NOVA ENQUESTA: OPOSICIONS

Anem a penjar una nova enquesta. Aprofitant que han acabat els processos d'oposició en què molta gent s'ha vist immersa, per una causa o per altra (opositors, membres de tribunal, preparadors, els sofrits familiars d'uns i altres...), intentarem veure què en pensa la gent. Hi ha dos vessants. Primer, si el sistema d'oposició és el més adequat o no. És a dir, si les proves són les més ajustades a les necessitats: si entren els més preparats o no. Ací podeu considerar el que vulgueu: si es dóna prioritat als interins en la fase de concurs, si els exercicis són els més adients, si la prova pràctica és necessària o no... Ho podeu deixar als comentaris. I per un altre costat, es tracta de saber si penseu que hi ha trampes en el procés o és completament legal. És a dir, si hi ha nepotisme, prevaricació... En el suborn no vull ni pensar. Però també podeu dir la vostra. Quan acaben les votacions jo diré la meua. A la dreta teniu l'enquesta, amb quatre opcions, que barreja els dos vessants de què hem parlat. Apa! A votar.

EL MÓN DELS OPOSITORS II

Bé, una setmaneta de relax. Relax blogaire, vull dir, perquè no he parat. Què he fet? És un secret. Almenys de moment. També he esperat. Amb impaciència. He esperat les notes de les oposicions. No, no m'hi presente, però molta gent estimada sí. Al final, han eixit les notes definitives. Fa uns dies que pul·lulaven els resultats, però fins que no són oficials sempre tens la quimereta voltant. Ara ja són definitius. Els ho han fet guanyar: som a 24 de juliol. Enhorabona a molta gent. A tots els que han aconseguit plaça, però també a d'altres que no l'han aconseguida tot i fer una molt bona oposició. Penseu que la faena sempre ix, i l'any que ve heu de tornar al tall amb aquesta idea. Però sobretot l'enhorabona a la gent que hem preparat Nati i jo i ha aconseguit plaça. Així que, un brindis per Carme, Clara, Elena, Emili, Eva, Marga, Paco i Pep. També per dues persones que vaig preparar l'any passat i han aprovat enguany. En ambdos casos, unes valentes. Amb moltes càrregues familiars, han tret temps d'on no en tenen i han tret una plaça molt valuosa. Enhorabona també a Gràcia i a Puri. Si us fixeu, l'ordre que he seguit per enumerar-los és l'alfabètic. Ara per ara, me'ls estime a tots igual. Després el temps en dirà. Arriben com a alumnes, un tant insegurs, un tant desesperats... Després aproven i volen sols. Uns s'en recorden més, de tu, altres menys... Però són tots amics estimadíssims.

Vinga, que m'estic posant sentimental. Ara mateix anem a celebrar-ho. Ho mereixen. Ho mereixem. Ens espera un arròs amb llamàntol al Palmar. Em vénen ganes de bufar-me, però de casa al Palmar hi ha molts sequiols. Un altre dia, potser.

PLAGIS CONFESSOS / 4

El fragment de la setmana passada, com ha quedat clar als comentaris, era de L'últim tren, de Vicent Borràs. No cal dir que us el recomane, com la resta d'obres de l'autor i com totes les obres que apareixen en aquesta secció.

Aquesta setmana, introduïrem una mica de marro, que de tant en tant també va bé. Qui ha escrit açò? En quina novel·la? Una pista: algun desaprensiu s'ha inspirat en aquest passatge i l'ha introduït en un relat propi com si fóra de la seua collita. És que hi ha gent...

Ell accelera el sacseig, compassat, enèrgic, l’alé se li mig talla, les parpelles d’ella se li acluquen fins que només s’hi distingeix una ratlleta de blanc de l’ull i l’altaveu sosté miraculosament una nota de mig minut eterna, eterna, eterna... que ofega l’aliret aflautat d’ella i el gemec inhàbil d’ell.

LEONARD COHEN. SUZANNE

La cançó de la setmana. Després d'uns dies coll avall i sense fre, busque la tranquil·litat per mig de la música. Així que Suzanne, de Leonard Cohen. Gaudiu-la.



Suzanne takes you down to her place near the river
You can hear the boats go by
You can spend the night beside her
And you know that she's half crazy
But that's why you want to be there
And she feeds you tea and oranges
That come all the way from China
And just when you mean to tell her
That you have no love to give her
Then she gets you on her wavelength
And she lets the river answer
That you've always been her lover
And you want to travel with her
And you want to travel blind
And you know that she will trust you
For you've touched her perfect body with your mind.
And Jesus was a sailor
When he walked upon the water
And he spent a long time watching
From his lonely wooden tower
And when he knew for certain
Only drowning men could see him
He said "All men will be sailors then
Until the sea shall free them"
But he himself was broken
Long before the sky would open
Forsaken, almost human
He sank beneath your wisdom like a stone
And you want to travel with him
And you want to travel blind
And you think maybe you'll trust him
For he's touched your perfect body with his mind.

Now Suzanne takes your hand
And she leads you to the river
She is wearing rags and feathers
From Salvation Army counters
And the sun pours down like honey
On our lady of the harbour
And she shows you where to look
Among the garbage and the flowers
There are heroes in the seaweed
There are children in the morning
They are leaning out for love
And they will lean that way forever
While Suzanne holds the mirror
And you want to travel with her
And you want to travel blind
And you know that you can trust her
For she's touched your perfect body with her mind.

PD: He enganxat la traducció al català feta per Josep Maria Andreu i facilitada per Emili Chaqués. Aquest xicon no té preu. El Chaques, vull dir.

Susanna té una casa enllà de la ribera. Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre. I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta. I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres. I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella, de seguida us capta l'ona. Mira el riu i deixa entendre que ella té un amor per sempre. I voleu fer el camí amb ella. I sabeu que ella el fa a cegues. I sabeu que ella es confia, que el seu cos es dóna al vostre per no res. I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua, va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven de tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven. I va dir: «Des d'ara, els homes mariners seran i amb barques aniran...». Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre. Solitari com un home, deixà anar sobre nosaltres el seu clam. I el camí que ell fa feu vostre i voleu seguir-lo a cegues. Confieu potser per sempre. L'esperit d'ell mou el vostre com un cos. I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa. Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres, mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra. I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure, entremig d'escombraries i entremig de flors enceses, com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen. I Susanna el mirall desa. I voleu fer el camí amb ella. I voleu seguir-la a cegues. Confieu potser per sempre. L'esperit seu ella ajusta al vostre cos.

HI HA TRAMPA ALS PREMIS LITERARIS?

Durant un mes hem tingut l'enquesta penjada a la banda dreta. Ja s'ha acabat el termini per votar i el resultat ha estat bastant ajustat: 20 persones pensen que sí, i 18 que no. 53% contra 47%. La veritat és que ha estat més parell del que pensava, però tot i això em preocupa que la majoria de gent pense que hi ha trampa, quan en realitat no és així. Us ho puc assegurar. O he tingut sort i tots els jurats en què he caigut són una excepció, o la majoria són legals. Compte! En sé d'alguns que no ho són. Però repetesc, són miniritaris. I a més, per a això estan els membres del jurat: per fiscalitzar que el procés siga net. L'altre dia em parlava algú que havia estat en el jurat d'un premi (no us diré quin) i que allò era una presa de pèl, perquè ell era l'únic dels cinc membre no compromés amb una editorial i un autor deteminat, que finalment va ser el guanyador amb una obra que feia pena. Molt bé. Publicitat. No m'ho diuges a mi, amb el compromís de no difondre de quin premi es tracta. Digues-ho tu, a tot arreu. Que la gent ho sàpia. Així seran encara més nets. O és que el meu amic té por que no el tornen a cridar per fer de jurat? Ja veus quina desgràcia!
En definitiva, que a defensar els concursos nets i a denunciar els corruptes. La resta, bufes de pato i parlar per no callar. Si algun dia em trobe en una situació semblant, em faltaran cames per vindre a contar-vos-ho. Ja diu ma mare que tinc la panxa de revallada.

EL TASTET 46 / MIQUEL MARTÍ I POL

Era una absència imperdonable, la de Martí i Pol en aquest apartat. Així que allà va un poema de Miquel.

DESPRÉS

No serà falaguer, l'estiu, i la tardor

-saps prou com l'estimàvem-

serà potser en excés melangiosa.

Quan s'escurcin els dies te'm faràs més

present,

perquè el silenci fa més densos

els records, i més íntim el temps

que ens és donat per viure'ls.

A ulls clucs et veuré: tot serà tu

per la cambra, pels llibres, en la fosca.

Després passaran anys i esdevindràs

translúcida

i a través teu estimaré el futur

potser sense pensar-te ni sentir-te.

Arribaràs a ser una part tan íntima

de mi mateix, que al capdavall la mort

se t'endurà de nou quan se m'endugui.

ON ESTÀ? / 46

Avui una foto artística, amb els núvols reflexats a l'aigua... Mica en mica anirem deprenent. La pregunta és fàcil: on està? El premi, el de sempre: un exemplar de Femení singular. Com que no em feu cas, i igual contesteu al correu que als comentaris i després he d'anar pledejant per veure qui ha respost primer, ho faré més fàcil: contesteu on us vinga de gust.
Pel que fa a la imatge de la setmana passada, evidentment es tractava del convent de la Mercè de Sollana. El més ràpid a contestar, Vicent Baydal. Després, un sollaner, Francesc Vera, ens donava més informació de l'indret. És d'agrair. Però el llibre, per a Vicent, si em passa les dades on vol que l'envie (en aquest cas sí, si us plau, per via interna)

TROSSOS I MOSSOS 21 / CARLES RIBA

Cinquanta anys sense Carles Riba. Fent una llambregada ràpida per la catosfera he vist que en són molts, els blocs que el reconden. Us n'enllace uns quants.

El bloc de Mercè Climent
Raons que rimen
Xarel-10
Uendos, greixets i maremortes

I m'hi sume a l'homenatge: un tastet de les Estances.

Amor, adesiara sento mon pensament
que un sacre horror l'assalta en sa tranquil.la via:
a l'un costat vas tu, la usada companyia;
però ens volta una turba pàl.lida i vehement.
Tàcites ombres, òrfenes de fesomia! L'alba
neix plena de records; d'elles, ni el nom se salva
de dins la mar udoladora del present.

Amor, elles amaren també, i de ventura
va ser llur pit desesperadament avar;
¿no sents -cendra tornà llur pit- el secular
heretatge de joia que dintre l'aire dura
difús? Les ombres vénen de llur estatge mort
no a captar de llur tresor la dolça usura.

Amor, l'innúmer deute clama de dins l'abís!
Vivim dels juraments, els sospirs, les besades
infinites de tantes gèneres escolades!
També un dia la casa clara i el verd país
seran buits de nosaltres i sonors d'altres vides
ignorants que jo i tu, ombres engelosides,
en cada cosa amada ventrem un flam d'encís.

EL MÓN DELS OPOSITORS

Sí, ja sé que l'any passat per ara vaig escriure alguns posts amb el mateix títol (i amb la mateixa foto!). Però és que l'època s'ho porta. És molta la gent que es juga la seua vida professional en quinze dies. En els primers quinze dies de juliol. És a dir, ara. Però no ens posem excesivament encarcarats, perquè això no és del tot cert. Jugar-se la vida, ni que siga la laboral... L'any que ve n'hi haurà més, d'oposicions. Però també és cert que has de traure la plaça com més aviat millor. Recorde que només volia aprovar per no haver de tornar a passar pel tràngol de les proves, cada any amb més nervis, perquè cada any anava més preparat i tenia més possibilitats d'aprovar. Bé, ja queda poc. Alguns, fins i tot, ja saben la nota (en el cas de Valencià, els del tribunal 3 de València). De moment notícies bones per als coneguts (un 10! Mare meua!) i notícies dolentes. Sempre és així. Qui ha treballat i ho mereix pot tindre mala sort i no traure plaça. Qui no n'ha fet un brot, no traurà plaça (sí, ja conec les llegendes urbanes, però són falses, que voleu que us diga?). Sort a tots i a totes. I jo espere les notes amb tanta impaciència com vosaltres.

PLAGIS CONFESSOS 3

El fragment de la setmana passada, com molt bé apuntava als comentaris , pertany a la novel·la El cos deshabitat, d'Esperança Camps. Si voleu saber què en pense, podeu fer-ho en aquest enllaç.
I el tast que trie per a aquesta setmana és el que teniu a sota. Una mica més difícil que els dos anteriors, perquè es tracta d'una novel·la més antiga. Concretament, de l'any 2001. Com es diu?
De qui és?

Més o menys d'aquesta manera anaren les nostres primeres converses, ella xarrant pels colzes i jo, com un babau, escoltant-la, assentint a cada paraula, a cada comentari, mai gossant mirar-la als ulls ni preguntar-li res comprometedor. De tant en tant, el reguitzell de les seues paraules, que entretenia la meua tornada en aquell tren cada vegada més confortable, ensopegava amb alguna ferida mal cicatritzada que el record feia supurar i passava un àngel i els seus ulls blaus quedaven suspesos uns segons enlaire (hauria donat un any de la meua vida per saber què passava per la seua ment en aquells efímers segons), fins que com un sanglot tornava la lletania, normalment fent un canvi de cent vuitanta graus en el tema del monòleg. Mai, però, em deixà entreveure del tot de quin color eren els descosits de la seua ànima.

NO PUC LLEGIR, ERGO...

Avui toca romanço literari. De fet tocava ahir, però me'l vaig saltar. En realitat perquè no tinc res a dir-vos relacionat amb la literatura. Res confessable, vull dir. Ja us vaig contar un dia que quan escric no llig, perquè les lectures immediates, especialment si m'agraden, contaminen els meus textos. Estic en un estat encara embrionari (potser només latent) però... i si la gallina tinguera ou? Coc-coc-coc-coc-coc.

VIUREM. AL TALL

Amb tanta merda com ens està plovent a sobre, em ve de gust posar Viurem, una cançó d'Al Tall que crec que ens pot servir, com a mínim, per refermar als convençuts que una altra realitat és possible. De consum intern, ja ho sé. I contra corrent, ja ho sé. Però necessari. Perdoneu el el pesimisme (i l'esperança!), però és que la cosa cada dia fa més pudor.



Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!

Per damunt de les muralles que han alçat en el carrer!
Per damunt de tot viurem!
Per damunt de lleis i muralles que han alçat en el carrer
armarem la muixeranga i entre tots la muntarem!
Passarem a l'altra banda! Per damunt de tot viurem!

Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!

Ni amb la guerra de València pararan als dolçainers!
Per damunt de tot viurem!
No els podran ni amb la guerra de València, els dolçainers
tocaran la muixeranga i entre tots la muntarem!
Passarem a l'altra banda! Per damunt de tot viurem!

Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!

Per damunt de bords i lladres!
Per damunt de tots els pactes!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!

Si la llengua que parles diuen que és llarga,
no deixes que la tallen per acurtar-la,
no deixes que la tallen...
diuen que és massa llarga per no escoltar-la
i amb la llengua tallada perds la paraula.

No deixes que la cuide qui vol tallar-la,
l'únic que se proposa és amagar-la,
no deixes que la cuide...
tota la maniobra és una trampa
i amb la llengua tallada no tindràs parla.

Per damunt de bords i lladres!
Per damunt de tots els pactes!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!

I els que esteu en política en clau possible,
mireu com no és possible i torneu a casa,
mireu com no és possible...
feu política nostra, feu per la casa,
no obediu als de fora que el temps se'n passa.

Agarreu la senyera, que està dins l'arca
i deixeu l'espanyola que torne a Espanya,
agarreu la senyera!
Recobreu la memòria i feu per la casa!
Treballeu per la terra que el temps se'n passa.

Per damunt de bords i lladres!
Per damunt de tots els pactes!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!

Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
iurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!

Per damunt de les muralles que han alçat en el carrer!
Per damunt de tot viurem!
Per damunt de lleis i muralles que han alçat en el carrer
armarem la muixeranga i entre tots la muntarem!
Passarem a l'altra banda! Per damunt de tot viurem!


Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!

EL TASTET 45 / JORDI DE SANT JORDI. PRESONER

Un altre clàssic. Com us vaig dir, en posaré alguns, a partir d'ara, tot i que barrejats amb coses més actuals. Avui toca el poema que és conegut amb el nom de Presoner i que narra una vivència personal de Jordi de Sant Jordi: el fet d'estar reclòs en poder dels Sforza. Tot i que el més important, sens dubte, és la demanda final al seu propi rei que trobem a la tornada.
Em passa sempre que m'acoste a algun poema clàssic musicat. Em sembla que el suport musical és boníssim per popularitzar el nostre llegat poètic. Però al mateix temps, i com que per raons òbvies de vegades no es pot cantar tot el poema, la tria final passa sovint a ser una mena de poema definitiu, mentre que les parts suprimides no les coneix ningú. És per això que us pose (ho faig sempre) la versió integra del poema, tot i que en la cançó de Raimon només en trobareu unes estrofes.



1. Desert d'amics, de béns e de senyor,
2. en estrany lloc i en estranya contrada,
3. lluny de tot bé, fart d'enuig e de tristor,
4. ma voluntat e pensa caitivada,
5. me trob del tot en mal poder sotmés
6. no vei algú que de me s'haja cura
7. e sui guardats, enclòs, ferrats e pres
8. de què en fau grat a ma trista ventura

9. Eu hai vist temps que no em plaisia res;
10. ara em content de ço qui em fai tristura
11. e los grillons lleugers ara preu més
12. que en lo passat la bella brodadura.
13. Fortuna vei que ha mostrat son voler
14. sus me, volent que en tal punt vengut sia;
15. però no em cur, puis hai fet mon dever
16. ab tots los bons que em trob en companyia

17. Car prenc conhort de com sui presoner
18. per mon senyor, servint tant com podia,
19. d'armes sobrat e per major poder,
20. no per defaut gens de cavalleria.
21. E prenc conhort quan no puc conquerir
22. haver en res sens que treball no senta,
23. mas d'altra part cuid de tristor morir
24. con vei que el món del revers se contenta.

25. Tots aquests mals no em són res de sofrir
26. en esguard d'u qui el cor me destenta
27. e em fai tot jorn d'esperança partir:
28. com no vei res que ens avanç d'una espenta
29. en acunçar nostre deslliurament,
30. e més que vei ço que ens demanda Sforça
31. que no sofir algun rahonament,
32. de què llangueix ma virtut e ma força.

33. Per què no sai ni vei res al present
34. que em puixa dar el valor d'una escorça,
35. mas Déu tot sol, de qui prenc fundament
36. e de qui fiu, i ab qui mon cor s'esforça:
37. E d'altra part del bon rei liberal,
38. qui em socorrec per gentilesa granda
39. lo qui ens ha més del tot en aquest mal,
40. que ell me'n traurà, car soi jus sa comanda.

41. Reis virtuós, mon senyor natural,
42. Tots al present no us fem altra demanda,
43. Mas que us record que vostra sang reial
44. Mai defallí al qui fos de sa banda

GOIG

Fa goig veure aquesta foto feta a Lom (Noruega). I és que el que no faça aquesta comtessa...

ON ESTÀ? / 45

Difícil la imatge de la setmana passada? Difícil. És l'església de santa Maria, a la ciutat gascona d'Auloron-Senta Maria, ciutat que ens va acollir durant la XVI Trobada d'Escriptors al Pirineu. Una mena d'homenatge, tot i que entenc que per als lectors habituals del bloc fóra difícil endevinar-la. Per això no ho ha encertat ningú. Per compensar, aquesta setmana una imatge molt més propera i molt més fàcil. On està? El primer que escriga la resposta correcta guanyarà un exemplar de Femení singular.

TROSSOS I MOSSOS 20

Aquesta setmana molt sobre l'accident de metro a València fa tres anys i molt sobre la mort de Baltasar Porcel. Sobre la darrera notícia, no insistiré. Pel que fa a la primera, us passe un vídeo d'INFO TV, amb una entrevista de Clara Esteve muntada per Hèctor Màñez. També m'és molt fàcil enllaçar amb l'Àngel Canet Català, que fa al seu bloc un resum setmanal. Allà em remitesc, perquè la tria és sucosa. I seria de mala educació no fer referència a la Comtessa d'Angelville, que al seu bloc (représ) m'agraeix que li haja enviat l'exemplar de Femení singular que va guanyar ja fa unes setmanes. Podeu veure-hi també precioses imatges de Noruega. Jeta de santo, es diu el post.

(POCA) VERGONYA

Avui, tres de juliol, fa tres anys del tràgic accident de metro a València. Cap responsabilitat política, de moment. L'associació de victimes 3 de juliol, l'oposició i un seguit de moviments cívics i persones particulars s'han adherit als actes. Actes commemoratoris i també reivindicatius. A Canal 9 la informació s'ha circumscrit a unes declaracions del conseller del ram dient que la Generalitat sempre estarà al costat de les vícitimes (sic). I la cridadissa de fora de palau silenciada, obertament censurada, com han volgut silenciar-los el 3 de cada mes mitjançant la prohibició de l'ús de megafonia i altres mesures coercitives. Uns quaranta segons, ha durat la notícia. Tot seguit han estat més quatre minuts dient que fa molta calor, per si algun imbècil no se n'havia adonat. I per si hi ha algú que és més imbècil encara, s'han dedicat a donar consells per suportar les temperatures altes: quan fa sol, tirar les persianes; quan corre el vent, obrir les finestres; quan es va pel carrer, caminar per l'ombra. Han oblidat de dir que ens comprem una botija d'obra i que fiquem un rajolí de cassalla barrejat amb l'aigua (fresca, si pot ser!). Ens tracten com a subnormals. Quina poca vergonya! Quina gentola!

PLAGIS CONFESSOS

Efectivament, com s'apuntava als comentaris, el plagi confés de la setmana passada era un fragment d'El músic del bulevard Rossini, de Vicent Usó. Magnífica novel·la. En parlaré un dia d'aquests. I ara va el d'aquesta setmana. Recordeu que, com no hi ha premi, podeu dir tot el que us vinga de gust als comentaris. Allà va el fragment.

He de contar una història, però els morts no tenim mots. Tenc una història secreta, una conjura que ningú no ha relatat. Les paraules eren el meu tresor més preuat. Jo les escrivia i adquirien significat. Sense mi no són ningú, les meues paraules. Sense elles, jo no sóc. El zero, el forat. El pou.

LA PRESÓ DE NÀPOLS. UC

Una cançó enigmàtica, avui. Es tracta d'una peça popular mallorquina que es diu La presó de Nàpols. A Catalunya però, pràcticament amb la mateixa lletra i la mateixa música hi ha La presó de Lleida. Al País Valencià hi ha també La Presó de Tibi. A d'altres llocs la situen a Tortosa, fins i tot, i, segons sembla, n'hi ha altres versions que roden pel nord d'Itàlia i per Occitània. També és coneguda a tot arreu amb un altre nom: La presó del rei de França. Quina és l'original i quines les imitacions? No se sap. Podeu buscar més informació ací. Us deixe la versió d'un grup eivissenc que és diu UC. És del 1974, recollida al disc Cançons d'Eivissa.

La presó de Nàpols

A la ciutat de Nàpols
hi ha una presó,
la vida mia;
hi ha una presó,
la vida mia, amor.

Hi ha vint-i-nou presos
que canten la cançó.
La dama està en finestra
escoltant la cançó.

Els presos se'n temeren,
ja no cantaven, no.
- Per què no cantau, presos?
Per què no cantau, no?

- Com cantarem, senyora,
si estam dins la presó,
sense menjar ni beure
més que algun rosegó?

Demà serà dissabte,
ens penjaran a tots.

ELS APUNTS MÉS VISTOS DE JUNY

A mes vençut, sempre fem un resumet dels apunts més vistos. Això és complicat de saber, perquè només conec quins han estat vistos directament. Si entreu a la pàgina principal, com fa la majoria, no queda enregistrat com a visita a l'apunt, sinó a l'adreça general. Al mes de juny en destaquen bàsicament tres. El primer, Vot útil, amb 129 visites directes. També Què no fer quan et presentes a un concurs literari, amb 82. S'ha de dir que aquest és bastant recent, i encara tindrà recorregut. I per últim Professor perplex, amb 58 visites.