EL TASTET 42 / AUSIÀS MARCH. VELES E VENTS

He estat revisant les quaranta-una entrades anteriors d'aquesta mateixa secció i he trobat una sorpresa: falten alguns clàssics de presència obligada. March, Sant Jordi, Corella... Tòpics, si voleu, però imprescindibles. Així que els pròxims tastets ja sabeu per on aniran.

Aquesta setmana, concretament, el poema sens dubte més conegut de March, en gran part per la magnífica versio de Raimon. Quina trompa! Us deixe per tant el text i un enllaç perquè escolteu el de Xàtiva.



Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar:
xaloc, llevant los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà·l mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts doncs de cera fets;
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descuberts no seran.
En lo perill no·m caureu de l'esment,
ans votaré al Déu qui·ns ha lligats
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.

Jo tem la mort per no ser-vos absent,
perqué amor per mort és anul·lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer:

Aprés ma mort, d'amar perdau poder
e sia tots en ira convertit.
E jo, forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu, ¿per qué terme no hi ha en amor,
car prop d'aquell jo·m trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant de tot l'avenidor!

Jo son aquell pus extrem amador
aprés d'aquell a qui Déu vida tol:
puix jo son viu, mon cor no mostra dol
tant com la mor, per sa extrema dolor.
A bé o mal d'amor jo só dispost,
mas, per mon fat, fortuna cas no·m porta:
tot esvetlat, ab desbarrada porta,
me trobarà faent humil respost.

Jo desig ço que·m porà ser gran cost
i aquest esper de molts mals m'aconhorta;
a mi no plau ma vida ser estorta
d'un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs, les gents, no·ls calrà donar fe
al que amor fora mi obrarà:
lo seu poder en acte·s mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.

Amor, de vós, jo·n sent més que no·n sé,
de qué la part pitjor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
a joc de daus vos acompararé.