Em passa amb alguns cantants: personalment no m'acaben de fer el pes, però la seua música em torna boig. És el cas de Rod Steward. No és que em caiga malament, sinó que crec que és una mica histriònic, una mica macarra, i ha paït malament la maduresa. És a dir, es comporta com si tinguera quinze anys, i amb 64 a les costelles... També té coses que m'agraden: és escocés, exfutbolista... En fefinitiva, sensacions contradictòries. Pel que fa a la música, indicscutilble. Té unes quantes cançons genials, i també interpreta temes d'altri amb un to personal que les fan millors encara. Què podríem dir de When I need you, o de Sailing, o de Maggie May... En canvi avui us en propose una altra, també entre les millors: Have you ever seen the rain. Gaudiu-la.
Entrades
2 comentaris:
Amic Urbà, efectivament la cançó és magnífica, però la versió --al meu parer-- és penosa, sobretot si la comparem amb l'original, de la Creedence. Gaudiu-la en el Youtube. Aprofite per recomanar també la no tan coneguda "Long as I can see the light", que apareix en la banda sonora d'una novel·la d'un escriptor riberenc.
D'acord a mitges, anònim. La versió de Creedence és fabulosa, però la de Stewart no és penosa. A mi m'agrada. Ja ho dic al post, sensacions contradictòries, però m'agrada, potser contra la meua voluntat. I aprofite per afegir, com em recomanava l'esquelet per via interna, que és original de John Fogerty
Publica un comentari a l'entrada