dimarts, 19 de maig de 2009

ROMANÇO LITERARI 37 / SOBRE LA GRATUÏTAT DELS LLIBRES


Des de l'últim romanço literari fins avui, he fet dues visites a instituts. Divendres passat vaig anar a l'IES Ribalta de Castelló, per trobar-me amb alumnes de quart d'ESO. El saló d'actes de l'institut, imponent, amb pedigrí. Una mica encarcarat, potser, si no haguera estat per la nodrida concurrència d'adolescents de quinze o setze anys, que amb la seua presència demostraven que estàvem al segle XXI. Molt interessant, la conversa. Les preguntes nombroses i ben preparades. Es notava que les professores havien preparat la trobada a consciència. Gràcies a Rosa i a Elena, i a les altres (o els altres) professores que hi hagen participat. Dilluns una nova visita, aquesta vegada a la Casa de la Cultura de Picassent. M'hi acompanyaren els alumnes de tercer d'ESO de l'IES l'Om. Una mica més moguts, és cert (potser perquè tenen un any menys?), però la conversa i les preguntes foren igualment interessants. Gràcies a Toni Torreño, a Andreu Benavent, i a la resta de professors (ho sent: no sé els noms) que acompanyaren els alumnes. En canvi, el que més em va cridar l'atenció fou que els llibres havien estat regalats als alumnes per la Biblioteca Municipal, o, el que és el mateix, per l'Ajuntament de Picassent. De tornada a casa, un dubte em rodava pel cap. És bona la gratuïtat dels llibres? Ja us avance que al final de l'escrit no donaré una opinió concloent, però pense que és bona la reflexió.

La primera cosa que hem de fer per parlar de la gratuïtat dels llibres és circumscriure l'àmbit en què aquesta circumstància se sol donar: l'àmbit docent. Associacions de pares i mares, ajuntaments i altres organismes s'encarreguen de comprar i repartir, de franc o a un preu reduït, els llibres de text i els de les lectures. Evidentment que els alumnes necessiten llibres. Però també necessiten sabates i roba. Als col·legis concertats i privats aquests elements també es venen mitjançant l'AMPA o la mateixa escola (en el primer cas per abaratir costos; en el segon, per fer negoci). Continuem. Evidentment els alumnes també mengen, i per tant necessiten aliments. Posem per cas, llonganisses. Què pensaríem si algú repartira al alumnes rastreres de llonganisses a l'institut? Què farien els carnissers? Pot semblar absurd, però... què han de fer els llibreters? Tindre un negoci, passar hores i hores a la botiga (sóc fill de botiguer i sé el que dic), pagar els impostos, i limitar-se a vendre llibretes i gomes d'esborrar, perquè la part del lleó se l'emporta un altre. Després ens queixem que les llibreries, sobretot les de barri i les de poble, tenen poc d'assortit. És clar: el negoci gros els l'estan llevant. Avís a les editorials: el que guanyem per un lloc, potser el perdem per un altre. El llibreter, a més de vendre llibres a la menuda, tindria negoci amb les vendes a l'engròs i això els permetria dignificar l'ofici i, potser, que n'hi haguera més, de llibreries. És una reivindicació antiga del gremi. Potser així ens oferirien una oferta més àmplia i més atractiva, que se sumaria a la ingent i impagable tasca que fan per recomanar i promoure el producte. Però, per una altra banda, també és cert que alguns alumnes (i alguns pares) no poden (o, el que es pitjor, no volen!) comprar els llibres, i l'única manera que els arribe és oferir-los-els de franc. Com a anècdota, recorde que una vegada una mare em va dir que la filla ni portava ni portaria el llibre en tot el curs perquè la germana menuda prenia la comunió aquell any i la família no estava per a gastos inútils (textualment).

Què hi farem? El problema naix d'ací: començàrem per posar llibres a l'abast de qui no els podia aconseguir, i hem acabat donant-los a tothom. Penseu que també hi ha menjadors socials, on només hi va qui no pot pagar-se els aliments. Qui ho pot fer, encara que siga amb moltes dificultats, es nega a acceptar la sopa boba. Li fa vergonya. Però no els fa vergonya reconéixer que no poden (o, insistesc, no volen!) gastar-se un euro en llibres. Els llibres tenen poca consideració social. On va a parar una comunió!

La veritat és que no ho tinc del tot clar. Faria una diferència substancial entre els llibres de text, que crec que sí que es poden facilitat a tots, i els de lectura, els de lleure (no ho oblidem) que crec que haurien de passar necessàriament per les llibreries. Possibles subvencions, possibles ajustos en els marges de beneficis o altres mesures per facilitar-ne l'adquisició em semblen correctes. Però la gratuïtat... Què en penseu?

A tot açò! Molt agraït a l'Ajuntament de Picassent per haver comprat (i regalat) el Femení singular.

6 comentaris:

cistella de llum ha dit...

Compartesc les teues reflexions. La cultura regalada implica un menysteniment social, si es paga, encara que siga mínimament, és més considerada.
Ahir, a Catalunya Ràdio, parlava a un programa sobre educació el director d'un col·legi públic on s'havia implantat el sistema d'un ordinador portàtil per cada alumne, amb connexió a internet. Preguntat sobre el cost i com s'hi financiava un projecte així, després de dir allò de l'ajuda de l'APA i tot això afegí "i a més els diners que s'estalvien els pares en no haver de comprar llibres de text". Un altre element més a la reflexió, no?

ginjol ha dit...

Efectivament, un altre element de reflexió. Com si l'ordinador portara incorporada tota la saviesa del món, quan realment només és una eina.

Salva Pérez ha dit...

Amic Urbà: tot i que compartisc la idea de la necessitat d'un debat sobre el preu dels llibres, veig algunes qüestions sobre les quals no estic d'acord:
- és general la manca de consideració del llibre? El cas de la comunió pot ser anecdòtic.
- Les escoles privades que distribuïxen els llibres guanyen diners? Preguntem-ho directament, i possiblement ens durem alguna sorpresa.
- Quins percentatges se'n du cada participant en la venda d'un llibre? Tinc entés que és una miqueta desigual. No és cert que per al llibreter (i per a l'autor, per cert) només queda la part més xicoteta?
- No em sembla encertada la comparació entre els llibres de text i les llonganisses. El llibre de tercer de secundària de valencià no servix per a persones diferents dels alumnes de tercer de secundària que estudien valencià (i que no en tinguen un altre exemplar, és clar). Llonganisses... per a tothom i totes les que hi hagués.
Espere que algú més continue este interessant debat que has iniciat.
Una abraçada, Urbà.

Enric Senabre ha dit...

Doncs a mi em sembla bé que es repartisquen llibres si es tracta de campanyes organitzades per fomentar-ne la lectura o com a complement educatiu. Crec que es fa en aquest context, perquè a la majoria dels centres és l'alumnat i les seues famílies els que els compren. Si un dels llibres de lectura es financia per l'AMPA o l'Ajuntament, benvingut siga. Si a més s'aprofita per fomentar-lo, i que augmente la lectura d'altres llibres, millor encara. Ja sabem que la lectura és un vici que s'ha de generar.
Respecte dels llibres de text ja no hi estic d'acord, ni en que els pague la Conse (em sembla un despilfarrament) ni en que es gasten. Crec que la revolució digital està en marxa i és imparable i una de les coses que s'ha de transformar (o desaparéixer) és el llibre de text, però això és altre tema.

Cristian ha dit...

Quan un ajuntament regala llibres en valencià és generalment per una sèrie de circumstàncies. Algunes les conec de prop.
Alguns ajuntaments, Picassent n’és un, porten molts anys fomentant la lectura en valencià, amb autors valencians i en directa col•laboració amb els instituts i les escoles del poble. I ho fan perquè prefereixen regalar des del Departament de Cultura un llibre en valencià abans que portar algun cantant d’Operación Triunfo, per exemple. Quan un ajuntament regala llibres per a tots els xiquets és també perquè des de l’editorial s’ha promocionat l’autor. I després de més d’una reunió s’ha convençut el regidor corresponent que el llibre és bo i l’autor també, cosa que les llibreries no fan.
Pense que tot un institut no llegiria un llibre d’un autor si haguera d’anar a comprar-lo a la llibreria. N’hi ha llibres que regalen els ajuntaments l’autor dels quals, moltes vegades, el llibreter no sap qui és.
Em sume a la idea d’alguns regidors, que pensen que mentre hi haja un alumne que no puga comprar un llibre té sentit regalar, fomentar i promocionar els llibres en valencià. I a aquesta sume una idea més, mentre de cada cent llibres que es regalen hi haja un alumne que descobreix un autor, tot té sentit i tot ha valgut la pena.
Per què no regalen llonganisses? Doncs, si el porc és valencià i es fa per a promocionar algun aspecte que desconeixem, benvinguda siga la iniciativa.
Pense que si les editorials deixaren que els llibres foren només cosa dels llibreters, els premis literaris i els nostres autors, moltes vegades passarien desapercebuts.

ginjol ha dit...

Bé, moltes reaccions, que és del que es tracta. Anem a pams, i intentaré contestar a tots.

Salva:
a) El cas de la comunió és certament anecdòtic, però el llibre no crec que tinga massa consideració social.

b)Les escoles privades (les que conec) no guanyen diners amb els llibres, però fan que els llibreters en deixen de guanyar. I en la roba (i en els menjadors!) sí que fan negoci. Gros.

c) La part que s'endú cadasacú del preu final d'un llibre és desigual. No sé què guanya el llibreter. L'autor, amb sort, un 10% (sense IVA, i això si no ha guanyat un premi que és avançament de drets).

d)Potser la comparació de les llonganisses no siga massa encertada. Però, com diu Cristian: si el porc és valencià...

Cristian (i la primera part també per a Enric):

Si es tracta de promocions puntuals, em sembla bé. Per costum, no tant. I a més d'això, en la meua defensa dels llibreters, no he caigut en la feina dels comercials de les editorials. Tens gran part de raó en el que dius, Cristian. Potser la feina de promoció de llibreters i comercials siga complementària i no excloent. Tin en compte també que, ultra les meues cavil·lacions, acabava l'escrit donant les gràcies a l'Ajuntament de Picassent, agraïment que faig extensiu a qui n'ha convençut els responsables perquè fóra "Femení singular" i no un altre. Potser el coneixes, al responsable. Gràcies, repetisc. I m'ha semblat molt ben trobat això de "si el porc és valencià...".

En definitiva, que continue sense tenir-ho clar. Però les vostres reflecions m'han fet veure coses que no tenia en compte. A veure si continua la cosa.