PROFESSOR PERPLEX DEMANA AJUDA

Una de les meues (moltes) manies com a professor és fixar una nota extremadament justa i objectiva als exàmens. No, no és el mateix un 4 que un 4.05. Al final del procés, potser sí, però la veritat és que m’escalfe el cap (potser massa) en cada pregunta, comptant i recomptant encerts i errors per tal de decidir què li pertoca a cada alumne en cada apartat. I ara mateix, corregint exàmens de 1r d’ESO, se m’ha presentat un dubte que no sé resoldre per mi mateix. Us avance que la nota final no variarà, prenga una decisió o una altra, però és que a més de posar la nota justa m’agrada saber per què la pose. És per això que demane la vostra col·laboració.

Els preceptes són els següents: l’examen té deu preguntes, i cada pregunta val un punt. De la nota global (i seguint els criteris fixats pel departament), s’ha de descomptar 0.1 punt per cada error ortogràfic fins a un màxim de dos. Cal dir però que, en el cas de les preguntes puntuades amb un zero pel seu contingut, no es penalitza l’ortografia, perquè, si ho férem, sortiria beneficiat qui no fa ni l’esforç de contestar-la.

Establert tot això, anem al cas concret. A la pregunta número 7, que té cinc subapartats, l’alumne en qüestió només en contesta un. Per tant, opta a 0.2 punts, cas que la resposta siga correcta. La pregunta diu, textualment: “Fes una frase on es veja clarament el significat de les següents paraules”. L’apartat que l’alumne respon és el que fa referència a la paraula soc, amb la qual cosa, i tenint en compte que al llarg de la unitat hem estudiat l’accent diacrític, pretenc avaluar si sap diferenciar els mots soc i sóc. La resposta de l’alumne és la següent, també textualment:

Yo soc espanol [sic]

Com podeu veure, la cosa és difícil, perquè es pot entendre de diverses maneres:

Opció A: l’alumne ha confós el significat de la paraula, i ha fet servir soc en lloc de sóc, pensant que la forma sense accent és la correcta per a la primera persona del present d’indicatiu del verb ser. Per tant, li he de posar un zero i no descomptar res per faltes d’ortografia.

Opció B: l’alumne és plenament conscient del significat de la paraula soc, i l’usa en sentit figurat per referir-se a la seua minsa capacitat intel·lectual (això és, soca, maldestre, poc intel·ligent). Semànticament la resposta és totalment coherent, ja que en la resta de l’examen, sense computar aquest apartat problemàtic, ha sumat 0.25 punts sobre 9. En aquest cas, però, li hauríem de descomptar 0.2 punts per dues errades ortogràfiques (la i grega del pronom personal yo i la manca de la mateixa grafia per formar el dígraf ny en el mot espanyol). Per tant, el resultat final continuaria sent un zero. S’ha de dir també que seguint aquesta hipòtesi (poc probable, val a dir-ho) s’hi ha de suposar una forma elidida del verb ser (Jo sóc un soc espanyol), elisió que hauria de ser marcada amb un signe prosòdic (una coma), amb la qual cosa la frase correcta hauria de ser Jo, soc espanyol. Però penalitzar la manca d’un signe prosòdic en 1r d’ESO pressuposa dos problemes: en primer lloc, em sembla un criteri excessivament rigorós per a aquest nivell; i, en segon, si li descompte 0.1 punt per aquesta errada, ultrapassem els 0.2 que ha aconseguit en l’apartat. Tot això sense tenir en compte la (remota) possibilitat que l'alumne haja volgut donar a la frase un sentit irònic o tautològic.

Siga com siga, optant per qualsevol de les variables exposades, el resultat final de l’opció B serà, igualment, un zero, i la nota final de l’examen un 0.25.

Estic pràcticament decidit a posar-li un zero a la pregunta en qüestió, a suspendre-li l’avaluació, i, consegüentment el curs (en les altres dues avaluacions la seua nota havia sigut un 1, bàsicament perquè l'ordinador no accepta el zero). Però voldria que diguéreu la vostra perquè no m’agradaria ser un d’aquells professors excessivament exigent que suspenen arbitràriament els alumnes sense saber el perquè.

Cordialment.