M'arriba un vídeo per correu electrònic i em deixa totalment trasbalsat.
Kseniya Simonova, usant una superfície amb arena i les seus mans, fa una animació de la invasió alemanya d'Ucraïna durant la Segona Guerra Mundial. Us promet que s'entén tot, encara que (com jo) no en tingueu massa coneixements del fet històric. Són vuit minuts, però paguen la pena (també per la música).
[VINDRÀ L'HORA DE JUTJAR-ME...]
-
*( Fotografia de Jürgen Fälchle)*
*II *
*Vindrà l’hora de jutjar-me *
*i hauré estat els meus versos i esborralls:*
*una joguina plàstica, un gla...
Fa 1 hora
6 comentaris:
Molt emocionant, Urbà; i estèticament encantador.
Gràcies pel vídeo, Urbà. El que no dius al text, i que a mi m'ha deixat de pedra a mesura que ho he vist i he buscat més, és que això no és una performance-ultra-minoritària-tipus "La 2" a mitjanit. Esta xica és la guanyadora del programa de talents d'Ucraïna, un èxit total de públic i a YouTube, no fa ni un any que es dedica a aquestes coses per culpa que la crisi la va deixar sense feina.
No diré jo ara que esta xica és Picasso ni que és cap revolució o res per l'estil: està molt treballat i sorprén, però no sabria dir si eixes coses les fa molta més gent o si s'ho ha inventat ella. Això sí: quan et pares a pensar que aquestes coses, ací, les guanyen imitadors de Nino Bravo, doncs...
En l'art no cal ser sempre un Picasso o un revolucionari. El que fa aquesta xicota és senzillament espectacular. I, a més, esta boníssima. Què més voleu, collons?
REs més, anònim, no volem res més. Emili, el que tu dius: ací imitadors de Nino Bravo... No ho havia dit perquè només volia presentar el vídeo. Jesús, emocionant sens dubte.
En dos paraules: impressionant. Ja havia vist alguna xicoteta acutació d'una altra dona en el Hormiguero, però és fantàstic.
Collons, gràcies pel vídeo. Hi ha gent que val molt, que té un do innat (sense menysprear per descomptat les hores d'assaig que hi haja al darrere), i en el cas d'esta xicona, també molta sensibilitat.
Jo tampoc conec massa el fet històric, però per les cares dels espectadors, açò remou vells sentiments.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada