dilluns, 18 de gener de 2010

CAPAR GATS

A finals de l'estiu se'm va presentar l'ocasió de tindre un gat. Ho vaig consultar amb el menut i, evidentment, hi va estar d'acord. Al poc ens portaren el Negret, un mixinet d'atzabetja realment bonic. A la casa on visc sempre hem tingut gat, perquè és prop de l'horta i solen haver ratolins. És a dir, que tinc experiència felina, per dir-ho d'alguna manera. Però com que també tinc una familiar molt directa que és membre de no sé quina associació protectora de gats, li vaig demanar què havia de fer, i, de forma taxativa, em va dir que la primera cosa era capar-lo. Desconec si hi ha associacions protectores d'humans, però deu mos guard, de caure a les seues mans. El cas és que em vaig negar en redó. La meua parenta insistia: l'havia de capar si no volia que fera fugina, i a més li havia d'arrancar les ungles, si no volia que em ratllara els mobles.
Evidentment no li vaig fer cas. A hores d'ara el gat s'ha fet gran. Té  sis mesos, i de tant en tant se'n va i tarda un parell de dies a tornar. Quan ho fa, buida el cóm de menjar, es gita al seu cabàs i s'està un dia dormint. Sembla que ve baldat de les seues excursions. Però és feliç. I jo també, que voleu que us diga. Tinc a casa una mena d'hotel per a gaudi del Negret, que per les hores de lleure prefereix les teulades del veïnat i una gateta de la cantonada que es diu Gozila.
Algú ja m'ha avisat que quan el meu fill siga una mica més fadrí farà més o menys el mateix que el gat. Què hi farem! Com a mínim el xiquet sabrà fer servir el telèfon mòbil. Patiré més, però no pense capar-lo ni arrancar-li les ungles. El que importa no és que se'n vaja, sinó que torne.

7 comentaris:

kweilan ha dit...

Per suposat, que tornin és el més important. Bon apunt!

Jesús Párraga ha dit...

Veus, jo tinc una gosseta que mossega els mobles y les parets, menja mocadors de paper, destrossa les sabates i quan en gite en el sofà ve de seguida a llepar-me la cara... és de guapa...

Francesc Vera ha dit...

No et preocupes, que tornen, i tant com tornen! ( a deixar-te el gos, a demanar-te si els pots deixar el cotxe, a veure si pots deixar-los vint euros, a preguntar-te si pots anar a cert lloc a dur-los no sé què...). Ser pare és per a tota la vida, Urbà.

R. Galiana ha dit...

Vaja amb la teua parenta. I diu que és protectora?

Anònim ha dit...

I que passa amb les gates que prenya el teu gat? I amb els cadells que nàixen?Jo també tinc gata i és recollida del carrer,i com he vist en quines condicions existeixen, la meua gata rep una medicació per no quedar-se prenyada i viu molt bé.

Francesc Vera ha dit...

Anem a veure: segons ho entenc jo, no és el mateix prendre anticonceptius que que et capen. En tot cas caldria comprar-li preservatius al gat pe a quan se'n vaja de farra (o com a molt una vasectomia).

Jesús Párraga ha dit...

...o donar-li a les gatetes la píndola del dia després...

De totes maneres em sembla que estem traent-li punta a la part de l'analogia que té un caràcter secundari: allò important és l'angúnia de la paternitat davant el moment en que els fills ixen de casa. Vos deixe els últims versos d'un poema del company i poeta José Luis Martínez del seu llibre "El tiempo de la vida". El poema es titula "Noche de sábado":

"Que la noche les sea favorable
y que el alcohol les siente bien.
Que la vida supere a la ficción
y rían y forniquen como sátiros
en esta noche tan hermosa.
Ojalá les conceda cuanto pidan.
Ojalá que mañana vuelvan."

Amen.