Un altre tastet. Aquesta vegada d'una gran novel·la que us descobriré la setmana que ve, si ningú no fa abans. Torne a repetir que podeu opinar i dir obertament el títol i l'autor si us ve de gust. Allà va el primer fragment.
Em vaig acceptar. Vaig tenir una infantesa feliç. Em van estomacar i vaig estomacar. Vaig pujar als arbres, vaig robar fruita, vaig collir nius, vaig pescar, vaig jugar a futbol, vaig nedar a les piscines, als safarejos i a la mar. Em vaig trancar el braç esquerre dues vegades i vaig torturar animals. No era molt diferent dels altres. Érem lliures i l'illa ens pertanyia com si fos petita com una bala de vidre i la tinguéssim damunt el palmell de les nostres ronyoses mans.
[VINDRÀ L'HORA DE JUTJAR-ME...]
-
*( Fotografia de Jürgen Fälchle)*
*II *
*Vindrà l’hora de jutjar-me *
*i hauré estat els meus versos i esborralls:*
*una joguina plàstica, un gla...
Fa 6 hores
Entrades
2 comentaris:
L'he llegida fa un mes escàs i m'ha encantat. Crec que és un fragment, de fet és una història bastida amb fragments, de La casa de gel de Joan Pons, si no vaig errat. M'espere a que digues coses de la novel.la la setmana vinent, a veure si coincidim.
Salut gínjol!
Efectivament, Pep. I si la conclusió final és que t'ha encantat coincidim en allò més important. Ja en parlarem de més a espai, que diem per ací.
Publica un comentari a l'entrada