dimecres, 3 de juny del 2009

DE FIL I COTÓ 19 / DERRIBOS ARIAS. BRANQUIAS BAJO EL AGUA


Aquesta setmana una cançó de Derribos Arias un grup eclèctic a mitjan camí entre la psicodèlia i l'afterpunk. Molt valorats per la crítica, no va ser mai una formació de masses, però sempre tingué un públic de fidel i de culte. Com molts dels grups de l'època, també es va veure marcat per la tragèdia, amb la mort prematura de Poch, l'ànima mater de la formació. Per cert, que alguns dels integrants de Derribos acabà en el grup que inserírem al post de la setmana passada, Gabinete Caligari. Us deixe una de les seues composicions més conegudes i reeixides: Branquias bajo el agua.



branquias bajo el agua es el baile de actualidad
branquias bajo el agua, ideales go-gós
siente la tentación de arrojarte de una vez en mi pecera
¡cielos! los peces asustados..

algas cianofíceas
algas verdeazuladas
"branquiando" entre las algas
danzando entre las algas

inmersión en la pecera
inmersión en mi pecera
inmersión en tu pecera
¡listos..! para la inmersión

4 comentaris:

Ferran Cerdans Serra ha dit...

on ha anat a parar l'ecelcticisme d'aquestes èpoques? avui en dia sembla que no es pugui fer res més que mantenir-se forçosament dins d'alguna de les etiquetes comercials, encara que sigui la de "fusió-ètnica", per tal de tenir alguna opció en el mercat discogràfic... tinc l'esperança de que a mesura que es vagi imposant l'autoedició i l'autogestió vagint apareixent més grups autèntics, reals, que expressin el que senten i no el que se suposa que tenen d'expressar... en fi, nostàlgia que l'hi agafa a voltes a un. salut!

http://alonsocatala.blogspot.com/ ha dit...

Si no m'equivoque va ser de la dissolució el 1981 del grup Ejecutivos Agresivos (alguns membres dels quals provenien del grup Paradiso) que van nàixer Derribos Arias, Gabinete Galigari i Décima Victima.

http://alonsocatala.blogspot.com/ ha dit...

Per cert la foto no és de Derribos Arias sinó d'Ejecutivos Agresivos.

anmonbar ha dit...

Ostres, quins records! Recordem haver parlat amb el Poch a la "Yedra", Montserrat, restes de la marxa a la Ribera post "Èxtasis" de Llombai. I molt poc abans d'anar a la mili, i cagar-se tot. Ja mai més seríem joves! I el single de "A fluor" que algú me'l "llampà" (li diuen Aureli, ho sé del cert...)