BON NADAL

UN DELS NOSTRES / OSCAR BRIZ

Un altre dels nostres. El cantant de l'Alcúdia Oscar Briz. Us deixe un tast de la seua música. Innocència, es diu la cançó.

NOVES RESSENYES DE PLAGIS I FEMENÍ SINGULAR

Sempre és bonic que algú es prenga la molèstia de ressenyar les teues obres. Més encara si ho fan alumnes de secundària, amb la seua mirada encara neta pel que fa a les consideracions literàries. Els agrada o no els agrada, i ho diuen sense embuts. I més encara si totes les crítiques són positives. Una vegada més, agraït al Clara Campoamor. Podeu llegir les ressenyes al bloc del seu Departament de Llengües, Tota pedra fa paret.

QUI ÉS? / 5

El personatge de la setmana passada era Martí Domínguez Barberà, periodista d'Algemesí. En podeu saber més punxant ací.  Era fàcil, i molts ho encertaríeu. Dos dels seus paisans a més feren comentaris, descobrint-nos fins i tot el malnom familiar. Ja sabem una coseta més.
I qui és el d'aquesta setmana? Un home major, més aviat menut... Però va ser jove. I gran. Molt gran. No físicament, que sempre ha sigut poqueta cosa, sinó en el desenvolupament de la seua tasca com a... Seria una pista massa clara. Qui és? Els qui estem acostumats a veure'l, amb les seues espardenyes de careta sempre immaculades, no tenim cap dubte. Però com que en aquest país moltes de les persones més importants són completament desconegudes per la majoria...
Per cert, que la foto li l'he robada a Toni de l'Hostal. No volia que agranara cap a casa?

UN DELS NOSTRES / REMIGI PALMERO

L'amic Toni de l'Hostal es queixa perquè agrane poc cap a casa, especialment en aquesta secció. Ara sabràs tu què és agranar cap a casa. Avui Deu de ser amor, una de les meues preferides del paisà Remigi Palmero. A gaudir-la. I també us pose a sota una entrevista per al Vilaweb.

PRIMER DIA DE GRIP

Les cames i els braços completament engarrotats. Com desconjuntats: sembla que cada membre vaja a la seua i siga impossible coordinar-los. La gola d'espart. Al tos i als oïts un dolor intens. Encara sort que em passe el dia dormint. I suant. Primer dia de grip. No sé si és A, B o C. Tant se val. Ja us contaré.

QUI ÉS? / 4

Uns dies de descans (els necessitava) , però ja estem ací. Qui és el personatge de la foto? No és massa gran (la foto, no el personatge), però es pot veure amb claredat. Una pista: continue per terres de la Ribera. Qui és?

La foto de la setmana passada era de José Vidal Beneyto, sociòleg de Carcaixent. Com apuntava Alfons, en podreu trobar més informació a la Viquièdia.
Continue demanant-vos suggerències, sobretot pel que fa a riberenques. Les que se m'ocorren, o són massa conegudes, o no trobe la foto. Help!

JOHNNY B GOOD. CHUCK BERRY

Avaluacions. No tinc temps per a res. Així que us deixe en tres minuts una cançó que tinc gravada al cervell des de fa temps i que vaig refrescar fa unes setmanes en la presentació de Lennon i Anna de Vicent Borràs, amb la interpretació d'uns músics que van alegrar una cosa tan seriosa com una presentació literària.

PAVESE RECITAT PER GASSMAN

Un tastet de bona poesia. Un gran poeta, Cesare Pavese, recitat per un gran rapsode, Vittorio Gassman. Fa un temps a alguna gent li agradà molt aquest altre vídeo, del poema Lavorare stanca. Espere que també siga del vostre gust aquest deVerrà la morte e avrà i tuoi occhi.




Verrà la morte e avrà i tuoi occhi
questa morte che ci accompagna
dal mattino alla sera, insonne,
sorda, come un vecchio rimorso
o un vizio assurdo. I tuoi occhi
saranno una vana parola,
un grido taciuto, un silenzio.
Così li vedi ogni mattina
quando su te sola ti pieghi
nello specchio. O cara speranza,
quel giorno sapremo anche noi
che sei la vita e sei il nulla.

Per tutti la morte ha uno sguardo.
Verrà la morte e avrà i tuoi occhi.
Sarà come smettere un vizio,
come vedere nello specchio
riemergere un viso morto,
come ascoltare un labbro chiuso.
Scenderemo nel gorgo muti.

UNS DELS NOSTRES / OBRINT PAS

Que sí, que són molts els que m'han dit si pensava incloure en aquest apartat els grups més coneguts. Que al cap i a la fi també són notres. És clar! El que es pretén però és donar a conéixer aquells que no sonen tant. Com a mostra de bona voluntat, allà van els que a hores d'ara són el grup més conegut del panorama valencià: Obrint pas. Viure, es diu la cançó. Té força.
Evidentment que podeu continuar suggerint grups. Mica en mica els hi posaré.