dilluns, 15 de juny del 2009

PROFESSOR PERPLEX DEMANA AJUDA


Una de les meues (moltes) manies com a professor és fixar una nota extremadament justa i objectiva als exàmens. No, no és el mateix un 4 que un 4.05. Al final del procés, potser sí, però la veritat és que m’escalfe el cap (potser massa) en cada pregunta, comptant i recomptant encerts i errors per tal de decidir què li pertoca a cada alumne en cada apartat. I ara mateix, corregint exàmens de 1r d’ESO, se m’ha presentat un dubte que no sé resoldre per mi mateix. Us avance que la nota final no variarà, prenga una decisió o una altra, però és que a més de posar la nota justa m’agrada saber per què la pose. És per això que demane la vostra col·laboració.

Els preceptes són els següents: l’examen té deu preguntes, i cada pregunta val un punt. De la nota global (i seguint els criteris fixats pel departament), s’ha de descomptar 0.1 punt per cada error ortogràfic fins a un màxim de dos. Cal dir però que, en el cas de les preguntes puntuades amb un zero pel seu contingut, no es penalitza l’ortografia, perquè, si ho férem, sortiria beneficiat qui no fa ni l’esforç de contestar-la.

Establert tot això, anem al cas concret. A la pregunta número 7, que té cinc subapartats, l’alumne en qüestió només en contesta un. Per tant, opta a 0.2 punts, cas que la resposta siga correcta. La pregunta diu, textualment: “Fes una frase on es veja clarament el significat de les següents paraules”. L’apartat que l’alumne respon és el que fa referència a la paraula soc, amb la qual cosa, i tenint en compte que al llarg de la unitat hem estudiat l’accent diacrític, pretenc avaluar si sap diferenciar els mots soc i sóc. La resposta de l’alumne és la següent, també textualment:


Yo soc espanol [sic]

Com podeu veure, la cosa és difícil, perquè es pot entendre de diverses maneres:


Opció A: l’alumne ha confós el significat de la paraula, i ha fet servir soc en lloc de sóc, pensant que la forma sense accent és la correcta per a la primera persona del present d’indicatiu del verb ser. Per tant, li he de posar un zero i no descomptar res per faltes d’ortografia.

Opció B: l’alumne és plenament conscient del significat de la paraula soc, i l’usa en sentit figurat per referir-se a la seua minsa capacitat intel·lectual (això és, soca, maldestre, poc intel·ligent). Semànticament la resposta és totalment coherent, ja que en la resta de l’examen, sense computar aquest apartat problemàtic, ha sumat 0.25 punts sobre 9. En aquest cas, però, li hauríem de descomptar 0.2 punts per dues errades ortogràfiques (la i grega del pronom personal yo i la manca de la mateixa grafia per formar el dígraf ny en el mot espanyol). Per tant, el resultat final continuaria sent un zero. S’ha de dir també que seguint aquesta hipòtesi (poc probable, val a dir-ho) s’hi ha de suposar una forma elidida del verb ser (Jo sóc un soc espanyol), elisió que hauria de ser marcada amb un signe prosòdic (una coma), amb la qual cosa la frase correcta hauria de ser Jo, soc espanyol. Però penalitzar la manca d’un signe prosòdic en 1r d’ESO pressuposa dos problemes: en primer lloc, em sembla un criteri excessivament rigorós per a aquest nivell; i, en segon, si li descompte 0.1 punt per aquesta errada, ultrapassem els 0.2 que ha aconseguit en l’apartat. Tot això sense tenir en compte la (remota) possibilitat que l'alumne haja volgut donar a la frase un sentit irònic o tautològic.

Siga com siga, optant per qualsevol de les variables exposades, el resultat final de l’opció B serà, igualment, un zero, i la nota final de l’examen un 0.25.


Estic pràcticament decidit a posar-li un zero a la pregunta en qüestió, a suspendre-li l’avaluació, i, consegüentment el curs (en les altres dues avaluacions la seua nota havia sigut un 1, bàsicament perquè l'ordinador no accepta el zero). Però voldria que diguéreu la vostra perquè no m’agradaria ser un d’aquells professors excessivament exigent que suspenen arbitràriament els alumnes sense saber el perquè.


Cordialment.

14 comentaris:

Aina ha dit...

Urbà, amb alumnes així jo ho tindria claríssim. Afegiria una nota a l'exercici on explicara a l'alumne que, donada la seua voluntat irònica, hauria d'haver escrit: Jo, soc espanyol. Clarament.

La nota numèrica se l'espera i molt probablement no la recordarà deu minuts després de veure-la. La reflexió no. I supose que estarà desitjant veure quina és la teua reacció després d'haver llegir la seua oració -la seua provocació.

Amb una explicació així, aconseguiríem que el xicon llegisca i que pense una miqueta per voluntat pròpia!

Marta ha dit...

Anava a dir-te que el suspengueres perquè considere que ha fet l'error de la opció A. Però l'alternativa d'Aina em sembla molt més instructiva. Salutacions i paciència.

Jesús M. Tibau ha dit...

per a mi està clar: un zero zapatero

Francesc Vera ha dit...

Potser tu no sàpigues massa ben bé perquè el suspens, però segur que ell sí que ho sap. I no crec que les argumentacions li facen el pes.

Anònim ha dit...

Sincerament com que la conseqüència de la seua errada ha estat aquest post tan divertit crec que mereix una miqueta més que 0.
Alícia

Salva Pérez ha dit...

Amic Urbà: trobe que el problema (sé que és fàcil opinar a posteriori) està en que demanes una frase, no una oració. Si demanes oració, ha de tindre un verb i a més sentit complet. En tot cas, fins i tot sent frase no compleix la condició de tindre sentit. Disculpa'm, però crec que el sentit li vols donar tu, com quan estudiàvem llatí (recordes, amic?) i davant de "Seneca Lucilio suo salutem" interpretàvem "Séneca a Lucili el seu salut (dóna)" Però el llatí era el llatí, i el teu alumne no és ni Sèneca ni Lucili. I tu i jo ja som massa vells per a confondre'l, amb un o amb altre. Una abraçada.

McAbeu ha dit...

Doncs a mi em sembla que, en aquest apartat, es mereix la màxima puntuació.
M'explico: La pregunta demana "una frase on es veja clarament el significat de la paraula soc" i l'alumne sabent que vol dir poc intel·ligent fa que aquest significat es vegi clarament deixant-se expressament el signe prosòdic i fent, també expressament, les dues faltes d'ortografia per recalcar més el significat de soc.

Ironies a part, ja us planyo als mestres amb aquest panorama.

Luca Torelli ha dit...

Tot considerant que es tracta d'un alumne de primer d'ESO el més adient és enviar-lo a cagar. Ara, presumir una provocació a les palles ortogràfico-mentals dels adolescents hiperhormonats d'ací on vivim és fer li un favor a la criatura: "Yo soc espanol" no és una provocació és un un record d'un partit de futbol de la "roja" que li ha vingut al cap al xiquet, pobret meu.

Anònim ha dit...

L'error està en la pregunta formulada en l'examen més que no en la contestació. Hauries d'haver preguntat "Qui ets?". Potser ell hauria contestat "Sóc un soc". Podries plantejar-los aquesta resposta per a ensenyar-los, amb ironia, la diferència entre les dues paraules en qüestió.
Signat: Daniel Pennac

Anònim ha dit...

Per favor, quines bajanades! A Nova York ja tenia jo prou feina amb mantenir asseguts durant un minut la colla de bèsties que vagarejaven per l'institut. Com per a perdre el temps en maldecaps d'aquest tipus!
Cambrer, una cervesa per favor!
Signat: Frank McCourt

Ferran Cerdans Serra ha dit...

ell deu estar pensant ara en aquest exàmen, la frase i la nota? per mi que et volia fer trencar el cap una estona, i de fet ho ha aconseguit, i si és així serà perquè et coneix, potser de llegir el teu blog? M'apunto a la cervesa a la fresca! ;-)

Lucrècia de Borja ha dit...

M'apunte a la proposta d'Aina!! De segur que així s'enrecorda per sempre.

ciber-besets

Jesús Párraga ha dit...

Salut per a tots i totes: tinc un blooooooooc (ea, ea, ea) i espere que vingau a fer-me alguna visita (és que m'he cansat de gastar el nom de Luca Torelli)

anmonbar ha dit...

M'he rigut (rist (?), ai, ara em fa por ficar la pota) molt amb l'apunt. No et donaré consells perquè l'avaluació quantitativa dels coneixements en sembla una aberració més del nostre sistema educatiu.