CAROLINA DINS D'UN POU / OSCAR BRIZ

Grandíssima cançó d'Òscat Briz


carolina és a dins d'un pou
la foscor i les ombres li cauen a sobre
com un vel tou

ella mira cap a la llum
que només alguns dies arriba
i li permet de veure el fum

dins d'ella crema una foguera
amb la flama minvant
la seua ànima es queda freda
cada nou instant

nosaltres la mirem
sentint que no hi podem fer res
ens mosseguem les ungles
desitjant poder fer més

carolina és a dins d'un pou
és la meua cosina d'estius
sense horaris ni obligacions

quan tots dos érem arbres nous
amb passions que esclataven
com flors en les rames dels tendres cors

ara la mire des de lluny
mentre allargue les mans
però les puntes dels meus dits
són barques naufragant

voldries fer un crit
per despertar-la del malson
però ella només sent veus
que ja no són part d'aquest món

si veus algú que estimes
intentant el salt mortal
ballant sobre la corda fluixa
sense casc ni pal

entén que cap camí es queda per trepitjar
que som poc més que fulles
que el vent fa arrossegar

SÓC ALGÚ / CLARA ANDRÉS

SÓC ALGÚ

CLARA ANDRÉS

Sóc algú que no sap més enllà del que veu a l'espill,
amb uns ulls i amb un nas i una boca que parla per mi.

Sóc algú que camina amb un peu de sis dits
i amb façana de pits xicotets, que ara riu i no vol,
que ara diu i no es creu la meitat del que ha dit.

Vinc a ser el paper que ve a ser la disfressa del cos,
la mentida que es creu quan algú se'n recorda de mi.

Sóc el jo que tu veus tan tranquil, que s'agita per dins i no és gita de nit,
que ara riu i no vol, que ara diu i no es creu la meitat del que ha dit

Sóc algú que es presenta amb aquesta carcassa que veus,
amb uns ulls i amb un nas i una boca que parla de tu.

Sóc algú que té enmig de les dents un forat per què mai et dirà la veritat,
que ara riu i no vol, que ara diu i no es creu la meitat del que ha dit.

Sóc algú que camina amb un peu de sis dits i amb façana de pits xicotets,
que té enmig de les dents un forat per què mai et dirà la veritat.

RECORDA RESPIRAR / FELIU VENTURA

M'agrada aquesta cançó.

RECORDA RESPIRAR

Juntes, sota el mateix paraigües,
entre bassots de prejudicis,
i males mirades.

Se saben lliures sumant la seua pell...

Passe el que passe recorda respirar
que em sentiré ningú

si un dia em faltes tu.

Juntes, en el mateix paisatge,
a voltes amb desfici,
però sempre amb coratge.

Juntes, amb el mateix llenguatge,
desterren els judicis
i esborren les paraules.

Se senten soles entre tanta gent...
Se senten mudes i no els cal la veu...

Passe el que passe recorda caminar,
que el pas no el tinc segur

 si un dia no véns tu.

Passe el que passe recorda respirar
Passe el que passe recorda caminar,
Passe el que passe recorda respirar
Passe el que passe recorda imaginar
un dia, en el futur,
on siga lliure amb tu.

UN ENTRE TANTS. SOUL ATAC

Una cançó de Soul Atac bastida amb fragments del LLibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés. M'agrada. Em sembla també una meravella.

UTÒPICS, IDEALISTES, INGENUS. PAU ALABAJOS

Una cançó preciosa de Pau Alabajos. Preciosa. I us puc assegurar que està feta abans del 15-M, però ni feta a posta. Us deixe també la lletra.

UTÒPICS, IDEALISTES, INGENUS

D’acord, nosaltres som els utòpics,
idealistes, ingenus
que no fan més que somiar.
Però estem farts de creuar-nos de braços
mentre la terra s’afona sota els nostres peus.

D’acord, sabem que no som perfectes,
tenim els nostres punts febles,
però aprenem dels errors.
Almenys vivim amb la consciència tranquil·la,
perquè hem fet tot el possible per tal de canviar el món.

D’acord, nosaltres som els il·lusos
guardians de causes perdudes,
inconformistes tossuts.
Però hem dit prou, ja no volem refugiar-nos
darrere de les paraules, ara passem a l’acció.

D’acord, ens falta molta experiència,
convé sumar els esforços,
i els càntics de tanta gent,
però anem creixent, ens fem més forts cada dia,
mai no perdem l’esperança i seguim avançant.

Pau Alabajos

UNIVERS AUTÒMAT. AUTÒMATS

Una altra cançó dels "Autòmats". Vaig descobrir aquest grup fa un temps i m'encanta. Us deixe Univers autòmat. La cançó està molt bé i el vídeo també.

CONTRA EL CIMENT. PAU ALABAJOS

Una de les cançons que més m'agraden del de Torrent. I amb una lletra ben aconseguida, senzilla i completament demoledora

CANÇÓ DE LA SETMANA. PACTE AMB PETER PAN. AUTÒMATS

On són els pirates de playmòbil i el vaixell, i les illes de melons d’Alger?
Bucaners de plàstic que malgrat que eren dolents sempre estaven somrient...
Què ha sigut de Barbie? No sé que deu estar fent amb sa vida rosa de plaer.
Potser ha trobat un príncep blau que no és el Ken, i s'ha casat i ja te nens...
Hem trencat el pacte que vam fer amb Peter Pan, i em crescut i ara ja som grans.
Hem deixat els contes de pirates apartats, i ens hem canviat al bàndol del costat.
On és l’escalextric “copa turbo” original, am els cotxes electrificats?
Què hem fet amb els bòlids que corrien a l’asfalt del circuit de ca la iaia?
On són les cabanyes, on són els amagatalls, que en secret teníem pels bancals?
On són les boletes, airgameboys i madelmans, i les cuines per jugar?

BOYS DON'T CRY. THE CURE

Mai no he sigut massa punkarra, però aquesta cançó dels Cure... Fantàstica.

JOHNNY B GOOD. CHUCK BERRY

Avaluacions. No tinc temps per a res. Així que us deixe en tres minuts una cançó que tinc gravada al cervell des de fa temps i que vaig refrescar fa unes setmanes en la presentació de Lennon i Anna de Vicent Borràs, amb la interpretació d'uns músics que van alegrar una cosa tan seriosa com una presentació literària.

EVERY BREATH YOU TAKE. POLICE

Una altra de la meua joventut. Avui toca Police. D'aquest grup en podríem posat tantes... Message i a bottle, Roxanne, Do do do de da da da... Però em quede amb aquesta: Every breath you take. És com si estiguera escoltant-la a la discoteca Isla!




Every breath you take and every move you make
Every bond you break
Every step you take, I'll be watching you
Every single day and every word you say
Every game you play
Every night you stay, I'll be watching you
Oh can't you see you belong to me?
How my poor heart aches with every step you take
Every move you make and every vow you break
Every smile you fake
Every claim you stake, I'll be watching you
Since you've gone I've been lost without a trace
I dream at night
I can only see your face
I look around but it's you I can't replace
I feel so cold and I long for your embrace
I keep crying baby, baby please

Oh can't you see you belong to me?
How my poor heart aches with every step you take
Every move you make
And every vow you break
Every smile you fake
Every claim you stake, I'll be watching you
Every move you make
Every step you take, I'll be watching you, I'll be watching you
Every breath you take
Every move you make
Every bond you break
Every step you take, I'll be watching you
Every single day
Every word you say
Every game you play
Every night you stay, I'll be watching you
Every move you make
Every vow you break
Every smile you fake
Every claim you stake, I'll be watching you
Every single day
Every word you say
Every game you play
Every night you stay, I'll be watching you
Every breath you take
Every move you make
Every bond you break
Every step you take, I'll be watching you
Every single day
Every word you say
Every game you play
Every night you stay, I'll be watching you
Every move you make
Every vow you break
Every smile you fake
Every claim you stake, I'll be watching you
Every single day
Every word you say
Every game you play
Every night you stay, I'll be watching you
Every breath you take
Every move you make
Every bond you break
Every step you take, I'll be watching you

DE FIL I COTÓ. MOONLIGHT SHADOW. MIKE OLDFIELD

Una magnífica cançó, al meu entendre: Moonlight shadow, de Mike Oldfield. La veu de Maggie Reilly posa els pèls de punta. Per cert, que la Maggie passarà en la història de la música com una gran desconeguda per dos motius. En primer lloc perquè sempre que es nomenen les cançons (i especialment aquesta) es diu que és del seu compositor, i no qui la canta, com sol ser habitual. I en segon, perquè sovint, i com s'estilava en els anys 80, les interpretacions a TV eren en play-back i Maggie era substituïda per una altra cantant. Punxant ací podeu veure com a curiositat un autèntic nyap de la televisió francesa, amb Wendy Roberts suplantant la veu original. És també especialment còmic veure-hi el mateix Mike Oldfield en pla de pasota total i després tocant la guitarra en posicions completament impossibles, potser com a protesta per obligar-lo a la pallassada del play-back.
En fi, que us deixe la cançó, en la seua versió sencera de més de cinc minuts, i no en la mutilada que posaven a les radiofórmules (una altra exigència absurda dels anys 80).



The last that ever she saw him
Carried away by a moonlight shadow
He passed on worried and warning
Carried away by a moonlight shadow.
Lost in a river last saturday night
Far away on the other side.
He was caught in the middle of a desperate fight
And she couldn't find how to push through
The trees that whisper in the evening
Carried away by a moonlight shadow
Sing a song of sorrow and grieving
Carried away by a moonlight shadow
All she saw was a silhouette of a gun
Far away on the other side.
He was shot six times by a man on the run
And she couldn't find how to push through
I stay
I pray
I see you in heaven far away
I stay
I pray
I see you in heaven far away
Four am in the morning
Carried away by a moonlight shadow
I watched your vision forming
Carried away by a moonlight shadow
Star was light in a silvery night
Far away on the other side
Will you come to talk to me this night
But she couldn't find how to push through
I stay
I pray
I see you in heaven far away
I stay
I pray
I see you in heaven far away
Far away on the other side.
Caught in the middle of a hundred and five
The night was heavy but the air was alive
But she couldn't find how to push through
Carried away by a moonlight shadow
Carried away by a moonlight shadow
Far away on the other side.

UNS DELS NOSTRES 1 / SVA-TERS

Mafiós, el títol.Amb ell encete el que pretenc que siga un nou apartat del bloc, en què es done a conéixer grups de música de la nostra terra. No vindrà malament, perquè per a molta gent són completament desconeguts. Aquesta setmana, i per començar, Sva-ters, uns xicots d'Alcàsser que munten festa allà on van.

COME PRIMA. DOMENICO MODUGNO / GOLPES BAJOS

Una mostra (més) del meu eclecticisme musical. Sempre m'han cridat l'atenció les versions. Algunes superen l'original, i d'altres, directament, destrossen la cançó. Avui us deixe Come prima, una peça que alguns titllen de coenta. Home, la lletra no té desperdici, i la música no és res de l'altre món. Però a mi, en conjunt, que voleu que us diga... No sé per què, però m'agrada. La primera versió (en àudio) és l'original de Domenico Modugno, i la segona (en vídeo) una gran adaptació dels (admiradíssims) Golpes Bajos.







Come prima più di prima t'amerò
la mia vita per la vita ti darò
sembra un sogno rivederti accarezzarti
le tue mani nelle mani stringere ancor

come prima più di prima t'amerò
la mia vita per la vita ti darò
ogni giorno ogni istante dolcemente ti dirò
come prima più di prima t'amerò

come prima più di prima t'amerò
la mia vita per la vita ti darò
sembra un sogno rivederti accarezzarti
le tue mani nelle mani stringere ancor

come prima più di prima t'amerò
la mia vita per la vita ti darò
ogni giorno ogni istante dolcemente ti dirò
come prima più di prima t'amerò
come prima più di prima t'amerò

COM UN PUNY. RAIMON

En l'apartat que dedique a les cançons que m'agraden, no podia faltar aquesta que m'ha recordat la revisió de les notes de Lennon i Anna. Sí, també hi apareix, a la banda sonora. Gran cançó. Estèticament, crec que la millor de Raimon, per damunt d'altres que han esdevingut himnes.



Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia
i jo ben sol em quede a Maragall,
aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia
se'm torna el lloc d'un gris inútil ball.
Ausiàs March em ve a la memòria,
el seu vell cant, de cop, se m'aclareix,
a casa, sol, immers en la cabòria
del meu desig de tu que és gran i creix:

"Plagués a déu que mon pensar fos mort
E que passàs ma vida en dorment".

Entenc molt bé, desgraciada sort,
l'última arrel d'aquest trist pensament,
el seu perquè atàvic, jove, fort
jo sent en mi, corprès, profundament.
Al llit tan gran d'italiana mida
passe les nits sentint la teua absència,
no dorm qui vol ni és d'oblit la vida,
amor, amor, és dura la sentència.

Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia
el dolor ve a fer-me companyia,
i no se'n va, que creix en sa llargària,
despert de nit somou, somort, de dia.
Em passa això i tantes altres coses
sentint-me sol que és sentir-te lluny;
ho veig molt clar quan fa ja cent vint hores
que compte el temps que lentament s'esmuny.

Vindrà el teu cos que suaument em poses
en el meu cos quan ens sentim ben junts,
i floriran millor que mai les roses:
a poc a poc ens clourem com un puny.

NATALIE IMBRUGLIA. TORN

Com calia esperar, els meus nous alumnes ja han tafanejat el bloc, i, evidentment, s'han clavat amb els meus gustos musicals. Diuen que a la sèrie De fil i cotó no hi ha cap cançó de després de la guerra. No sé a quina guerra es refereixen, però m'he afanyat a buscar alguna cosa del meu i de certa actualitat. Quan pensava que ja tenia el post enllestit i que els sorprendria amb la meua modernitat, se m'ha ocorregut comprovar la data de llançament de la cançó. M'ho temia: el 1997. Bé, com a mínim, els meus alumnes ja havien nascut. I la cançó és preciosa. Torn, de Natalie Imbruglia.



I thought I saw a man brought to life
He was warm, he came around like he was dignified
He showed me what it was to cry
Well you couldnt be that man I adored
You dont seem to know, dont seem to care what your heart is for
But I dont know him anymore
Theres nothing where he used to lie
My conversation has run dry
Thats whats going on, nothings fine Im torn

Im all out of faith, this is how I feel
Im cold and I am shamed lying naked on the floor
Illusion never changed into something real
Im wide awake and I can see the perfect sky is torn
Youre a little late, Im already torn

So I guess the fortune tellers right
Should have seen just what was there and not some holy light
To crawl beneath my veins and now
I dont care, I have no luck, I dont miss it all that much
Theres just so many things that I cant touch, Im torn

Im all out of faith, this is how I feel
Im cold and I am shamed lying naked on the floor
Illusion never changed into something real
Im wide awake and I can see the perfect sky is torn
Youre a little late, Im already torn. torn.

Theres nothing where he used to lie
My inspiration has run dry
Thats whats going on, nothings right, Im torn

Im all out of faith, this is how I feel
Im cold and I am shamed lying naked on the floor
Illusion never changed into something real
Im wide awake and I can see the perfect sky is torn
Im all out of faith, this is how I feel
Im cold and Im ashamed bound and broken on the floor
Youre a little late, Im already torn

JO, L'INVERTIT DE COS I ÀNIMA. ALZAMORA / POVEDA

Jo, l'invertit de cos i ànima. Una altra magnífica cançó de Miguel Poveda sobre un poema de Sebastià Alzamora. Se m'ha ocorregut penjar-la de primer perquè m'encanta, tan la peça lírica com la musical. I també perquè avui el Poveda és notícia a la premsa del cor (més aviat de sang i fetge) per la seua amistat amb la tonadillera per exel·lència. Jo crec que és impossible. Impossible! No m'ho crec! no m'ho vull creure.




Jo, l’invertit de cos i d’ànima,
que he estat el vici privat d’algun pròcer,
el caprici dels qui saben parlar
i un signe del meu temps,
no he de merèixer un plany quan mori?
(Serà de nit, dins un local de joc,
o dins un tren descarrilat,
o als sidatoris d’algun país pobre
i llunyà)

Tot i que, per altra banda,
mai no es pot descartar un final
com en aquelles notes breus de premsa
que informen de certs accidents domèstics:

el gas, la flama, un moment de descuit,
i un altre fill de puta se'n va al cel.

LENNON I ANNA

Estic llegint per tercera vegada Lennon i Anna, el (magnífic) recull de relats de Vicent Borràs, guanyador en l'apartat de narrativa de la darrera edició dels premis Ciutat de València, i, impregnat de tanta música beat, caic en el compte que encara no he penjat cap cançó dels de Liverpool a la secció De fil i cotó. Imperdonable. Ho faig ara mateix. Del llibre ja us en parlaré a bastament, més endavant. Per cert, no l'he llegit tres vegades (quan tot just fa una setmana del seu llançament!) perquè m'haja tornat boig. Ni tampoc perquè l'obra siga boníssima. No. Ho faig perquè prepare la presentació que farem el 30 d'octubre a Alginet. També us en parlaré, mes endavant. De moment, us deixe Imagine. Tòpic, però no cansa.

EL UNICORNIO AZUL. SILVIO RODRÍGUEZ

Tornem (crec que ara definitivament) suavets. Una cançó de Silvio Rodríguez que sempre m'ha agradat molt. Però que molt. Sobre el significat de l'unicorni blau, mil explicacions: que si era la tapadora del bolígraf BIC amb què va escriure la cançó, que si eren uns pantalons texans que va perdre... M'és ben igual. Em quede amb la cançó. Sublim.



Mi unicornio azul
ayer se me perdió:
pastando lo dejé
y desapareció.
Cualquier información
bien la voy a pagar:
las flores que dejó
no me han querido hablar.

Mi unicornio azul
ayer se me perdió.
No sé si se me fue,
no sé si se extravió
y yo no tengo más
que un unicornio azul.
Si alguien sabe de él,
le ruego información:
cien mil o un millón
yo pagaré.

Mi unicornio azul
se me ha perdido ayer,
se fue.

Mi unicornio y yo
hicimos amistad
-un poco con amor,
un poco con verdad-.
Con su cuerno de añil
pescaba una canción.
Saberla compartir
era su vocación.

Mi unicornio azul
ayer se me perdió
y puede parecer
acaso una obsesión.
Pero no tengo más
que un unicornio azul.
Y aunque tuviera dos
yo sólo quiero aquel.
Cualquier información
la pagaré.

Mi unicornio azul
se me ha perdido ayer,
se fue...

LEONARD COHEN. SUZANNE

La cançó de la setmana. Després d'uns dies coll avall i sense fre, busque la tranquil·litat per mig de la música. Així que Suzanne, de Leonard Cohen. Gaudiu-la.



Suzanne takes you down to her place near the river
You can hear the boats go by
You can spend the night beside her
And you know that she's half crazy
But that's why you want to be there
And she feeds you tea and oranges
That come all the way from China
And just when you mean to tell her
That you have no love to give her
Then she gets you on her wavelength
And she lets the river answer
That you've always been her lover
And you want to travel with her
And you want to travel blind
And you know that she will trust you
For you've touched her perfect body with your mind.
And Jesus was a sailor
When he walked upon the water
And he spent a long time watching
From his lonely wooden tower
And when he knew for certain
Only drowning men could see him
He said "All men will be sailors then
Until the sea shall free them"
But he himself was broken
Long before the sky would open
Forsaken, almost human
He sank beneath your wisdom like a stone
And you want to travel with him
And you want to travel blind
And you think maybe you'll trust him
For he's touched your perfect body with his mind.

Now Suzanne takes your hand
And she leads you to the river
She is wearing rags and feathers
From Salvation Army counters
And the sun pours down like honey
On our lady of the harbour
And she shows you where to look
Among the garbage and the flowers
There are heroes in the seaweed
There are children in the morning
They are leaning out for love
And they will lean that way forever
While Suzanne holds the mirror
And you want to travel with her
And you want to travel blind
And you know that you can trust her
For she's touched your perfect body with her mind.

PD: He enganxat la traducció al català feta per Josep Maria Andreu i facilitada per Emili Chaqués. Aquest xicon no té preu. El Chaques, vull dir.

Susanna té una casa enllà de la ribera. Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre. I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta. I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres. I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella, de seguida us capta l'ona. Mira el riu i deixa entendre que ella té un amor per sempre. I voleu fer el camí amb ella. I sabeu que ella el fa a cegues. I sabeu que ella es confia, que el seu cos es dóna al vostre per no res. I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua, va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven de tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven. I va dir: «Des d'ara, els homes mariners seran i amb barques aniran...». Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre. Solitari com un home, deixà anar sobre nosaltres el seu clam. I el camí que ell fa feu vostre i voleu seguir-lo a cegues. Confieu potser per sempre. L'esperit d'ell mou el vostre com un cos. I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa. Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres, mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra. I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure, entremig d'escombraries i entremig de flors enceses, com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen. I Susanna el mirall desa. I voleu fer el camí amb ella. I voleu seguir-la a cegues. Confieu potser per sempre. L'esperit seu ella ajusta al vostre cos.