MENÚ A LA CARTA (I PER A TOTS) A L'HOSPITAL D'ALZIRA

Llig en El País l'entrevista que Josep Torrent fa al Molt Honorable Alberto Fabra. En reproduïsc un fragment:

P. ¿Qué es superfluo en sanidad?
R. Le pongo un ejemplo. En los hospitales se comía a la carta, lo que hemos hecho es garantizar un menú básico. Si el paciente quiere elegir tiene que pagar. [...]. Le pondré otro ejemplo. Toda la vida cuando se ha ido a un hospital ha habido un sillón o un sofá para el acompañante del paciente. Ahora tienen la cama de al lado y encima también le daban el desayuno la comida y la cena. Y no se cobraba nada.
P. ¿Sí? ¿Donde?
R. En el hospital de Alzira.

Malauradament, durant els darrers mesos he trepitjat bastant aquest hospital, per malalties dels meues pares. Puc dir que:

a) És cert que l'acompanyant pot dormir en un llit supletori (no al del costat) que hi ha en cada habitació, sempre que l'habitació no estiga ocupada per dos pacients (que n'hi ha, encara que no moltes).
b) El "menú a la carta", com algú podria pensar, no incloïa la possibilitat de demanar caviar de beluga ni vi de Ribera de Duero. Ni molt menys. El que el senyor president anomena "menú a la carta" consistia a triar entre un menú A o un menú B, bastant frugals els dos (tot i que suficients i adequats a les necessitats dels pacients d'un hospital).
c) Durant els (molts) dies que hi vam passar els meus familiars i jo no és que no ens portaren el desdejuni, ni el dinar, ni el sopar, sinó que no ens donaren ni un got d'aigua (com d'altra banda crec que ha de ser, tret de casos excepcionals).

Sempre havia pensat que la meua dedicació a la literatura em permetia recrear universos fantàstics, sovint més amables dels que m'envolten. Però crec que em vaig equivocar: m'hauria d'haver dedicat a la política.