Anava a fer-ne cinc cèntims, del sopar de lliurament dels Premis Ciutat d'Alzira, però la blogosfera en va plena. Així que em limitaré a dir que la vetlada bé, molt bé, amb companyia molt agradable i un parell de premiats inclosos a la taula, i a enllaçar els llocs que he pogut trobar on hi ha informació sobre el sarau.
Uendos, greixets i maremortes
A l'ombra del prat
80 grams. Comunicació literària
Els primers gestos del verd. Blog de Mercè Climent.
Esperança Camps. Dietari
Pica'm
Pel que fa al castellà a què es fa referència a Uendos... Les bases són les bases, però crec que tots vam trobar a faltar una referència (ni que fóra purament retòrica) al fet d'emprar una llengua diferent a la resta dels participants. O potser haguera estat millor encara que el premi l'haguera guanyat David Iranzo, alginetí, l'obra del qual el jurat va recomanar de publicar. Això dit des del més pur xovinisme, i sense posar en dubte la decisió del jurat.
[VINDRÀ L'HORA DE JUTJAR-ME...]
-
*( Fotografia de Jürgen Fälchle)*
*II *
*Vindrà l’hora de jutjar-me *
*i hauré estat els meus versos i esborralls:*
*una joguina plàstica, un gla...
Fa 1 hora
Entrades
4 comentaris:
Urbà, una vertadera llàstima que no guanyara David (en el meu cas, pel que em toca a nivell familiar; en el seu, perquè se li escapa un bon pessic). L'obra es publicarà i estic completament convençut que els lectors gaudiran d'un magnífic treball que conta, d'una manera molt divulgativa, la història de la conquesta de l'espai. Una vertadera meravella. No cal dir que totalment recomanada la seua lectura. Ja tindrem temps de parlar-ne.
Àlan.
D'acord Àlan. Estic desitjós de llegir-la.
A Les tres ben tocades sembla que l'amic Enric també ha dit la seua, això sí, amb un to, com sempre, molt particular.
Home, Àlan! Una aparició in corpore in sepulto! On collons et poses?
Cuida't, pareous, i dóna senyals de vida humana.
Osti, perdona, Gínjol, però a penes he vist el nom d'Àlan se m'han escapat les paraules.
Publica un comentari a l'entrada