dimarts, 29 de setembre de 2009

VARIACIÓ LINGÜÍSTICA I PERPLEXITAT

Avui, a segon d'ESO la classe anava de variació lingüística. Diatòpica, per a més inri. No m'agrada que aquest tema arribe tan prompte, més quan he canviat d'institut i els alumnes encara no em tenen confiança. No per res: crec que explique les coses com s'han d'explicar, però més avançat el curs sóc més capaç de persuadir-los. Persuadir-los: ho he dit bé. És tanta la (des)informació que porten al cervell en sentit contrari que els has de convéncer d'obvietats. No ha estat diferent, a la sessió d'aquest matí. Els he preguntat si tenien familiars que foren de lluny però que parlaren valencià, per il·lustrar les varietats geolectals, i una xiqueta ha alçat el braç.
- Tinc una tia que viu a Vinaròs, i parla un valencià molt estrany. És com si fóra català.
- És català.
- No, viu a Vinaròs, província de Castelló.
- Ja ho sé. Dius que parlen català perquè de fet parlen el tortosí. No es diferencia pràcticament gens del que parlen a Alcanar, per exemple, que ja està a Catalunya. Però es podria dir que també parlen valencià perquè lingüísticament tenen conciència de ser valencians. És una mica complicat.
- Sí, parlen igual que els d'Alcanar perquè l'home de ma tia és d'Alcanar i parla igual de raro.
- Veus?
- Home, però parlen igual perquè els dos pobles estan molt propet i la forma de parlar s'apega.
- Però a veure. Ta tia és de Vinaròs?
- No, ma tia és de Bicorp, com mon pare.
- I  parla valencià?
- Sí. Fa molts anys que viu a Vinaròs i se l'ha ensenyat allà. Per això el parla raro.
- I ton pare parla valencià o castellà?
- Amb els meus iaios i amb els meus tios en castellà, però pel carrer i en casa sempre parla valencià. Però mon pare no parla raro, perquè se l'ha ensenyat ací a Silla.
- Molt bé, em sembla una bona opció. Això de parlar raro ho deixarem per a més endavant, perquè per a ta tia segur que qui parla raro eres tu. Però fixat: la família de ton pare parla castellà perquè és de Bicorp, i el que parlen no s'assembla gens al que parlen a Rotglà i Corberà, que està tan a prop com Alcanar de Vinaròs.

- Home clar, perquè a Rotglà parlen valencià i a Bicorp castellà. Com són dos llengües diferents no s'apega res [relativament fals, perquè les marques transcòdiques hi són molt abundants].
- Aleshores tu mateixa m'estàs dient que a Vinaròs i Alcanar s'apega perquè la llengua és la mateixa!
- No, perquè Vinaròs està en Castelló i Alcanar en Tarragona, i en un lloc parlen valencià i en l'altre català.
- No veus que el que dius és completament contradictori?
- No, jo trobe contradictori el que dius tu.
- Pensa una mica i veuràs com la que incorre en contradiccions eres tu.
- No, no vull pensar res.
Hem arribat al cap del carrer: no vull pensar. Jo vull que pense, i crec que ara mateix no ho farà.
- Val, en parlarem més endavant. Per cert: per què dius "l'home de ma tia" i no "mon tio".
- Perquè ma tia és ella, que és la germana de mon pare. Ell no vull que siga res meu, perquè és català i els catalans no em cauen bé.
- D'això se'n diu prejudici.
- I això què és?
- Mania
- Ah sí, molta mania. No el puc ni vore.
- Però t'ha fet alguna cosa?
- Sí, ser català i casar-se amb ma tia. Per culpa d'ell  no se n'ha vingut cap ací i no la veig només que a l'estiu.
- Cap ací cap a on? Si a Vinaròs són valencians!
- Sí, però està molt lluny.
Ho hem deixat ací. No volia atiar un conflicte familiar. He continuat explicant altres conceptes teòrics, de manera més aviat asèptica i rutinària. Estava perplex. No sabia si alegrar-me'n perquè dos castellanoparlants de la Canal de Navarrés s'han integrat lingüísticament, un a l'Horta i l'altra al Maestrat, o penedir-me'n pels prejudicis de l'alumna. És una bona nana, sense maldat. I tinc tot un curs per davant. Paciència.

8 comentaris:

Josep Lluís ha dit...

Sovint em pregunte quin terrabastall mental deu causar en els cervellets d’aquests que hom anomena “secessionistes” (ja siguen militants acèrrims o víctimes de la inèrcia social) el fet de reconéixer que tant a Alcanar com a Vinaròs, a Barcelona o a València es parla la mateixa llengua. Quina por els ve tant al damunt, quina sensibilitat se’ls toca davant aquest fet provable (que no és bo ni dolent, que simplement passa i no afecta en res a les seues vides) perquè acaben dient que «prefereixen no pensar»? (I si els pega també per no voler pensar davant injustícies socials, guerres injustes...?)

I ja no és que cap polític els haja menjat el coco. És un mal més profund que es manifesta des de la més tendra infància. L’odi al veí, l’auto-odi... s’ha tractat d’explicar de moltes maneres. El que està clar és que la voluntat d’ignorància quant al tema “llengua” és un mal endèmic, arrelat i amarrat a foc en la societat valenciana. Contra ell pareix que només quede la didàctica i la paciència dels profes. Sort

Trellat ha dit...

Allò realment trist és que esta actitud és molt popular. Quina llàstima! Espere que l'acció de voler pensar canvie alguna cosa.
Salut!

Jesús Párraga ha dit...

Anècdota quasi literal treta també d'una classe tòpica de variatats diatòpiques:
JO.- ...perquè ací, al País Valencià...
ALUMNA. -Es diu Regne de València!
JO. -Escolta, tú: jo dirè lo que em done la gana, no te pareix?
ALUMNA. -Sí, però és que Regne de València fa més bonic.
JO. -Com tu vullgues però a mi això de regne... Com que jo sóc republicà...
UN ALTRE ALUMNE. -Ah! Republicà, eh? De Franco, eh? De Franco.

Paciència digueu?
UN BATALLÓ DISCIPLINARI, HOME!!!

Toni de l'Hostal ha dit...

Ara torna a explicar-li a la teua alumna qu'Estubeny no és de la Costera (ni de la Canal!), sinó de la Ribera... i, qu'en teoria, allí -encara- es parla el valencià.

P.S: dijous 8 a les 22 h, Botifarra nel Moderno.

Maite i Gregori ha dit...

les fronteres barren el camí no sols geogràfic, sinó també mental. La comoditat que suposa veure tot creuat de línies i seccions s'ha de compensar per esborrar-les amb esforç i moltes voltes amb la incomprensió, és una de les tasques a les nostres aules

ginjol ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris. I a Toni: m'he confós. No eren d'Estubeny, sinó de Bicorp. Mea culpa, que com tu molt bé saps vol dir que sé que tinc la culpa, però em pixe al damunt.

anmonbar ha dit...

De no voler dir que valencià i català són la mateixa llengua se'n sol dir AUTOODI.

nuriet ha dit...

M'ha fet "gràcia" l'anècdota. Una mostra més de la manipulació informativa que pot arribar fins i tot als alumnes.
Si vols pots contar-li que jo sóc mig vinarossenca i mig canareva i no parlo "raro" i que mon pare és canareu i ma mare vinarossenca i s'han entés tota la vida a la perfecció perquè parlen clarament igual.
Salut i un sac de paciència! ;)
Bona tasca la vostra!