ROMANÇO LITERARI 40 / LECTURA PER PLAER

Els seguidors habituals del bloc ja saben que fa molt de temps (gairebé un any) que no puc llegir per plaer. En aquest temps he sigut jurat de tres premis literaris, i a més he hagut de llegir les lectures que pose als meus alumnes a l'institut. En total hauré llegit uns quaranta originals (de qualitat molt diversa; per sort, alguns, molt bons) i unes sis o set obres de LIJ. Fora d'això, ben poca cosa. Aprofitant les vacances de Nadal i de Pasqua em vaig concedir el plaer de llegir El cos deshabitat, d'Esperança Camps, Em dic Vermell, de Pamuk, Idees i paraules, de Tobies Grimaltos, El coleccionista de fades, de Ballester, Històries del paradís, de Xavi Sarrià, les Biografies parcials de Xavier Serra i El soroll de la resta de Paco Bodí. En tots els casos ha pagat la pena. Però aquest ple d'efectivitat té el seu secret: quan tinc moltes lectures pendents, si alguna se'm fa pesada la deixe d'immediat. I n'he deixat unes quantes. No us diré quines, és clar.

Ara se'm presenta un problema. Greu. Com a lector compulsius tinc tendència a llegir les coses només em cauen a les mans. Si roden per casa un temps sense poder-les llegir, vaig perdent-ne l'interés, de tal manera que quan tinc temps d'agafar-les normalment ja no em fan el pes, perquè són unes altres lectures (de llibres que encara no tinc i he de comprar) les que em ve de gust llegir. És un error. Ho sé. Perquè també sé que gaudesc molt de les relectures, i per tant ho puc fer d'una obra que no siga d'extrema actualitat. Però... Dec tenir encara la neura de la immediatesa, tan adolescent. O us passa a vosaltres també?

Ara, amb els exàmens corregits, les notes posades, la meitat de les avaluacions fetes, els certàmens literaris en què sóc jurat a punt de decidir-se (només en queda un!), i les vacances per endavant, m'he proposat de llegir el que tinc per casa per encetar. Us en faig un llistat per si algú vol fer-me alguna puntualització o suggerència. Com dic, damunt del prestatge que tinc ad hoc per a les lectures pendents hi ha (per ordre d'aparició):

- Cada castell i totes les ombres, de Baltasar Porcel.
- El professor d'història, de Joan F. Mira.
- Els fills de la mitjanit, de Salman Rushdie.
- El músic del bulevard Rossini, de Vicent Usó
- El malogrado, de Thomas Bernard.
- Els neons de Sodoma, de Xavier Aliaga.
- Acció valenciana (1930-1931). La consciència desvetlada, de Santi Vallés
- Silenci de plom, de Salvador Company.

A més d'aquests, tinc dues relectures que de segur que faré al llarg de l'estiu, perquè ja en tinc ganes fa molt de temps. Es tracta de l'Ulisses, de James Joyce, i de Los cuadernos de don Rigoberto, de Vargas Llosa. Creieu que podré amb tanta cosa? En tres mesos, és clar que sí. I més. Ja us ho contaré.