CAROLINA DINS D'UN POU / OSCAR BRIZ

Grandíssima cançó d'Òscat Briz


carolina és a dins d'un pou
la foscor i les ombres li cauen a sobre
com un vel tou

ella mira cap a la llum
que només alguns dies arriba
i li permet de veure el fum

dins d'ella crema una foguera
amb la flama minvant
la seua ànima es queda freda
cada nou instant

nosaltres la mirem
sentint que no hi podem fer res
ens mosseguem les ungles
desitjant poder fer més

carolina és a dins d'un pou
és la meua cosina d'estius
sense horaris ni obligacions

quan tots dos érem arbres nous
amb passions que esclataven
com flors en les rames dels tendres cors

ara la mire des de lluny
mentre allargue les mans
però les puntes dels meus dits
són barques naufragant

voldries fer un crit
per despertar-la del malson
però ella només sent veus
que ja no són part d'aquest món

si veus algú que estimes
intentant el salt mortal
ballant sobre la corda fluixa
sense casc ni pal

entén que cap camí es queda per trepitjar
que som poc més que fulles
que el vent fa arrossegar