El fragment de la setmana passada, com molt bé apuntava als comentaris , pertany a la novel·la El cos deshabitat, d'Esperança Camps. Si voleu saber què en pense, podeu fer-ho en aquest enllaç.
I el tast que trie per a aquesta setmana és el que teniu a sota. Una mica més difícil que els dos anteriors, perquè es tracta d'una novel·la més antiga. Concretament, de l'any 2001. Com es diu?
De qui és?
Més o menys d'aquesta manera anaren les nostres primeres converses, ella xarrant pels colzes i jo, com un babau, escoltant-la, assentint a cada paraula, a cada comentari, mai gossant mirar-la als ulls ni preguntar-li res comprometedor. De tant en tant, el reguitzell de les seues paraules, que entretenia la meua tornada en aquell tren cada vegada més confortable, ensopegava amb alguna ferida mal cicatritzada que el record feia supurar i passava un àngel i els seus ulls blaus quedaven suspesos uns segons enlaire (hauria donat un any de la meua vida per saber què passava per la seua ment en aquells efímers segons), fins que com un sanglot tornava la lletania, normalment fent un canvi de cent vuitanta graus en el tema del monòleg. Mai, però, em deixà entreveure del tot de quin color eren els descosits de la seua ànima.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
7 comentaris:
Si molt no erre és un fragment d'una novel·la del meu professor de valencià de l'institut...
Però pots dir qui era el teu professot de valencià a l'institut!
Potser m'equivoque, però sebmla ser un fragment de L'últim tren, de Vicent Borràs...
D'acord, Francesc, no t'equivoques.
Sí, del principi de la novel.la. Allò del tren no deixava massa dubtes.
Mestre Borràs! Gran novel·la. Llàstima que es faja tant de pregar, per traure'n una altra. I que no ultrapasse el límit d'autor minoritari, amb la qualitat que té.
Ningú, efectivament és del principi de la novel·la, però això dels trens no és massa significatiu. Certament tenen un pes important en l'obra de Borràs, però també en la d'altres.
Albert, d'acord amb tu pel que fa a l'apreciació qualitativa. Pel que fa a traure'n una altra, t'avance que eixirà un recull de contes a la tardor, recull que ha guanyat el Constantí Llombart-Ciutat de València. Si no hi ha canvis d'última hora, es dirà Lennon i Anna. Paga la pena. T'ho puc dir perquè vaig estar de jurat i l'he llegida. Quant a això d'autor minoritari... Més aviat és autor de llengua minoritzda. Si ell és minoritari, ho som tots, tret de molt poques excepcions (menys de les que la gent creu!).
Publica un comentari a l'entrada