entrades ens acomiadem. El primer tres, correspon, i
disculpeu-me la meua ...
OLIVA TRENCADA
-
Unirem els dos últims posts i en farem un de nou: Música bona+Mallorca. I
obtenim Oliva trenacada, un grup que venia seguit de fa temps al seu
myspace i d...
Laura Borrás
-
La conferència de Laura Borrás va ser molt interessant fins al punt que no
hi vaig poder prendre cap nota, donat que em va atrapar només comencà a
par...
No sé si riure o plorar
-
Un amic em va demanar de fer un article i li vaig dir que sí.
Li vaig dir que sí per quatre motius: perquè em costa dir que no, perquè
era (i és) un amic, p...
Sóc un lladre. Ho sé. Totes les imatges i tots els vídeos que hi ha penjats al blog han estat baixats de la xarxa, molt sovint sense permís del propietari. Si cap element té drets, o simplement si n'ets l'autor i vols que el suprimesca, només m'ho has de fer saber. Gràcies de bestreta.
5 comentaris:
Meravellosa cançó d'un canadenc tan enamorat de Federico García Lorca que va posar el nom de Lorca a la seua filla.
Afegesc l'adaptació en català de la cançó feta per Josep Maria Andreu i cantada entre altres per Toti Soler i Serrat.
Susanna té una casa enllà de la ribera. Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre. I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta. I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres. I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella, de seguida us capta l'ona. Mira el riu i deixa entendre que ella té un amor per sempre. I voleu fer el camí amb ella. I sabeu que ella el fa a cegues. I sabeu que ella es confia, que el seu cos es dóna al vostre per no res. I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua, va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven de tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven. I va dir: «Des d'ara, els homes mariners seran i amb barques aniran...». Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre. Solitari com un home, deixà anar sobre nosaltres el seu clam. I el camí que ell fa feu vostre i voleu seguir-lo a cegues. Confieu potser per sempre. L'esperit d'ell mou el vostre com un cos. I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa. Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres, mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra. I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure, entremig d'escombraries i entremig de flors enceses, com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen. I Susanna el mirall desa. I voleu fer el camí amb ella. I voleu seguir-la a cegues. Confieu potser per sempre. L'esperit seu ella ajusta al vostre cos.
Eixa versió de Toti Soler també la fan requetebé els Arthur Caravan!
Molt! pel Leonard Cohen... i quasi hem d'agrair que la dona l'haja deixat "pelat" per a poder seguir gaudint dels seus directes!...
La d'hores que he passat escoltant-lo, des d'aquell LP "Songs from a room".
Seria l'estiu de l'any 87 0 88 que s'hi va seure al mateix banc en què erem Hortènsia i jo al pati de l'École National de la Photographie a Arles on exposava el seu fill. No ens ho crèiem ben bé que fos ell fins que començaren a fotografiar-lo (i jo sense dur la càmera!).
M'encanta!! Existeix una versió en catalá de Toti Soler.
http://www.goear.com/listen/5cfcda1/Suzanne-Toti-soler
Publica un comentari a l'entrada