DE FIL I COTÓ 2 / CENA RECALENTADA. GOLPES BAJOS

Una altra cançó que em va marcar de jove: Cena recalentada. En realitat em va marcar Golpes Bajos, un dels meus grups preferits. Certament feien bona música els gallecs, i en companyia d'un parell d'amics els seguíem sempre que actuaven no massa lluny de casa. Recorde que en quinze dies els vam veure tres vegades: una a dues mítiques discoteques d'aleshores, Chivago River i Fórmula 1, i una altra a Alberic. La darrera actuació, la d'Alberic, va ser apoteòsica. Al Coppini el pujaren a l'escenari entre dos, el falcaren davant del micro, i més que cantar va taral·lejar el repertori amb una veu pràcticament inaudible. No va ser massa greu, perquè l'auditori, majoritàriament, anava (anàvem) per un estil, de bollit. Poc de temps després el grup se separà, i els dos pals de paller seguiren camins molt diferents. Germán Coppini es posà a fer coses bastant rares, mentre que Teo Cardalda va engendrar aquell duet insofrible amb la seua parella que es deia (que es diu encara potser?) Cómplices. Sembla que es cansà de fer bona música i va preferir fer diners, la qual cosa tampoc no està malament.
Us pose la cançó en vídeo perquè he tingut problemes per enganxar només l'audio. El so és bastant acceptable i a més us permetrà constatar que, si la cançó a hores d'ara continua sent un gran tema i totalment vigent seguint paràmetres estrictament estètics, el clip no ha sofert tan bé el pas del temps, i el look dels vuitanta és a hores d'ara completament obsolet. A més, és una pel·lículeta que fa justament tot allò que no s'ha de fer: reproduir de manera gairebé textual el que es diu a la lletra. Siga com siga, gaudiu-la.