dissabte, 10 de novembre del 2007

L'HOME FELIÇ

Ahir vaig anar a Sueca a veure la presentació de L'home manuscrit, de Manuel Baixauli. Eren tantes les ganes que tenia de ser-hi que, tot i que com va dir l'amic Abel Guarinos en la tertúlia posterior, jo també estic en l'etapa de donar Dalsy i Apiretal cada sis hores, me les vaig enginyar per poder assistir. Me n'alegre, d'haver fet l'esforç. Quan vaig llegir l'obra, no és que m'agradara, és que vaig pensar exactament la frase que va utilitzar Baixauli per cloure la presentació: "us recomane que llegiu el meu llibre, tot i que no us puc assegurar que quan acabeu de fer-ho continueu sent la mateixa persona".
Pel que fa a l'acte en si mateix, molt bé. Voro Vendrell correcte i eficaç. Encara que la qualitat de la novel·la i el paisanatge de l'autor podien convidar-lo a una adulació excessiva i gratuïta, el caràcter mesurat del seu parlament va ser el contrapunt perfecte a les crítiques d'altri que ell mateix va llegir (totes positives, molt positives, però és que han estat així). La meua enhorabona. Sobre el que va dir Baixauli, jo ho resumiria dient que se'l veia feliç. I ho pot estar. A més de les dificultats personals que ha viscut des que la novel·la començà a gestar-se i que han estat superades, també han contribuït a aquesta felicitat el naixement dels seus fills, l'èxit de L'home manuscrit i, sens dubte, la celebració de l'acte d'ahir. El local estava de gom a gom. I ser reconegut al teu propi poble em sembla important. Molt importat. I emotiu. Tampoc no se li'n va passar per alt a Baixauli, que començà el parlament dient: "és la cinquena presentació que faig i la primera en què em pose nerviós".
Només em queda recomanar-vos fervorosament la novel·la. Tot i que, parafrasejant Manolo, estic completament segur que quan acabeu de llegir-la no sereu el mateixos: sereu molt millors.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ui! He començat moltes vegades el llibre de Baixauli i no he pogut passar de la pàgina 20. No sé, em sembla molt dens. Però ho intentaré una altra vegada, perquè no és la primera vegada que senc parlar bé d'ell.

ginjol ha dit...

Hola Barrufeta. No sé qui ets, però benvinguda al bloc.
Pel que fa a L'home manuscrit, jo crec que és una delícia des de la primera pàgina, i per això em pilles una mica fora de joc. Perquè hi hanovel·les difícils que demanen un esforç per part del lector, i d'altres en què t'hi has d'immergir per poder-les gaudir. Per contra, pense que l'obra de Baixauli, encara que vaja prenent fama d'una altra cosa com vaig poder comprovar a la presentació, és completament diàfana i de molt fàcil lectura. Ja sé que sóc una mica raret per a la lectura, però mantinc el que he dit. I, sobretot, l'has de llegir, encara que incialment et coste.