BARÇA - MADRID AMB ACCENT "PORTEÑO"

Com que no hi havia cap altra manera de veure el partit que per un canal de pagament que, òbviament no tinc a casa (no paga la pena, tenint en compte que no mirem la tele quasi mai), a les sis i mitja, queferós, vaig intentar buscar alguna opció via internet. Ja sé que no es veu massa bé, a la pantalla de l'ordinador, però més val això que res i el preu ho arregla. A la fi vaig trobar un canal amb locutors argentins (o uruguaians: la meua oïda no dóna per diferenciar-los) que feien una retransmissió una mica peculiar, amb els seus geolectalisme (fecha per jornada; costado per banda; etc.). Com no, també vessaven la seua particular manera d'entendre el futbol (i la vida), inserint sentències més pròpies d'un filòsof que d'un comentarista esportiu. Compte! No em desagradava, la cosa! Sobretot una frase lapidària que van soltar quasi al final:

El fútbol es lo que pasa, no lo que pudo haber pasado

I si canviem el mot futbol per vida? Quin gran aforisme.
Per cert, que el Barça guanyà a un gran Madrid. Té més mèrit, així.

AFORISME 3/ COM S'ESCRIU?

Un no escriu com vol, sinó com pot.

Carlos Pujol

Escriptor

Carlos Pujol contestava això quan se li preguntava perquè escrivia en castellà, sent català. La màxima, aplicada a la tria de llengua, no em convenç (en absolut). Però fent abstracció, ampliant el seu abast a l'espectre global de l'escriptura, no pot ser més encertada.

AFORISME 2 / GANGRENA

És ben profilàctic amputar un membre gangrenat, per evitar que el mal s'estenga. Però és inútil tallar en un punt equivocat, i deixar-hi restes de necrosi. Estan a punt de fer-ho. Retrinxaran la costa; potser esmicolaran la rambla. Tot per evitar que el problema arribe al camp. Però la pestilència continuarà impregnant-ho tot, perquè és el cos en pes el que hauria de ser arranat. Haurà de ser el poble qui, algun dia, haurà de soterrar les còrpores corruptes. Però sembla completament alienat. Dubte que ho faça. O, almenys, la cosa va per a llarg.

AFORISME 1. / TARDOR

Tornant de la faena he sentit a la ràdio que avui a les 23.19 entràvem a la tardor. Algú despotricava sobra la inconveniència de dividir també les estacions de manera tan estricta, atenent només a l'arbitrarietat del calendari. Crec que és una disputa tan banal que no paga la pena pensar-hi. Però preferisc l'arbitrarietat als interessos comercials de El Corte Inglés.