Grandíssima cançó d'Òscat Briz
carolina és a dins d'un pou
la foscor i les ombres li cauen a sobre
com un vel tou
ella mira cap a la llum
que només alguns dies arriba
i li permet de veure el fum
dins d'ella crema una foguera
amb la flama minvant
la seua ànima es queda freda
cada nou instant
nosaltres la mirem
sentint que no hi podem fer res
ens mosseguem les ungles
desitjant poder fer més
carolina és a dins d'un pou
és la meua cosina d'estius
sense horaris ni obligacions
quan tots dos érem arbres nous
amb passions que esclataven
com flors en les rames dels tendres cors
ara la mire des de lluny
mentre allargue les mans
però les puntes dels meus dits
són barques naufragant
voldries fer un crit
per despertar-la del malson
però ella només sent veus
que ja no són part d'aquest món
si veus algú que estimes
intentant el salt mortal
ballant sobre la corda fluixa
sense casc ni pal
entén que cap camí es queda per trepitjar
que som poc més que fulles
que el vent fa arrossegar
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada