ROMANÇO LITERARI 39 / CASAL JAUME I DE L'ALCÚDIA

Dijous passat, com vaig avisar en un apunt, vaig estar al Casal Jaume I de l'Alcúdia. En família, com sempre. Però família ben avinguda. Us els podria nomenar a tots, amb noms i cognoms, però no crec que us interesse. Per si algú fa el compte curt, diré que n'eren tretze (semse comptar-me). Tant se val: no sóc supersticiós, i el que interessa és que la companyia siga grata. I ho va ser. La conversa molt agradable, per a mi, i espere que també per a qui va tindre l'amabilitat d'escoltar-me i dir la seua al voltant de la novel·la. Al final crec que, com sempre, vaig contar coses que no hauria d'haver contat, però quan calfe el coll... No per res: són martingales sabudes dins del gremi al voltant dels retocs d'última hora, de les possibilitats als premis... Però que quan ultrapassen el cercle poden ser enteses malament. Encara recorde la presentació de Plagis a Alginet. Aprofitant que un premi literari és un dels leitmotivs de tota la història, tant Joan Carles Girbés com jo vam aprofundir una mica en les interioritats dels certàmens. Resultats: un parell d'escriptors novells presents a la sala m'han manifestat que, des d'aleshores, han perdut l'esperança de guanyar mai cap premi. I no és això. Escriviu i presenteu-vos. La immensa majoria de convocatòries (contràriament al que creu la gent) són justes (i necessàries).

Un altre romanço. Ja s'ha acabat el termini per votar si considereu bo que els llibres siguen gratuïts. Evidentment que té els seus avantatges i els seus efectes negatius. Fa l'objecte-llibre més accessible, però potser li reste consideració: quan a un li toquen la butxaca, valora més les coses. Tot el debat va nàixer d'un post de fa unes setmanes que portava per títol Sobre la gratuïtat dels llibres. Allà cadascú va dir la seua, i crec que hi ha aportacions interessants (totes, tret de les meues, potser). A l'enquesta també a opinat bastant gent, i el resultat no pot ser més aclaridor. De setze vots, dotze (el 75%) pensa que és bo regalar llibres puntualment, en promocions determinades, però no sempre i per costum. Tres persones (el 18%) pensen que sempre és bo que els llibres siguen de franc, i només un vot (7%) manifesta que és dolent. Ara mateix em passa pel cap que potser el resultat hauria estat un altre si en lloc de parlar de gratuïtat haguérem fet de promocions a preu reduït, com les que anys enrere portaren a cap els diaris Levante i El Mundo i l'editorial Bromera, conjuntament amb el Govern Valencià. Potser en parlem, en una altra ocasió. Us emplace per divendres, que hauré de penjar una nova enquesta.