dimecres, 28 d’octubre de 2009

COM UN PUNY. RAIMON

En l'apartat que dedique a les cançons que m'agraden, no podia faltar aquesta que m'ha recordat la revisió de les notes de Lennon i Anna. Sí, també hi apareix, a la banda sonora. Gran cançó. Estèticament, crec que la millor de Raimon, per damunt d'altres que han esdevingut himnes.



Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia
i jo ben sol em quede a Maragall,
aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia
se'm torna el lloc d'un gris inútil ball.
Ausiàs March em ve a la memòria,
el seu vell cant, de cop, se m'aclareix,
a casa, sol, immers en la cabòria
del meu desig de tu que és gran i creix:

"Plagués a déu que mon pensar fos mort
E que passàs ma vida en dorment".

Entenc molt bé, desgraciada sort,
l'última arrel d'aquest trist pensament,
el seu perquè atàvic, jove, fort
jo sent en mi, corprès, profundament.
Al llit tan gran d'italiana mida
passe les nits sentint la teua absència,
no dorm qui vol ni és d'oblit la vida,
amor, amor, és dura la sentència.

Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia
el dolor ve a fer-me companyia,
i no se'n va, que creix en sa llargària,
despert de nit somou, somort, de dia.
Em passa això i tantes altres coses
sentint-me sol que és sentir-te lluny;
ho veig molt clar quan fa ja cent vint hores
que compte el temps que lentament s'esmuny.

Vindrà el teu cos que suaument em poses
en el meu cos quan ens sentim ben junts,
i floriran millor que mai les roses:
a poc a poc ens clourem com un puny.

2 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Jo també estic amb tu, és la que més m'agrada i potser siga la més completa en lletra i música.
Salut i Terra

Neus ha dit...

Carmen i jo opinem que ja et valia fer-nos una visita autor d'exit ocuopat!
Esperem que tot et vaxa molt bé, i que en el proxim llibre ens nombres. Jajajajja
Besets de la xentola de 3L :)
Neus i Carmen