Amb tanta merda com ens està plovent a sobre, em ve de gust posar Viurem, una cançó d'Al Tall que crec que ens pot servir, com a mínim, per refermar als convençuts que una altra realitat és possible. De consum intern, ja ho sé. I contra corrent, ja ho sé. Però necessari. Perdoneu el el pesimisme (i l'esperança!), però és que la cosa cada dia fa més pudor.
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Per damunt de les muralles que han alçat en el carrer!
Per damunt de tot viurem!
Per damunt de lleis i muralles que han alçat en el carrer
armarem la muixeranga i entre tots la muntarem!
Passarem a l'altra banda! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Ni amb la guerra de València pararan als dolçainers!
Per damunt de tot viurem!
No els podran ni amb la guerra de València, els dolçainers
tocaran la muixeranga i entre tots la muntarem!
Passarem a l'altra banda! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Per damunt de bords i lladres!
Per damunt de tots els pactes!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!
Si la llengua que parles diuen que és llarga,
no deixes que la tallen per acurtar-la,
no deixes que la tallen...
diuen que és massa llarga per no escoltar-la
i amb la llengua tallada perds la paraula.
No deixes que la cuide qui vol tallar-la,
l'únic que se proposa és amagar-la,
no deixes que la cuide...
tota la maniobra és una trampa
i amb la llengua tallada no tindràs parla.
Per damunt de bords i lladres!
Per damunt de tots els pactes!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!
I els que esteu en política en clau possible,
mireu com no és possible i torneu a casa,
mireu com no és possible...
feu política nostra, feu per la casa,
no obediu als de fora que el temps se'n passa.
Agarreu la senyera, que està dins l'arca
i deixeu l'espanyola que torne a Espanya,
agarreu la senyera!
Recobreu la memòria i feu per la casa!
Treballeu per la terra que el temps se'n passa.
Per damunt de bords i lladres!
Per damunt de tots els pactes!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!
Per damunt de botiflers!
Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
iurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Per damunt de les muralles que han alçat en el carrer!
Per damunt de tot viurem!
Per damunt de lleis i muralles que han alçat en el carrer
armarem la muixeranga i entre tots la muntarem!
Passarem a l'altra banda! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Viurem! Viurem! Per damunt de tot viurem!
Entrades
2 comentaris:
I tant Urbà, per damunt de tot sobreviurem i a més ho farem amb estil, deixant la nostra humil i honesta petjada, passaren el testimoni a les noves generacions perquè continuen en el camí dels pobles que es volen lliures.
Petita endevinalla:
Coneixeu algun prohom català, escriptor, traductor, poeta, crític, memorialista, professor, que va dirigir la Fundació Bernat Metge, que va dirigir també l'Institut d'Estudis Catalans, vicepresident de la Institució de les Lletres Catalanes, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i que el pròxim 12 de juliol farà 50 anys que va morir?
Més pistes? Va escriure:
¿D'on venim, que no fos tornada? | Com una absurda enamorada, | la vida ens fa plorar el passat. | ¿On tornem, que no fos naixença? | Vivim de mort, i no ens és grat; | morim d'amor, i no s'hi pensa.”
Va última pista: segur que si cerqueu a Google trobareu moooooooltes notícies sobre aquesta efemèride inexcusable. O no? Permetrem un oblit tan ignominiós? ;-)
Publica un comentari a l'entrada