ROMANÇO LITERARI 18 / BROSQUIL COMPLEIX

Intuïa que l'apunt de dimarts passat, Tragicomèdia en sis actes amb explicació i petició final, alçaria polseguera. Però la cosa ha superat les meues expectatives.
Hi ha els comentaris que podeu trobar al post. Mesurats tots, correctes i ponderats. Les dues persones que heu tingut el mal gust d'insultar-me o insultar algú altre, heu tingut el bon gust (valga la paradoxa) de fer-ho per correu electrònic. Amb una lleugera diferència: mentre que un ho fa amb nom i cognoms i argumenta (erròniament, al meu entendre) el seu posicionament, l'altre ho fa gratuïtament i sota l'aixopluc d'un correu electrònic anònim i, pel nom, pense que creat ad hoc (antibramera@...). No en comentaré ni un ni l'altre, però al primer li dic que estic disposat a discutir-ho quan vulga mentre ens fem un bon café (com hem fet tantes altres vegades); i al segon, res. Al segon no li dic res. També hi ha altra gent que em mostra la conformitat amb allò que he expressat, i d'altra que manté postures pròximes a les meues tesis amb punts discordants. I d'altres, fins i tot, que pensen que m'he quedat curt. En fi, trobar la mida justa és sempre difícil, i tampoc no és la meua pretensió.
A més de comentaris i mails, dos dies després es parlava d'alguna cosa lligada amb tot açò a Tirant a fotre, i fins i tot es generava una confusió que em feia estirar-li les orelles al redactor. Mea culpa: al final qui no havia entés bé les coses era jo, pel que m'estire les orelles a mi mateix.
Una setmana després (avui mateix) he rebut a casa una carta de l'Editorial Brosquil. No sé com s'entenia la referència a l'empresa que es feia al post de què parle, però el meu agraïment a Brosquil era sincer, i la meua manca d'interés per saber les dades era certa. Tot i això, un comentari signat per M.A.C. em deia que demanara la informació a l'administrador. Les inicials em fan pensar en una persona molt concreta (i apreciada), i el caràcter fred del missatge m'induïa a pensar que li havia generat un cert malestar. Si és així, ho sent. I, repetisc: agraït a Brosquil, de tot cor. Però al que anàvem: avui he rebut una carta de Brosquil en què se m'especifiquen les dades relatives a les vendes de La màquina ronca durant el 2007. La carta porta data de l'1 d'abril, però, ho promet, ha arribat avui a ma casa. I el matasegells és del 26 de desembre. Potser ja la van trametre mesos enrere, però no va arribar mai a les meues mans (no és un enviament certificat, i sabent com funciona Correos...). És un casualitat l'arribada d'aquesta carta, o una reacció al post de la setmana passada? Tant se val: gràcies per la informació. Brosquil compleix. Però aquest correu em posa en una situació compromesa. I m'explique. Al final del post, feia tres peticions. La primera, que Brosquil em donara aquesta informació, i ja ho ha fet. La segona, que l'AELC m'enviara la butlleta per trametre-la, i això és bastant factible (no costa un duro, ni massa esforç). Però si s'esdevé, hauré de fer les maletes i pegar a fugir (no us diré on) perquè la tercera petició era que em donaren el Sant Jordi de l'any que ve, i això és del tot impossible.
Salut.