Com que no hi havia cap altra manera de veure el partit que per un canal de pagament que, òbviament no tinc a casa (no paga la pena, tenint en compte que no mirem la tele quasi mai), a les sis i mitja, queferós, vaig intentar buscar alguna opció via internet. Ja sé que no es veu massa bé, a la pantalla de l'ordinador, però més val això que res i el preu ho arregla. A la fi vaig trobar un canal amb locutors argentins (o uruguaians: la meua oïda no dóna per diferenciar-los) que feien una retransmissió una mica peculiar, amb els seus geolectalisme (
fecha per
jornada;
costado per
banda; etc.). Com no, també vessaven la seua particular manera d'entendre el futbol (i la vida), inserint sentències més pròpies d'un filòsof que d'un comentarista esportiu. Compte! No em desagradava, la cosa! Sobretot una frase lapidària que van soltar quasi al final:
El fútbol es lo que pasa, no lo que pudo haber pasado
I si canviem el mot
futbol per
vida? Quin gran aforisme.
Per cert, que el Barça guanyà a un gran Madrid. Té més mèrit, així.
1 comentari:
Jo el vaig veure a "la Penya", a Sueca, amb un cert ambient a estadi.
Cert el futbol és el que passa i el que passà fou un gran partit... i si, com diu el Marca, el Madrid salió con sabor a victoria, que tinguen moltes victòries com aquesta!
Publica un comentari a l'entrada