MICRÒNIQUES 2 / PODER

PODER

Els operaris acabaren de donar els últims retocs a la cadira de braços. Era un moble de presència: giratori, basculant, amb dispositius de relax per a massatge integral o localitzat, guarnit amb pell i confeccionat després d’un minuciós estudi antropomètric de la còrpora de l’usuari perquè acomplira tot un seguit de paràmetres ergonòmics científicament certificats. Mentre els subordinats recollien les eines i les restes de l’embalatge, el propietari del despatx s’entretenia dirigint amb un comandament a distància el climatitzador d’última generació que havia substituït l’obsolet aparell d’aire condicionat. El dispositiu d’humidificació oxigenant i un bon grapat d’innovacions més, entre les quals destacava un sistema d’emissió de vapors amb funcions terapèutiques, el convertien en l’eina perfecta per crear un microclima saludable.
Els subalterns acabaren definitivament. El cap els acompanyà fins a la porta. Rodà la clau per dins. S’acostà a l’intèrfon per manar a la secretària que no el molestaren, si no era estrictament imprescindible. Tot seguit, agafà dos coixins del sofà, els acotxà al selló, i s’hi deixà caure malgirbat. Posà els peus damunt de la taula, n’obrí el calaix superior, i va agafar un havà de bona marca. Després, pinçà la cartera de la butxaca interior de l’americana, en va traure un bitllet de cinquanta euros i li calà foc per encendre el cigar de manera preceptiva: atiant-lo amb una flamarada poderosa. Amb la primera pipada, la poltrona ergonòmica –que també era intel·ligent, malgrat que el propietari no ho sabera- engegà un mecanisme de propulsió. L’executiu va eixir catapultat amb tal força que travessà el sostre per encaminar-se al cim de la ignomínia. La bromera ignífuga que tot seguit vomità el climatitzador ni tan sols l’esguità.