VARIACIÓ LINGÜÍSTICA I PERPLEXITAT

Avui, a segon d'ESO la classe anava de variació lingüística. Diatòpica, per a més inri. No m'agrada que aquest tema arribe tan prompte, més quan he canviat d'institut i els alumnes encara no em tenen confiança. No per res: crec que explique les coses com s'han d'explicar, però més avançat el curs sóc més capaç de persuadir-los. Persuadir-los: ho he dit bé. És tanta la (des)informació que porten al cervell en sentit contrari que els has de convéncer d'obvietats. No ha estat diferent, a la sessió d'aquest matí. Els he preguntat si tenien familiars que foren de lluny però que parlaren valencià, per il·lustrar les varietats geolectals, i una xiqueta ha alçat el braç.
- Tinc una tia que viu a Vinaròs, i parla un valencià molt estrany. És com si fóra català.
- És català.
- No, viu a Vinaròs, província de Castelló.
- Ja ho sé. Dius que parlen català perquè de fet parlen el tortosí. No es diferencia pràcticament gens del que parlen a Alcanar, per exemple, que ja està a Catalunya. Però es podria dir que també parlen valencià perquè lingüísticament tenen conciència de ser valencians. És una mica complicat.
- Sí, parlen igual que els d'Alcanar perquè l'home de ma tia és d'Alcanar i parla igual de raro.
- Veus?
- Home, però parlen igual perquè els dos pobles estan molt propet i la forma de parlar s'apega.
- Però a veure. Ta tia és de Vinaròs?
- No, ma tia és de Bicorp, com mon pare.
- I  parla valencià?
- Sí. Fa molts anys que viu a Vinaròs i se l'ha ensenyat allà. Per això el parla raro.
- I ton pare parla valencià o castellà?
- Amb els meus iaios i amb els meus tios en castellà, però pel carrer i en casa sempre parla valencià. Però mon pare no parla raro, perquè se l'ha ensenyat ací a Silla.
- Molt bé, em sembla una bona opció. Això de parlar raro ho deixarem per a més endavant, perquè per a ta tia segur que qui parla raro eres tu. Però fixat: la família de ton pare parla castellà perquè és de Bicorp, i el que parlen no s'assembla gens al que parlen a Rotglà i Corberà, que està tan a prop com Alcanar de Vinaròs.

- Home clar, perquè a Rotglà parlen valencià i a Bicorp castellà. Com són dos llengües diferents no s'apega res [relativament fals, perquè les marques transcòdiques hi són molt abundants].
- Aleshores tu mateixa m'estàs dient que a Vinaròs i Alcanar s'apega perquè la llengua és la mateixa!
- No, perquè Vinaròs està en Castelló i Alcanar en Tarragona, i en un lloc parlen valencià i en l'altre català.
- No veus que el que dius és completament contradictori?
- No, jo trobe contradictori el que dius tu.
- Pensa una mica i veuràs com la que incorre en contradiccions eres tu.
- No, no vull pensar res.
Hem arribat al cap del carrer: no vull pensar. Jo vull que pense, i crec que ara mateix no ho farà.
- Val, en parlarem més endavant. Per cert: per què dius "l'home de ma tia" i no "mon tio".
- Perquè ma tia és ella, que és la germana de mon pare. Ell no vull que siga res meu, perquè és català i els catalans no em cauen bé.
- D'això se'n diu prejudici.
- I això què és?
- Mania
- Ah sí, molta mania. No el puc ni vore.
- Però t'ha fet alguna cosa?
- Sí, ser català i casar-se amb ma tia. Per culpa d'ell  no se n'ha vingut cap ací i no la veig només que a l'estiu.
- Cap ací cap a on? Si a Vinaròs són valencians!
- Sí, però està molt lluny.
Ho hem deixat ací. No volia atiar un conflicte familiar. He continuat explicant altres conceptes teòrics, de manera més aviat asèptica i rutinària. Estava perplex. No sabia si alegrar-me'n perquè dos castellanoparlants de la Canal de Navarrés s'han integrat lingüísticament, un a l'Horta i l'altra al Maestrat, o penedir-me'n pels prejudicis de l'alumna. És una bona nana, sense maldat. I tinc tot un curs per davant. Paciència.